Un dispositiu anomenat Lup converteix els textos en veu gràcies a la intel·ligència artificial. Té la capacitat de convertir el basc en diverses llengües, entre elles el basc. Es tracta d'un dispositiu de baixa tecnologia que serveix a persones allunyades dels avanços tecnològics. Es tracta d'un projecte creat i comercialitzat per a persones amb problemes de visió.
L'empresa Lup acaba de comercialitzar el producte (www.lup.es, la informació no està disponible en basca). Els seus creadors són tres bascos: L'enginyer informàtic Eneko Calvo, Apurva Sant Joan i Uxue Manzisidor. Els dos últims van dissenyar el projecte en el grau de Lideratge Emprenedor i Innovació de Mondragon Unibertsitatea.
És un dispositiu lleuger i fàcil d'agafar a la mà. D'ús quotidià. És un aparell senzill, no té connexió a Internet. Fa una foto al text enfocat en un clic i el converteix en veu. El text capturat s'escolta en uns segons. S'han llançat al mercat dispositius de tres nivells. El Classic és l'aparell que ofereix menys serveis i el Professional és el dispositiu més complex. Cada aparell té la capacitat de convertir l'idioma en un número diferent. El més bàsic es pot utilitzar en quatre idiomes: basc, català, castellà i anglès. L'Advanced té sis idiomes i el professional 30.
Tecnologia per als quals no són a prop
Eneko Calvo ens explica amb quin objectiu ho han dissenyat: “La tecnologia està cada vegada més desenvolupada i la gent, tard o d'hora, entra en aquesta velocitat, però hi ha un tipus de gent que no aconsegueix el nivell d'aquestes tecnologies avançades o no les coneixen o no les tenen disponibles. És un aparell per a ells”. Per a Calvo, les persones d'aquestes característiques són capaces d'utilitzar un dispositiu com el que han dissenyat. Diu que aquest tipus de tecnologia s'utilitza en la indústria, però que coneixen molt poques aplicacions al servei de la ciutadania. L'objectiu és oferir un servei a les persones amb dificultats lectores. Es tracta de tres grups de persones: nens amb problemes de dislèxia, ancians i amb problemes visuals.
Oferir la millor qualitat en basca
Les conversions en basca ofereixen un nivell inferior. Hem preguntat a Calvo sobre això i ens ha contestat: “Per als àudios utilitzem veus sintètiques i porten molts anys treballant en el desenvolupament de la veu sintètica en altres llenguatges (no en tots). També parlen amb el basc, però menys anys, i això és un desavantatge”. Es van posar en contacte amb el grup de recerca de la UPV/EHU BukLab, que es dedica a les tecnologies del llenguatge, entre altres coses, les veus sintètiques. Han utilitzat per al dispositiu Lup les veus sintètiques que ha desenvolupat BukLab. Calvo diu que han hagut de triar entre qualitat i velocitat: “Les veus sintètiques de qualitat també es poden aconseguir en basca, però és difícil fer una conversió ràpida. Per a aconseguir una conversió ràpida, el sistema necessita unes característiques, memòria, etc., i en una eina tan petita no entra tot això. En l'ordinador, per exemple, pot fer-lo. Has de triar l'un o l'altre i nosaltres hem prioritzat la rapidesa”.
La primera versió del dispositiu acaba de ser llançada i ara s'està donant a conèixer el producte. L'eina només es pot veure en la web i l'objectiu dels creadors és buscar oportunitats per a mostrar el producte a les botigues físiques. Calvo ha assegurat que volen continuar millorant el producte i que també hi haurà noves versions.
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]