Com pot ser tenir com a pèrdua alguna cosa que no s'ha ingressat? Tots els nous telenotícies estan anunciant que la suspensió de les prestacions suposarà una espècie d'apocalipsi per a Barcelona, i se li dona el mateix tractament amb el succeït el mes passat en el Delta de l'Ebre.

La paraula “perdre” em sembla molt important. S'utilitza, en principi, quan es té alguna cosa que ja no es té. Però no totes les pèrdues són iguals. No és el mateix perdre l'Eivissa que utilitzes tots els dies per a anar al treball en una inundació, o si tens tres cotxes de gamma alta i un només. Posem-nos en la pell d'un pagès que ho va perdre tot per un instant, quan el Delta es va regar.

Els hotels, els restaurants de luxe i les multinacionals encara no han guanyat res. Enguany, amb aquest succés, encara no han ingressat ni un euro, però sí han fet unes estimacions que, en funció de les estimacions rebudes, haurien acumulat un munt de diners.

Així funciona aquest nou capitalisme, i així ho percebem en la tendència dels bancs, de les borses i dels estats. La majoria, per a perdre alguna cosa, hem hagut de guanyar abans, però els que estan per sobre de nosaltres, han creat un món on sense tenir res, poden perdre, guanyar o generar beneficis. Han creat un poder que la majoria no tenim i, al mateix temps, a mesura que els seus prejudicis no es compleixen, ens comparen i ens situen en el mateix nivell. I juguen amb això.

El lèxic és molt important. Perquè ens porta a pensar una cosa o una altra. I en aquest cas, ens porten a pensar que, si no se celebra el Congrés, les pèrdues seran nostres, d'aquesta manera, aconsegueixen que acceptem tots els seus paranys. Nosaltres, els cambrers, els escombrariaires, els botiguers, els infermers o els treballadors de la fàbrica, guanyaríem allí tots aquests negocis milionaris, no cobraríem ni un euro, així que no perdrem ni un euro. Nosaltres, segur que no!