Hores després de conèixer el contingut del nou decret, el Consell ha comunicat la seva valoració mitjançant nota de premsa. Recorda que el nou Decret de Normalització de l'Ús del Basc en el Sector Públic Basc substitueix al de 1997 després de 26 anys, per la qual cosa té una “importància fonamental” en l'administració pública i en el procés de normalització del basc.

El Consell ha resumit la situació actual: no està garantit el dret a relacionar-se en basc amb l'administració, i molt menys el dret a relacionar-se en basc en l'administració, i a més l'agressió judicial dels últims anys ha posat en qüestió “el propi estatus oficial del basc”. El nou decret hauria de dibuixar un “procés de transició” que respongui a tot això i garanteixi el compliment d'aquests drets: “Tanmateix, en opinió del Consell, aquest nou decret no respon als reptes, llacunes i obligacions actuals de la normalització del basc, no té vocació de salt fort”.

Aspectes positius i les seves mancances

El Consell reconeix elements positius al nou Decret. “Entre altres coses, són positives l'ampliació de l'àmbit d'influència a tot el sector públic, la recepció d'unitats administratives en basca, la possibilitat d'establir la necessitat de realitzar l'examen en basc en els processos selectius, la possibilitat d'acreditar mitjançant examen el nivell de coneixement del basc o la possibilitat d'establir perfils lingüístics asimètrics en funció de les funcions de cada lloc de treball”, assenyalant també les deficiències d'algunes d'elles.

Per exemple, si bé la incidència en el conjunt de l'Administració és positiva, en Osakidetza, en l'Ertzaintza i en la Justícia “tenen les majors mancances des del punt de vista dels drets lingüístics” el decret no començarà a aplicar-se fins a gairebé deu anys. “És a dir, fins a l'any 2033 el 60% del sector públic basc quedarà exclòs”. El Consell està d'acord també en l'aprovació de noves formes d'acreditació del perfil lingüístic. Fins ara només es podia equiparar el títol o els estudis, però amb el nou decret es tindran en compte també la realització d'exàmens en basc i l'avaluació de la capacitat de treballar en basca. Però la realització d'exàmens en basc està contemplada com una “opció” i no com una “obligació”, per la qual cosa el decret “deixa la decisió supeditada a la voluntat institucional”.

Mancances destacades

La manca manifesta del nou decret és la indefinició dels venciments, segons el Consell. Recorda que la vigent Llei del Basc de 1982 va rebre fa 42 anys el “deure” d'euskaldunizar l'administració, per la qual cosa el nou decret hauria d'establir els terminis, mesures i mitjans per a aconseguir-lo. “Una vegada determinada aquesta meta, caldria preveure la data de caducitat del present Decret i amb això anar a superar la lògica dels perfils lingüístics”. Recorda que en 2022 el Consell, juntament amb els sindicats ELA i LAB, va presentar una proposta d'euskaldunización de l'administració basca durant quinze anys. “Cal tenir en compte que en els pròxims anys es jubilarà la meitat dels empleats públics i que serà la generació més basca de tots els temps la que s'incorpori a substituir-los. Però el nou decret no contempla aquesta conjuntura”.

El Consell també ha destacat dues mancances més. D'una banda, el decret manté el model de perfils lingüístics i l'índex de preceptividad. Més encara si tenim en compte que l'agressió judicial està buidant de contingut aquest model. D'altra banda, encara que el Consell valora positivament la incorporació de nous decrets en l'administració “el salt de la llengua de servei a la llengua de treball”, denúncia que “no ofereix suficients recursos i garanties perquè així sigui”.

Canvis des de versió original

Finalment, el Consell ha expressat la seva “preocupació” pels canvis que ha sofert el decret des de la seva versió original fins a la qual s'ha donat a conèixer avui. Segons l'agent, “molts continguts imprescindibles s'han quedat en curs”, mentre que han afegit uns altres que “generen reculades”.

Algunes de les mesures eliminades són mesures que prioritzaven el basc. El Consell ha explicat que en la imatge institucional que recollia la primera versió del decret es donaria “prioritat” al basc, però l'última versió diu que “s'impulsarà la visibilitat”. O bé, la primera versió que recollia com a “requisit” que el basc fos llengua de treball en les zones de treball amb perfil lingüístic en basc, mentre que en l'última es parla de “basca també”. “Aquestes reculades són percebudes amb preocupació pel Consell, perquè reflecteix signes d'agressió judicial en els últims anys”.

Per contra, el decret va eliminar inicialment el tracte excepcional que tenen els treballadors majors de 45 anys a l'hora d'acreditar el coneixement del basc, però s'ha tornat a incorporar en l'última versió. Això és “especialment preocupant”, diu el Consell, “perquè, segons la nova jurisprudència que s'estableix en el marc de l'agressió judicial, aquesta exempció s'està estenent als casos d'interins, que a pesar que el decret estableix clarament que l'exempció només correspon als funcionaris titulars del lloc”.