No adeu, Tuvalu
- Al desembre de 2022, el petit estat d'illa de Tuvalu va anunciar la seva passo a Metabertso. L'arxipèlag, de només 26 quilòmetres quadrats, corre el risc d'empassar les mars amb la seva ascensió, i per això volen assegurar la seva permanència en el ciberespai. El ministre d'Afers exteriors, Simón Kofe, va parlar als participants en el COP 26 de Glasgow en 2021 entrant en l'aigua fins als genolls, va afirmar que “Com el nostre territori està desapareixent, no tenim més remei que convertir-nos en la primera nació digital del món. La nostra terra, la nostra mar i la nostra cultura són els béns més benvolguts de la nostra nació i els portarem a la boira per a salvar-los de la seva destrucció”.
Kofe ha aconseguit l'objectiu d'aparèixer en la premsa en grans línies, però la seva proposta de retir a la realitat virtual pot ser un dels símbols més representatius d'un eco-pessimisme que s'ha convertit en moda en els últims anys. De sobte se senten més forta veus que eliminen l'agricultura, alimenten a la humanitat amb menjar sintètic, aparten del món natural i tornen a un Edén dels contes, reivindiquen el regènesi. En aquesta distopia, els pagesos i pastors del món es traslladen en les seves pantalles als apartaments de les gratacels per a veure en les seves pantalles la metaversión del món natural; les metròpolis que els porten se sostenen en infraestructures tecnològiques no massa complexes, que porten amb si les llavors del seu enfonsament, la pujada i la caiguda d'aquest món com va explicar fa 114 anys E.M. Forster en el seu breu relat The Machine Stops Stops.
Mentrestant, en la revista The Land intentarem mantenir els nostres peus ben assentats en el sòl i esquitxats en l'aigua. Continuarem fent-nos compromesos amb la Naturalesa i no apartar-nos d'ella, buscant en la dialèctica àrida i marina entre la humanitat i el món natural, com l'han fet en les últimes 500 generacions, corregint els errors i enfortint els assoliments. És possible que nosaltres ens hàgim situat en el costat equivocat de la història, però també intentem retenir-nos amb altres bàrbars que renuncien a l'agenda de l'eco-modernisme i del transhumanismo.
Des del manifest de The Land
Com més dependent sigui el mercat, més estret pot quedar la jerarquia fiscal i política. Però qualsevol que tingui terra ja té energia, aigua, alimentació, refugi, tractament, coneixement, ancestres i tomba. L'accés a la terra és més una amenaça per a les elits propietàries de la terra, una amenaça per a la religió del creixement econòmic il·limitat i l'estructura de comandament vigent sobre la base d'ella.
El mercat global arrenca i destrueix les cultures humanes basades en la terra. En definitiva, un mercat global sense arrels es destruirà a si mateix. Roma va caure; l'Imperi soviètic es va enfonsar; la Nova Ordre del Món explota davant els nostres ulls. En la història res és per sempre, excepte la geografia. La terra és l'única font de riquesa. El capitalisme és un frau, un edifici brillant construït sobre promeses de paper. Es mantindrà amb cura més del que es preveu per alguns de nosaltres, però quan s'enfonsi la terra es mantindrà aquí.
Sobre els autors:
- Simon Fairlie és periodista, escriptor i pagès. Recentment ha publicat Going to seed. Autobiografia A counterculture memoir. Prèviament va publicar Meat, a benign extravagance contra el veganisme i a favor de la petita ramaderia.
- L'escriptor i pagès Gill Barron és també pintor. 'Compendium of Acrylic Painting Techniques.
- L'editorial número 32 de la revista The Land és la que hem traduït al basc en ARGIA. The Land ho publiquen dues vegades a l'any i té la seva seu en una granja col·lectiva de la regió anglesa de Dorset. Sintetitza els seus objectius en “The Land està escrit per a persones i persones que creuen que les arrels de la justícia, la llibertat, la seguretat social i la democràcia estan més en la propietat dels diners o en el dret a votar que en l'accés a la terra i als recursos”.
