“Alguns castellanoparlants no estan acostumats al fet que els bascos s'enfrontin. Nosaltres enfrontem als jutges i ho van prendre com una falta de respecte. Jo li vaig dir unes frases a Marta Berasategi en basca i altres en castellà. Li parlava en basc perquè em donava compte que m'entenia, em responia".
Ha après i practicat els rols ahobizi (parla basca en totes les situacions possibles) i belarriprest (indica que ho entén en basca i si us plau, que ho faci en basca, encara que ell mateix respongui en castellà) que s'han inventat en les sessions de canvi d'hàbits lingüístics. -Sé com comportar-me amb els belarriprest. Si vaig intentar parlar en basc i em vaig adonar que no ho entenia, sé canviar-ho al castellà, estic acostumat. No em vaig embogir, vaig parlar amb el mateix to d'abans. Per això dic, no estan acostumats al fet que la gent s'enfronti i pensen que és una falta de respecte. Vaig perdre el respecte a ell o al contrari? ", ha preguntat l'esportista donostiarra, que no vol donar el seu nom i cognoms a la Reial Societat.
Diverses hores després de finalitzar la prova es van adonar que el que els havia passat era greu i llavors van decidir queixar-se. En l'Observatori, Elebide, a l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, Atletico Sant Sebastià i en la Federació Guipuscoana de Triatló van presentar una queixa. Els dos organitzadors de la prova del dissabte no han rebut resposta oficial fins al dimarts, dia en què es realitzaran les proves. El dimarts al matí, els jugadors de l'ATLÈTIC Sant Sebastià han demanat una reunió i han rebut el "sí".
"El dissabte a la tarda, poques hores després que ocorregués allò, ens recordem d'aquell esdeveniment del futbol i decidim fer pública la nostra queixa, sabent que s'anava a produir una salsa i que caldria respondre a tot això", ha dit a ARGIA l'esportista.
En un escrit de queixa, tots dos esportistes afirmen haver sentit frases com la del dissabte a la tarda: "Jo soc la directora de carrera i a mi em parlareu en castellà", "Doncs que es precisa a Catalunya i parlar-la en basc a veure què els diuen", "si això, començo a parlar en anglès, també sé".
Hem comunicat a l'esportista que la Federació Guipuscoana de Triatló li ha acusat d'amenaçar a l'àrbitre amb la celebració de la Copa. L'esportista diu que ell no va amenaçar a l'àrbitre, que és possible que li digui "Marta Berasategi, quan s'acabi la prova, parlarem d'aquest tema", després de la qual cosa va treure la cartolina vermella i va ser desqualificat per Berasategi.
A continuació la denúncia interposada per aquesta dona davant l'Observatori dels Drets Lingüístics.
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Euskal Herrian Euskarazek manifestazioa deitu du apirilaren 6rako, 11n EHEko bi kide epaituko dituztelako. Hiriburuetatik autobusak antolatzen ari dira. Bi helburu bete nahi dituzte, batetik, epaituak izango diren bi kideei babesa erakustea, eta bestetik, euskararentzat justizia... [+]
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
"No entiendo, en castellano por favor" eta gisakoak ohikoak dira eskolako guraso Whatsapp taldeetan, baina Irungo Txingudi ikastola publikoan euskara hutsean aritzeko modu erraz eta eraginkorra dute, behar duenarentzat itzulpen sistema berehalakoa ahalbidetuta.
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]