Una vegada aconseguit l'acord entre PNB, PSE-EE i EH Bildu sobre el contingut de la Llei de Transició Energètica i del Canvi Climàtic, el Parlament Basc ha aprovat la llei.
Els tres partits esmentats han votat a favor i la llei ha avançat amb aquest suport (62 dels 75 parlamentaris). Juntes A-IU, PP, Vox i Canal voten en contra.
L'objectiu principal de la Llei és reduir a zero les emissions de carboni en la CAPV per a l'any 2050, establint mesures concretes. Aquests són:
- Per a 2030 el 32% de l'energia total produïda en la CAPV haurà de ser produïda per renovables.
- Les empreses que instal·lin instal·lacions d'energies renovables (parcs solars o eòlics) en la CAPV hauran d'abonar un cànon per a compensar el mal causat en l'entorn.
- El Govern Basc haurà de definir i executar un full de ruta per a la desinversió de recursos fòssils per a l'any 2030.
- Creació de l'Oficina Basca de Canvi Climàtic i un comitè científic.
Per a 2030, l'objectiu és que el 32% de l'energia produïda en Araba, Bizkaia i Guipúscoa sigui renovable i que les emissions contaminants es redueixin en un 45% en el mateix període. A més, les grans instal·lacions d'energies renovables hauran d'aportar el 20% de la propietat als ciutadans afectats.
La Consellera de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient, Arantxa Tapia, ha agraït als grups que l'han acceptat “per l'esforç realitzat” en la compareixença d'aquest matí. “És una llei ambiciosa, però realista”, afirma Tàpia.
Mikel Otero, parlamentari d'EH Bildu i secretari de transició ecològica, ha assenyalat que ells no estan conformes al cent per cent, en la seva opinió volien un major grau de concreció, però que de cara a l'aconseguit es pot trobar la seva petjada en molts elements.
PNB, PSE-EE i EH Bildu defensen la nova llei i es comprometen a complir-la. La resta d'aspectes han estat molt crítics. Per a Elkarrekin Podem és una llei poc ambiciosa i el PP i el VOX consideren que aquests objectius no es poden complir.
La xarxa Euskal Herria Bizirik ha realitzat una concentració a les portes del Parlament Basc, mentre en el seu interior es va aprovar la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic. Ha anomenat "Fartsa" a la llei que acaba d'aprovar el Parlament Basc, al·legant: "Aquesta llei pretén crear les condicions en les quals teòricament es pugui dur a terme el procés de descarbonització, almenys en boca dels partits polítics. Però si es llegeix amb atenció, és evident el que amaga aquesta llei: donar una expansió el més massiva possible de la indústria de les energies renovables per a donar així un fort impuls al creixement econòmic".
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
L'activista ecologista Mikel Álvarez ha elaborat un exhaustiu informe crític sobre les macro-centrals eòliques que Repsol i Endesa pretenen construir en les proximitats d'Arano i Hernani de la comarca. Al seu judici, es tracta de "la major infraestructura d'aquest tipus que es... [+]
Últimament ens han treballat altres arguments per a convèncer-nos de la necessitat dels macroprojectes als voltants d'Euskal Herria. Em va semblar un exemple d'això l'article publicat en la web de l'EHNE de Bizkaia a un dels participants de la iniciativa Salt Ecosocial: "Per les... [+]
El passat 3 de setembre es va publicar en el Butlletí Oficial de Navarra l'anunci pel qual el Govern de Navarra fa pública l'actualització del Pla Energètic de Navarra. Això hauria de ser un pas important per al futur de la nostra comunitat, tenint en compte la importància... [+]
Ja no sé si estem colpejats per les onades de calor, si és una hipocresia de sempre o una lògica sistèmica, però la bretxa entre el que sabem, la qual cosa diem i el que fem, més enllà de la preocupació, em sorprèn, sobretot en un ambient estiuenc. Notícies, recerques,... [+]