Ez genuen nahi
Ez genuen nahi, geurean mantendu gura genuen, baina, azkenean, amore eman eta telefonoa oparitu diogu alabari. 13 urte bete ditu duela sei hilabete eta, geure burua apur bat zuritze aldera, esango dut bere klaseko azkena izan dela telefonoa lortzen. Egia da klaseko azkena izan dela. Gure seme-alabek noizbehinka gezurrak esaten dituzte, beste batzuenek sekula ez, hori diote haien gurasoek behintzat. Oraingoan ez da gezurra izan, ordea, klaseko azken-azkena izan da, egiaztatu egin dugu. Horrelakoak gara, seme-alabek esaten dutena egiaztatu behar duten horietakoak, agian, guri bai, guri gezurrak kontatzen dizkigutelako tarteka.
Egiaztapenaren ondoren eta telefonoa eman baino lehenago, kontratu bat egin dugu noiz eta nola erabili behar duen adosteko edo, beharbada, inposatzeko asmoz. Zaila izan da akordiora heltzea, ordea, dena dakigula uste dugu, baina ez, ez ditugu gaur egungo gazteen ohiturak ezagutzen.
Hitzarmenaren lehengo puntua eta, guretzat garrantzitsuenetakoa, “ez dut sare-sozialik erabiliko gutxienez 15 urte bete arte”, eztabaida batzuen ondoren eta legediak arrazoia ematen zigun arren, pikutara bidali eta bertan behera utzi behar izan dugu. Egungo nerabeek elkarrekin komunikatzeko ez dute Whatsapp-a erabiltzen apenas, Instagram-en bidez egiten omen dute, argazkiekin. Kostatu egin zaigu ulertzea nola-zer den argazkien bidez hitz egitea. Argazkiak behin baizik ezin dira ikusi, baina une oro ari dira denari argazkiak egiten, non dauden eta zer egiten ari diren txatean dauden lagunei azaltzeko. Beraz, 13 urteko alabak dagoeneko Instagram (“insta” berak dioen moduan) du. Ez genuen nahi, baina klaseko bakarra ez izateko telefonoa oparitu badiogu, begitandu zaigu ez genuela irtenbiderik.
Porrotaren ostean, kalera jaitsi gara umeak etxean utzita, isilik, pentsakor. Ondo egiten ari al gara? Betikoa.
Atarian, baina, etxeko atarian, kalea zapaldu aurretik, bigarren pisuko bizilaguna ikusi dugu. Oso neska jatorra da, apur bat ahozabala, den-dena kontatzen duen horietakoa. Ondo moldatzen gara elkarrekin.
Ez genuen nahi, geurean mantendu gura genuen, baina, azkenean, amore eman eta telefonoa oparitu diogu alabari
Orain dela hamar bat urte, gu baino beste hamar bat urte gazteagoa den neska horrek, emaztea eta biok atarian bertan seme-alabekin hondartzara joaten topatu eta umeen kubo, puzgarri, pala eta tramankulu guztiekin ikustean, bera, orduan toalla bizkarrean besterik ez zuela, esan zigun seme-alabarik inoiz izatekotan berdin-berdin joango zela hondartzara, hau da, toallarekin besterik ez. Gogoan dut ez zigula lagundu trasteak igogailutik ateratzen, gazteegia zen.
Hiru seme-alaba ditu orain, gazte-gazteak hirurak. Bakarrik zetorren supermerkatutik. Ez diogu galdetu, baina, elkarrizketaren harira, esan digu iaz ia ez zela hondartzara joan eta aurten ere ez duela intentziorik, alferkeria itzela ematen diela traste guztiekin jaisteak. Trasterik gabe jaisten direnean umeek ez dietela lasai egoten uzten, eta horretarako hobeto daudela etxean. Ez duela horretarako hondartzara jaitsi nahi. Ez omen zuen duela hamar bat urte izan genuen elkarrizketa oroitzen. Ez diot gogora ekarri, ez naiz hain krudela. Guk bi ditugu, beraiek hiru, agian hortxe dago hondartzara joan edo etxean geratzeko aldea. Emaztea eta biok supermerkatuko poltsekin lagundu diogu ataritik igogailuan sartzen, gauza gehiegi baitzeramatzan.
Alabaren telefonoaren kezkarekin jaitsi gara kalera eta lasaitu egin gaitu bigarren pisuko neskak, nolabait.
− Ez doaz hondartzara –esan diot emazteari.
− Ya –erantzun dit irribarrez.
Isilik jarraitu dugu. Ez zen beharrezkoa elkarrizketa luzatzea. Biok oroitzen genuen duela hamar urteko elkarrizketa hura, behin baino gehiagotan hitz egin dugu hartaz.
Zaila egiten zaigu guraso izatea, zaila, edo, beharbada, ezinezkoa seme-alabekin aldez aurretik erabat argi genituen gauzak mantendu eta aurrera eramatea.
Alabak telefonoa eta “insta” ditu baina, bederen, hondartzara joaten jarraitzen dugu.
Jabi Elorza Antia
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]