El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica per a impulsar la competitivitat de la indústria basca. Sostenir la prosperitat d'aquesta societat sobre armes i nuclears.

El conseller d'Indústria, Mikel Jauregi, es va afanyar a desgranar les idees d'aquestes altes intel·ligències. Per als quals es van acostar a aquesta concentració, Euskadi es convertiria en la peça clau d'una Unió Europea que ha de treballar la “autonomia estratègica” si inverteix 5.000 milions d'euros a l'any en indústries de seguretat i nuclear. La idea sense igual, si s'exclouen tots els morts en les massacres de Gaza, Iemen i Ucraïna o es menysprea la Carta de Justícia i Solidaritat amb els Països Empobrits aprovada pel Parlament Basc en 2007.

En les següents línies donarem un cop d'ull a la desastrosa proposta presentada per Zedarria i a respondre a diverses preguntes que es poden plantejar. Qui són les Intel·ligències Empresarials que conformen Fites? Quins són els seus negocis? Per què els governs de PNB i PSE no respecten la llei 14/2007 de 28 de desembre?

Una proposta cruel

Ja són sis els informes presentats pel grup de pressió Zedarri. Des d'aquell primer informe que va provocar l'escàndol, des que va denunciar l'enfonsament de l'economia basca i que l'actual Govern d'Urkullu la va considerar com un insult, la relació entre el grup elitista i Lakua ha passat a fluir. L'ex lehendakari, un exconseller de l'actual govern i un grup d'empresaris vestits de funeral han passat de sentir-se insultats a aplaudir a la presentació d'aquest informe.

Els serveis fúnebres no es van limitar només a dress code en aquest esdeveniment celebrat a la biblioteca de la Universitat de Deusto. El model econòmic que la fita va proposar va ser el de promocionar el negoci de l'assassinat. Segons l'informe presentat, s'estima una inversió anual de 5.000 milions d'euros en els sectors industrial i investigador de la CAB entre 2025 i 2030. L'origen d'aquests diners seria públic-privat, amb un 20% d'aquests diners públics. Tal com ha dit Guillermo Dorronsoro, director de Zedarriak, la indústria de la defensa i l'energia nuclear són una oportunitat única perquè Euskadi es converteixi en un pol industrial punter. Dorronsoro va assenyalar que el xoc entre potències farà rendibles les inversions en la indústria armera.

Aquest grup anarco-liberal, que es defineix com a “societat civil”, vol invertir 1.000 milions d'euros anuals dels Pressupostos Generals de la ciutadania en la indústria militar. En comparació amb altres partides en els Pressupostos Generals, en 2024 es van emprar 424,4 milions en Habitatge i Agenda Urbana i 563 en Ciència, Universitats i Innovació. La mesura, que el conseller d'Indústria, Mikel Jauregi, ha elogiat somrient, suposa afeblir el sistema de benestar local i exportar sofriment més enllà de les nostres fronteres.

Team Rocket

Qui forma part de l'associació d'excel·lents empresaris aclamats amb submissió per Mikel Jauregi i representants d'altres institucions basques? La fita està constituïda per un fòrum de quinze membres de diferents orígens. Malgrat les paraules de Dorronsoro, no és d'estranyar que alguns d'ells tinguin interessos en la indústria defensiva. En general, el mer esment d'aquests empresaris faria tremolar els drets laborals de qualsevol treballador. És la mateixa naturalesa d'aquest lobby i, mitjançant l'explotació de la classe obrera, augmentar els seus privilegis. Els interessats de sempre defensant els seus interessos de sempre, amb una nova imatge, aquesta vegada vernissada amb modernitat. Les guineus amb la cua estesa.

Donant un cop d'ull a la seva pàgina web poden aparèixer els següents noms: Ignacio Martín Sant Vicent, exconseller d'Indra, Repsol, Acerinox o Gamesa en el negoci de la guerra; Iñaki López Gandásegi, president d'Aernova Aerospac i assessor de Gamesa; o Javier Ormazabal Echevarría, president del grup Velatia, expert en la guerra electrònica. Però hi ha un nom que s'explica per sobre de tots ells: Cristina Garmendia Mendizabal, ministra de Ciència i Innovació en el Govern de Zapatero i fundadora de l'empresa militar de punta Satlantis. Seguirem més endavant amb la presentació de l'empresa Satlantis. En primer lloc, mancant dos noms per a acabar aquesta llista de la vergonya, ja que també estan el president de Save the Children i la patrona d'honor, Pilar Kaltzada i Maite d'Aranzabal. En aquest hipòcrita negoci de la crueltat, tots tenen la seva part.

Rebuig de la llei

Per a evitar la participació públic-privada proposta per aquest grup macabre es va aprovar en el Parlament Basc la Carta de Justícia i Solidaritat amb els Països Empobrits de 2007. Aquesta llei es va tramitar a través d'una iniciativa legislativa popular, signada per 45.000 persones. Es van establir ajudes als pobles empobrits, es van reconèixer alguns drets dels migrants i es va prohibir la concessió d'ajudes públiques a la indústria de la defensa. En l'article 3.3 de la citada Llei s'assenyala que: “En la política de suport i promoció de les empreses, el Govern Basc en cap cas col·laborarà amb persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, comercialització i finançament d'armes”.

Desgraciadament, el Govern Basc mai ha complert aquesta llei amb tota mena de trucs. En l'actualitat, donen subvencions a empreses que operen en la indústria militar sense cap mena de vergonya. I aquí estan Satlantis i Cristina Garmendia. Satlantis és una empresa capdavantera en el sector de la defensa basca. Es va fundar en 2014, als pocs mesos de la sortida de Garmendia del Ministeri d'Hisenda. La capitalització inicial es va aconseguir gràcies a la participació públic-privada, entre els inversors públics, el Govern Basc, la Diputació Foral de Bizkaia i Orsa. Orsa, Elkarkidetza i Geroa és una cartera d'inversions de fons públics de pensions. En aquest satlantis es va integrar l'empresa Everis, que posteriorment s'ha anomenat NTT Data. Està provat que aquesta empresa ha venut armes tant a Israel com a l'Aràbia Saudita. Les vendes de morters a aquest segon es van realitzar en 2017 infravalorant les resolucions de l'ONU i el Parlament Europeu contra la venda d'armes.

Això no és l'únic incompliment de la llei 14/2007. En 2022 el Govern Basc va adquirir el 6% d'ITP Aero sota el govern del senyor Urkullu. Aquesta empresa fabrica motors d'avions de guerra i helicòpters al Parc Tecnològic de Zamudio. Aquesta compra es va canalitzar a través del Fons Finkatuz, gestionat per l'Institut Basc de Finances, i sota l'argument de fer costat a la indústria basca.

Les últimes mesures proposades per Zedarriak s'aprofiten del camí obert pel PNB i el PSE. Per a ells no hi ha llei, ètica o moral que impedeixi l'acumulació de beneficis empresarials.

No a la guerra!

Aquestes propostes de Zedarriak no són noves. Els parents d'extrema dreta que han estat arrossegats pel capital des dels països occidentals porten anys proposant aquest tipus de coses. El militarisme, el genocidi, el colonialisme i tantes crueltats s'han normalitzat. Els empresaris bascos veuen com una cosa normal fer negoci de guerra i treure partit del sofriment. No els importa l'aspecte, només els diners. Amb la volta de tots els marcs el desenvolupament s'ha convertit en venda d'armes, i la sostenibilitat radica en l'energia nuclear. Les famílies armeras basques estan treballant ja davant les oportunitats que trump generarà la segona legislatura, a l'espera dels beneficis que pugui aportar la nova doctrina realista de la potència estatunidenca.

Els militants d'Alternatiba i EH Bildu hem de denunciar a aquests corrents militaristes, no permetrem que els diners de la ciutadania s'inverteixi en la indústria defensiva. No volem ser part de les massacres que es duen a terme a Gaza, Iemen, Ucraïna, Armènia, Sudan, Síria, Líbia, Congo i altres llocs del món. No volem sostenir les dictadures i apartheid que sustenten les armes produïdes a Euskal Herria, al Marroc, l'Aràbia Saudita, a Israel, als Unió dels Emirats Àrabs, a Qatar… No volem ser còmplices. La construcció d'un món pacífic part de les nostres accions quotidianes, aquesta vegada obstaculitzant el camí de la pau. S'ha situat l'ens entre Fites i Govern Basc, i nosaltres hem de denunciar-lo.

Ander Gumuzio, Itxaso Zaldibar, Javier Zulaika, Mesa Internacionalista d'Alternatiba