Un pub a Anglaterra. Totes les tardes hi ha un ambient tranquil, alguns clients asseguts en les taules, uns altres en la barra, el cambrer els omple a mesura que es buiden les pintes de cervesa. És un bon tipus, pot parlar amb ell tot el que vulgui. Té la televisió encesa, sempre la mateixa cadena privada. En la sobretaula es llancen quatre sèries l'una després de l'altra. Després d'ells, comença l'informatiu, en el qual el taverner, sistemàticament, apaga la televisió.

Cada vegada més gent passa per les notícies. Aquesta és la conclusió de l'informe Digital News Report d'enguany, que es basa en més de 93.000 entrevistes realitzades en 46 països. Milers de persones han respost que consumeixen notícies sobretot en les xarxes socials, que el format de vídeo és el principal reclam i que moltes d'elles eviten expressament notícies. Els motius: que els mitjans de comunicació els semblen “avorrits” o que les informacions els produeixen “ansietat” i “impotència”. Molta gent també ha advertit de les dificultats que tenen les plataformes per a saber si les informacions són veritables o falses.

“Sembla que informar s'ha convertit a mostrar una història en marxa o, directament, a fer-los partícips de l'esdeveniment”, va escriure Ignacio Ramonet, ex director de Le Monde Diplomatique, al costat de Noam Chomsky... 1995. Però no és el mateix veure que entendre. Encara que nosaltres vegem el sol donant tornades al nostre al voltant, és la Terra la que es mou a la seva al voltant, segons va demostrar Galileu. Estar informat no és tant veure l'última foto que s'ha difós per Whatsapp com escoltar el rumor. Entre totes les il·lusions, la més perillosa és la de pensar que existeix una sola realitat. Això és el que va deduir el filòsof i psicòleg Paul Watzlawick, que va treballar en la teoria de la comunicació humana. La qüestió és que, moltes vegades, les pors i percepcions que s'obtenen a través d'aquests camins es van materialitzant a poc a poc, fins a convertir-los en realitat i en un problema tangible, com s'està veient últimament en els nostres barris amb l'extrema dreta i el racisme. Al mateix temps, el consum de vídeos de 30 segons filtrats per algorismes opacs alimenta la quimera del que pot estar informat sense esforç. Això és una fal·làcia. Viure informat sempre requereix esforç, però també molt premi: “Aconseguir el dret a participar de manera intel·ligent en la vida democràtica”, segons Ramonet.

“Enmig del tumult que els grans mitjans de comunicació creen i manegen amb la seva agenda… cal donar alguna cosa diferent dels quals volen una cosa diferent”, deia el nostre company Pello Zubiria en una entrevista realitzada fa uns mesos en ARGIA. En les seves paraules, la ciutadania necessita periodistes per a conèixer les alternatives que estan en marxa en el món i per a entendre el que està succeint en el nostre entorn. Per a això cal donar les claus: Qui ha fet què? Com? On? Per què? En quin context? Quines són les causes? I les conseqüències? El periodista ha de respondre a aquestes preguntes amb honestedat. Amb respecte a la ciutadania.

No obstant això, a partir de l'anàlisi d'aquestes preguntes, es demostra que els mitjans de comunicació no som una organització neutral, per descomptat. Cadascun té la seva ideologia i interessos. I, sobretot, els propietaris.El propi informe Digital News Report ha estat elaborat per l'Institut Reuters, amb el suport de nombroses institucions com Google –o la Universitat de Navarra!–. Però vegem què és Reuters: la tercera agència de notícies més gran del món, amb 2.500 periodistes i 600 fotoperiodistes, va ser comprada en 2008 per una de les 25 persones més riques del món. Per tant, la pregunta és: quan ens diuen que el panorama mediàtic que han ajudat a crear no interessa a la gent, a on volen arribar? Què estan preparant per a mantenir els seus privilegis?Potser l'intent de legitimar-se com a missatger de la veritat davant les fake news? Els Reuters i els altres, els que han mentit com el que tenia la seu central d'Hamàs sota el major hospital de Gaza, i tots els que mai han demanat perdó per haver assassinat a centenars de persones.

L'escena del servidor que apaga la televisió de principi d'article va ser descrita en el pròleg del còmic V for Vendetta pel guionista alan Moore en 1998. Un dia, no obstant això, li va preguntar per què li llevava les notícies, i la tavernera va respondre que no ho sabia, que ho feia sense més. Acaba el seu article amb un crit silenciós: “Aquest còmic és per a aquells que no apaguen els informatius”.

Des de llavors, 25 anys no han passat per res, i nosaltres no direm que no entenguem el que poden estar saturats d'informatius. La sobreinformación i la desinformació van de bracet. No obstant això, ens atrevim a dir, en contra del que diu el citat informe, que la majoria de la gent no s'ha cansat de les notícies en si mateixa –seria com dir que la gent s'ha cansat de la música–, que són capaces de distingir les notícies i les escombraries que aporten a la seva vida. La credibilitat que viu el poder mediàtic en l'última dècada no és més que un indicador més de la crisi. I vist això, les respostes de la gent tenen també sentit: com no passarà la gent o sentir-se impotència si els mitjans occidentals han venut la mort de 270 palestins a Israel en alliberar quatre ostatges? Com no generaran ansietat quan s'observa que la guerra nuclear s'està trencant de manera irresponsable o que volen cobrir l'emergència climàtica amb una capa de greenwashing? Com no dirà la gent que els mitjans són avorrits, que l'augment del salari mínim és una despesa inacceptable i que els diners que es dona als amics sempre és una inversió? Com no s'enfadarà la gent amb els mitjans de comunicació si en els aniversaris de la massacre de la Plaça Granota de Bangladesh sempre s'oculta que les multinacionals Inditex, El Corte Inglés, Mango, Alcampo, Primark, Wal-Mart, GAP o Benetton van tenir responsabilitat en la mort d'aquestes 1.127 persones?

No, no és una falta d'interès. El que passa és que a la gent no li agrada que se li titlli de ximple. I aquí, el periodisme independent té una bona oportunitat per a demostrar que té una cosa diferent que oferir a la ciutadania.

Hem publicat aquest editorial per a obrir la revista especial d'ARGIA 2024 108 pàgines. La gent rebrà la LLUM en paper o en PDF, segons la seva elecció. Si encara no has fet el pas , fes ARGIA i t'ho enviarem amb molt de plaer! La resta podeu comprar en la Fira.