El que s'ha acostat el 13 d'abril ha trobat a Azpeitia vestit amb pancartes com "Sañu Bizirik", "Mendia aske", "AHT gelditu", "Erdiz bizirik", "Aroztegia gelditu", "Mendietan ez"... Amb aquesta jornada de mobilització celebrada en vespres electorals basques, Euskal Herria Bizirik ha tingut com a objectiu "mostrar un ampli rebuig social als macroprojectes que ataquen el territori i el medi rural".

Al llarg del matí s'han realitzat quatre tallers paral·lels: El feminisme basc en la defensa de la Terra; Aterrar les aportacions procedents de l'agroecologia en el context de la crisi ecosocial (veure aquí en vídeo); Pèrdua de biodiversitat: causes i conseqüències, en tercer lloc (veure aquí en vídeo); i Transició energètica corporativa i megaprojectes.

Al migdia es reuneixen en la mateixa sala per a escoltar l'experiència d'un militant aragonès (Plataforma defensa territori Cincovillas) i gallec (Ecoloxistas Galícia Atlantica e Verda).

Les xerrades, tallers i taules rodones realitzades al llarg del matí han servit per a informar i reflexionar conjuntament a la ciutadania: Aquest model de transició energètica que ens venen com a únic" (aquesta és la idea que diversos ponents han destacat) és eficaç per a aconseguir els objectius que argumenten davant la ciutadania? Quina lògica segueix aquesta transició "pintada de verd"? Els objectius de les empreses del sector energètic i dels càrrecs polítics que es comuniquen amb elles són compatibles amb la satisfacció de les necessitats dels ciutadans? I com ha preguntat un jove del públic, "No ens correspon pensar com derrocar el sistema capitalista que és l'arrel de tots aquests projectes que són ferides per a la Terra? Acabaran els macroprojectes d'una altra manera? ".

La primera part del dia ha estat plena de continguts i durant el menjar, més d'un centenar de persones han pres forces amb el maco menjar que han preparat els Sañu Bizirik amb els grangers de la zona. Al llarg del dia s'ha exposat l'exposició artística de defensa del territori Hamaika zergatik que reuneix obres d'onze il·lustradors bascos.

“Aquest model de transició que ens venen com a únic ha nascut mort”

Amb la pena de triar un dels quatre tallers, el que està escrivint entra en la Transició energètica corporativa i els megaprojectes, on es troba amb la conferència d'Álvaro Campos, amic del Camp Martintxo de la Fundació Sustrai. "Quan diem que no a aquesta transició, no estem qüestionant si necessitem una transició. El que estem dient és que no volem així, que necessitem un altre i que aquesta transició que està en marxa no ens porti a cap lloc", ha començat Campos. I ha continuat: "Tenint en compte les dades de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), no hi ha materials suficients per a construir les infraestructures renovables que serien necessàries per a complir el que estan plantejant les agendes de transició. Per això és una transició que ha nascut morta. El missatge que transmet l'AIE és que cada país garanteixi els mitjans necessaris per a obtenir els materials per a la seva transició. Això obre les portes a un escenari geopolític de gran tensió".

Campos ha explicat que les energies fòssils i les renovables tenen característiques molt diferents. Assenyala que el petroli és una "força condensada", fàcil de transportar en barrils i amb una gran capacitat de concentració: "Té una gran capacitat de concentració de poder, decisions i beneficis, la qual cosa està molt relacionat amb la naturalesa del capitalisme. Crec que no hi hauria capitalisme, sense aquesta capacitat de les energies fòssils. Els fòssils han permès construir una estructura socioeconòmica globalitzada, que al llarg de la història no té parangó". Com les característiques de les renovables són diferents, ha argumentat que això hauria de portar-nos a "canviar tot": "Són intermitents, no podem decidir quan encendre els generadors d'energies renovables i a quina potència. Tindrem molta menys energia i potència. Les energies renovables estan repartides pel territori i són molt més difícils de transportar". Però tenen l'avantatge de ser modulars, escalables. Segons Campos, això permet a la ciutadania unida per a satisfer les seves necessitats posar en marxa i gestionar els generadors d'energia, prop d'ells i a una escala a la seva mesura: "Una central eòlica de 210 metres és només una forma molt funcional al capital, però no l'única manera d'entendre un molí de vent".

A continuació explica com està organitzat el sistema energètic. En el seu esquema en la pissarra ha representat als productors d'energia en un costat: "Són molt pocs, 10 a 15 promotors en total. Als quals ja treballaven amb fòssils se'ls han sumat els procedents de la construcció i els fons voltors. Per a ells els megaprojectes de les renovables són eines financeres, i el seu objectiu final, que els discursos diuen, és que una gran quantitat de capital es converteixi en una mica major. I per a això utilitzen les fórmules especulatives tradicionals. Per al capital que està corregint la transició és qüestió de quants diners pot treure i com més, millor". Campos explica que aquestes empreses aboquen l'energia que produeixen a la xarxa d'alta tensió i la cobren per la quantitat que aboquen, segons el preu de l'electricitat en aquest moment.

La xarxa d'alta tensió apareix en el centre de l'esquema dibuixat en la pissarra. Continua explicant que la xarxa d'alta tensió era pública fins a 1997, quan es va liberalitzar i va passar a ser propietat de Xarxa Elèctrica d'Espanya. En l'actualitat, aquesta organització és privada al 80% i amb control públic al 20%: "Des de la liberalització, sense excepció, el president de Xarxa Elèctrica ha estat algú vinculat al govern del PSOE o del PP. Avui és Beatriz Corredor, que va ser secretària d'Estat d'Habitatge en l'època de José Luis Rodríguez Zapatero", adverteix Campos, per a assenyalar que és una de les principals portes giratòries. A proposta de la Xarxa Elèctrica d'Espanya i aprovat pel Consell de Govern d'Espanya, explica que la capacitat de transport d'energia de la xarxa d'alta tensió s'està incrementant contínuament: "I això no té límits, perquè l'objectiu final és generar beneficis (és una de les empreses més cobejades que cotitza en l'Ibex 35)". A més, perquè la xarxa d'alta tensió embena energia a cada vegada més consumidors, s'està treballant en la integració dels mercats europeus, segons Campos: "L'exemple més dramàtic és la interconnexió submarina Gatika-Bordeus. Quan es va donar a conèixer en 2017 no enteníem per a què volien. Ara es veu que volen especialitzar els territoris i que a la Península Ibèrica li ha tocat ser proveïdor d'energies renovables, a pesar que la xarxa tan gran té una eficiència molt baixa, perquè es perd molta energia en el camí".

Tornant a l'esquema dibuixat en la pissarra, assenyala que al costat de la xarxa d'alta tensió hi ha subestacions que connecten amb la xarxa de baixa tensió. A aquesta xarxa de baixa tensió estan connectats els ciutadans i les empreses. Campos recorda que quan van liberalitzar el sistema elèctric, la xarxa de baixa tensió construïda amb els diners de tots va ser "regalada" a Iberdrola. Addueix arguments per a expropiar aquesta xarxa o establir mecanismes de control, ja que considera que la xarxa de baixa tensió és clau per a una transició diferent, ja que aquesta xarxa obre la possibilitat que els ciutadans canviïn cap a la sobirania. Com? Analitzant les necessitats i recursos del seu territori i col·locant generadors d'energia de petita grandària prop dels llocs de consum. Però ha anunciat que "si comencem a treballar seriosament en un poble, a generar energia en ell i a abocar a la xarxa de baixa tensió, aviat ens diran que en aquesta xarxa no hi ha capacitat per a captar tanta energia, mentre s'estan invertint milions d'euros per a augmentar la capacitat de la xarxa d'alta tensió. Per què no s'impulsa la transició cap a aquest model? Perquè aquí podem ficar molta gent a produir energia i no en macroprojectes". Ha analitzat les connexions existents entre la sobirania construïda des de baix i el menor consum d'energia, mentre que "en aquesta transició de les corporacions donen un missatge invers a la societat, que podrem continuar consumint com sempre".

Ensenyaments des de Galícia i Aragó

En la taula rodona per a compartir experiències a Aragó i Galícia, la veu de Nery i José Luis ha escoltat el que estan sofrint aquests països. A Aragó produeixen el 150% de l'electricitat que consumeixen, a Galícia hi ha municipis amb un molí de vent de dos habitants... Els dos membres que han vist cosir els seus territoris amb macroprojectes renovables expliquen: "No és transició, és especulació. El ciutadà mira al projecte que faran al seu poble, però no pot ni imaginar quina ona li ve a tot el territori. Per això hem d'unir lluites i tenir una visió de conjunt".

Nery parla sense badalls de l'experiència gallega: "L'oposició l'hem de fer els ciutadans i sense diners. Les associacions beneficiàries de subvencions no són lliures, estan sempre limitades. No estic mirant als partits polítics, perquè com a molt es posicionaran en contra d'un projecte concret, però al mateix temps justificaran un projecte en un altre lloc... Els ajuntaments diran que s'acomiada als militants "hem ficat al·legacions...", però no és suficient: si l'ajuntament no vol, en els seus terrenys no es fa el projecte, només han de no donar permís a l'empresa o deixar els missatges de l'empresa sense respondre. El problema és els diners, per això entren en el tracte. I les institucions públiques, en lloc d'estar imposant obligacions a les empreses per a protegir la terra, els ciutadans i la biodiversitat, estan tornant a flexibilitzar les lleis ambientals".

Manifestació colorista

La d'Azpeitia ha estat una manifestació viva: en la llista dels 84 agents adherits i en les nombroses pancartes que han tret al carrer s'ha observat que les lluites entre els diferents macroprojectes, molts d'ells locals, s'estan sumant.

La xarxa Euskal Herria Bizirik reuneix un ampli perfil de ciutadania. Diuen que "des dels baserritarras fins a l'acadèmia". Moltes d'aquestes persones s'han unit en un primer moment a un grup per a fer front a un macroprojecte que volen construir en el seu entorn, en el qual han hagut de començar a llegir el projecte, a vestir-se en la informació tècnica, a completar les al·legacions per a afrontar el projecte... però "una vegada rebut el zaplasta inicial, s'han anat formant i adquirint una visió general", expliquen alguns militants. Entre tots s'està teixint i reforçant el discurs. Critiquen el sistema capitalista que posa en perill la Terra i promouen la transició cap a un altre sistema que faci que la Terra sigui habitable per a tots: "Podem anomenar-li decreixement, localització, sobirania, resiliència... però tècnicament és possible desenvolupar models", s'ha escoltat en un dels tallers.

Exposició completa de dues conferències del matí