Any de la Guerra, any de la mentida!
Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.
Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat diversos ciutadans ens vam reunir per a reflexionar sobre la situació. Després de fer una reflexió sobretot això, acordem una declaració de la ciutadania. Títol del document No ens anem a la guerra. No hi ha guerra, no està en el nostre nom. Davant la necessitat de socialitzar-la, el 4 de gener de 2025 vam fer pública aquesta declaració a Sant Sebastià, a les portes del Palau d'Aiete, tan emblemàtica en la memòria de la ciutadania basca.
Heus aquí el manifest llegit en la roda de premsa popular:
No a la guerra, no al nostre nom!
En el món, a Europa i a Euskal Herria, cada vegada escoltem més a través dels mitjans de comunicació els tambors de guerra. Conscients de la situació, diversos ciutadans ens hem reunit entorn del lema No a la guerra, no en el nostre nom. No som un col·lectiu, som gent normal del poble. Som ciutadans independents.
Malgrat una guerra i d'aquesta, hi ha nombrosos fronts en marxa a tot el món. El conflicte és antic. És híbrida. Té molts àmbits: militar, econòmic, energètic, cultural, social… A més de dècades de conflictes, cada dia posen en marxa més fronts: Ucraïna, Palestina, Líban, Síria, Sàhara, Iemen, Sudan, SOMÀLIA, Myanmar (Birmània)… Com si això no fos suficient, estan intentant obrir nous fronts: Geòrgia, Moldàvia, Corea del Sud, l'Iraq…
En tots aquests conflictes, l'OTAN i els seus socis estan involucrats directament o indirectament. Per descomptat, per a protegir els seus interessos i no els dels ciutadans.
Davant aquesta situació tan dura i violenta, no veiem una altra solució que abandonar l'OTAN i deixar de fer la guerra a totes les parts implicades en el conflicte.
Ara, la situació s'ha tornat més difícil i perillosa que mai. En aquests moments, hi ha qui pot convertir-se en una guerra nuclear mundial i que està a punt d'esclatar: Era el d'Ucraïna.
Conscients de la gravetat de la situació, els ciutadans i ciutadanes volem manifestar en veu alta als quatre vents:
1. No a la guerra: a través dels mitjans de comunicació, seguim la guerra d'Ucraïna i la massacre de Palestina gairebé en directe. Segurament el que més ens emociona és el de Palestina, perquè estem veient el genocidi amb els nostres propis ulls. Però no es pot oblidar de tots els altres conflictes esmentats.
2. No a alimentar aquestes guerres: els nostres governs ja han gastat milers de milions d'euros a enviar armes a aquests llocs de conflicte, sense consultar a la ciutadania. Sabem que a Euskal Herria hi ha diverses empreses dedicades a la indústria armera, concretament a l'alimentació de guerres. L'OTAN exigeix als seus socis que portin almenys el 3% del Producte Interior Brut (PIB) a un pressupost militar per a 2010. Es tracta d'una quantitat ingent de diners que es vol aconseguir privatitzant Sanitat, Educació, Cultura, etc. El poder adquisitiu i el benestar de la ciutadania s'estan reduint, s'empobreixen.
3. No a l'OTAN: volem recordar que la majoria dels bascos i basques del sud, en l'únic referèndum que hi ha hagut a Euskal Herria, vam donar un "no rotund" a l'OTAN en 1986. Hem d'acabar aquest Atlantisme agressiu.
4. No als soldats: en diversos països d'Europa s'està intentant tornar a imposar el servei militar. Els rumors se succeeixen i en alguns països ja s'ha restablert el servei militar o s'han endurit les condicions, al·legant que en els pròxims anys hi haurà una guerra amb Rússia a Europa.
5. No a la desinformació: és lamentable la visió unilateral i informació esbiaixada que la majoria dels mitjans de comunicació ofereixen sobre aquests temes. La propaganda que fan és bel·ligerant i el blanqueig de l'OTAN és vergonyós. Any de guerra, any de mentida.
Si no ens movem, aviat podrem veure als nostres fills portar-los morts del front de guerra amb l'uniforme de l'OTAN.
Davant aquesta situació tan dura i violenta, no veiem una altra solució que abandonar l'OTAN i que totes les parts involucrades en el conflicte deixin de fer la guerra.
A través d'aquest manifest, exigim:
1. Exigim que els ajuntaments, diputacions i governs d'Euskal Herria trenquin relacions amb l'OTAN i treballin per a això.
2. Exigim als ajuntaments, diputacions i governs d'Euskal Herria que no portin ni un cèntim més dels impostos que paguem, ni a la guerra d'Ucraïna, ni a cap altra guerra, ni un sol arma més.
3. Exigim als governs dels estats espanyol i francès que respectin el votat per Euskal Herria i que surtin de l'OTAN.
Fem una crida a la ciutadania perquè assumeixi i mobilitzi aquestes demandes.
No ens facis la guerra, no ens l'expliquis.
No anirem a la vostra guerra.
No us lliurarem als nostres fills
No a la guerra, no al nostre nom!
Després de la roda de premsa, és hora d'adherir-se a la manifestació. El fet que els ciutadans mostrin el seu suport a aquesta declaració és molt valuós i té una gran importància aquests dies. Per a protegir el document, els ciutadans i ciutadanes únicament hem d'indicar nom, cognoms, localitat i e-mail en la següent pàgina web:
https://ezgoazgerrara.wordpress.com/atxikitu/
Això no és més que el començament. Aviat serem molt més!
No anem a la guerra. No a la guerra, no al nostre nom!
Va vostè a la guerra?
Rafa Beloki Zapirain, Ihintza Tellabide Amunarriz, Mirin Sukia Muñoz
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]