Què suposa per a la comunitat basca el tancament de Plateruena?

Lutxo Egia: La millor manera de mesurar el buit és preguntar-nos: i si l'any que ve no n'hi hagués? I si l'any que ve el Kafe Antzokia de Bilbao tanqués les seves portes per sempre? En un sistema cultural com el nostre, la durada és fonamental, sobretot quan l'aportació cultural és important.

Mikel Urbeltz: Tenint en compte la grandària de la xarxa cultural basca i la feblesa de l'ecosistema lingüístic basc, la pèrdua d'una sala d'aquest tipus és enorme, ja que va disminuint a partir de l'escassetat. És més lamentable si tenim en compte la centralitat geogràfica de Durango en Bizkaia.

Ha rebut Plateruena suficients ajudes?

Lutxo Egia: No sé el cas exacte del plat. Una altra qüestió és plantejar si els projectes que promouen la cultura en basca estan degudament protegits. I la resposta és clara: no.

Mikel Urbeltz: Al principi va rebre alguna ajuda, però van haver de ser deutors d'obertura i el projecte s'ha vist sotmès a una important càrrega econòmica. En qualsevol cas, posa de manifest que els projectes privats que impulsem la cultura basca amb finalitats públics necessitem més suport institucional.

Plateruena es pot considerar un referent de la cultura basca. Com omplir aquest buit que es generarà en l'oci basc?

Lutxo Egia. És cert que la situació no és la més adequada per a posar en marxa nous projectes, però estic segur que abans que sigui tard posaran en marxa un projecte similar.

Mikel Urbeltz: No serà fàcil, però esperem que a Durango hi hagi ganes i energia per a omplir aquest buit que té la ciutadania basca. D'aquesta manera, posar en marxa un nou projecte i reiniciar, si és possible, el de Plateruena.

Entre les seves raons de tancament, Plateruena cita el “canvi d'hàbits de consum” que s'ha produït al llarg dels anys. Vostès també han notat aquest canvi?

Lutxo Egia: Nosaltres mateixos, en Bira, ens vam fer públics amb aquest canvi fa 4 anys. És fàcil preveure el que funcionarà i el que no. No obstant això, des del principi la nostra intenció no ha estat sempre tenir la Bira plena, sinó oferir un espai a tot aquell que cregui en basc.

Mikel Urbeltz: Més que el consum, nosaltres veiem el canvi demogràfic com una raó de pes. El nombre actual de joves se situa entorn del 50%. Si es compara amb els joves de fa 20-30 anys, el número s'ha reduït considerablement. I això, per descomptat, influeix en el consum. D'altra banda, és cert que els hàbits d'oci dels joves han canviat.

Amb la situació del coronavirus, tots els sectors de l'oci han sofert un dur cop. Quina és la seva situació actual?

Lutxo Egia: L'estat de la gira és molt dur. Des de març ha desaparegut la nit. No obstant això, hem decidit seguir com si res hagués canviat en aquest sentit. La gent vol i agraeix les actuacions culturals en basca, però també cal finançar-les.

Mikel Urbeltz: El Kafe Antzokia de Bilbao es va tancar el passat 12 de març i des de llavors està tancat. Les limitacions existents no fan viable la nostra actuació, entorn de 300 esdeveniments a l'any. No podem ampliar l'oci nocturn perquè l'aforament de concerts i esdeveniments està limitat al 10%.

En la gira continueu preparant concerts i esdeveniments.

Lutxo Egia: Sí, més que mai. No sé fins quan podrem aguantar, però parlem en el tancament de primavera i ens va semblar necessari fer un pas endavant. Si ens ho permeten i la programació cultural és econòmicament viable, seguirem pel mateix camí.

S'acosta molta gent?

Lutxo Egia: Hem notat que la gent està molt més entusiasmada i és lògic perquè l'oferta cultural ha disminuït considerablement. Ara la capacitat està a la meitat i la Gira no és especialment gran. Per tant, és normal que sembli que sempre està ple.

Quines dificultats teniu en la gira?

Lutxo Egia: Ara el treball s'ha multiplicat. Ens estem adaptant contínuament, ens preguntem si ens quedarà la gran feina preparatòria d'unes setmanes. D'altra banda, tenim dificultats econòmiques. A més, hem decidit que cal donar més suport econòmic als creadors. La situació és difícil.

En altres àmbits d'oci, els esdeveniments s'adapten a les mesures de la pandèmia. Veieu possible adaptar les activitats en el Kafe Antzokia?

Mikel Urbeltz: Les actuacions que s'han dut a terme en els últims mesos s'han desenvolupat, sobretot, en sales de titularitat pública. En el nostre cas, les actuacions adaptades al 10% d'aforament a penes garanteixen el nostre futur. En ser privat, els que reivindiquem el caràcter públic del nostre treball no podem seguir en pèrdues, perquè el nostre dèficit seria la nostra mort.

Com veieu el futur?

Lutxo Egia: No és clar. Cal protegir la cultura en basca, però avui dia no és estratègica per a ningú. Ara el nostre principal objectiu és continuar creant i oferint, encara que sigui a curt termini.

Mikel Urbeltz: Som un equip de 48 treballadors i, com qualsevol pot imaginar, estem davant una situació d'incertesa davant el futur. Perquè tots estem en un ERTO. De moment, la situació no permet obrir el Kafe Antzokia. Somiem amb obrir les nostres portes en un futur pròxim i omplir de nou la nostra plaça oberta a tots.