Un escàndol mediàtic ha sacsejat les vacances d'aquesta Setmana Santa, amb motiu de l'últim cicle de violència que hem viscut a Euskal Herria. En conseqüència, lamentablement han hagut d'abandonar una de les més importants iniciatives de recerca i memòria recents. Els interessos electoralistes han tornat a imposar-se sobre la societat i la recerca.

En aquesta mena de qüestions conflictives, el debat no sols es dona en termes historiogràfics, sinó que té moltes arestes. Les associacions de memòria d'un costat i un altre busquen el reconeixement i la justícia, els partits polítics i les institucions públiques tenen els seus propis interessos, i a més hi ha reflexions ètiques sobre la violència.

Què és el que hauríem de fer els historiadors davant aquest turbulent ambient? Estem en un port difícil. D'una banda, en ple debat en el qual predominen les passions i els interessos personals, hauríem de tractar d'aportar rigor científic, sense oblidar que les contradiccions socials creuen també l'autoritat de l'acadèmia objectiva. D'altra banda, no hauríem de limitar-nos a fer una mera crònica de fets passats. A aquests fets cal donar-los una explicació i interpretació, fer-los preguntes sobre ells, per a analitzar les seves causes i el seu origen. Per cert, el debat historiogràfic més seriós i gairebé únic que ha existit fins ara és el que Emilio Majuelo i Antonio Rivera van tenir en la revista catalana Segle XXI.

En aquest cas voldria reivindicar el bon fer de la Societat de Ciències Aranzadi. En aquestes recerques s'estaven utilitzant metodologies i categories d'ús internacional. A més, al principi tots els regidors d'aquests municipis estaven donant suport al procés. La denúncia de Goien ha frustrat el procés. També destacaria que aquestes webs no eren més que un punt de partida, una aproximació al que ha succeït en cadascun d'aquests municipis, que no feia cap interpretació històrica. Les interpretacions, els actes de reconeixement o les iniciatives de justícia anaven a venir més tard, en un següent pas.

L'equip d'Aranzadi és acusat de coses molt greus. Entre elles, l'equiparació de víctimes i botxins i la justificació del terrorisme. No obstant això, si jutjarem amb el mateix mesurador el treball d'altres grups de recerca i professionals, podríem dir que justifiquen tant el franquisme com la violència estatal. La diferència està en la impunitat i en la protecció de les institucions públiques, uns favors i altres llenya.

Volen establir l'únic relat sobre la violència que ha viscut Euskal Herria. Però caminen en va, perquè és impossible, perquè els relats o narracions del futur seran tan diversos com la pròpia societat.