Es van treure massa idees i dades en les següents línies de manera que jo destacaré algunes de les seves idees, recollides de manera subjectiva, en funció de la meva importància, però que potser, o probablement, no té res a veure amb l'interès que puguin tenir els autors de les presentacions per a destacar.

Tornen els mitjans de castellà

Amezaga va ser la primera a caure a l'escenari i en la comunicació en basca va recollir els assoliments de les últimes quatre dècades. Entre elles va destacar la gran experiència acumulada: En 1980 només eren quatre revistes en basca i en 2020 desenes de periòdics de tots els suports. Va deixar clar que l'augment d'audiència ha estat molt alt, però va subratllar que les de castellà han crescut molt més i que, per tant, l'àmbit comunicatiu del basc es va reduint.

També va abordar el dilema habitual en el desenvolupament del basc: Compactar o expandir? Encara que el consum de mitjans de comunicació en basc ha crescut molt, va destacar que en les últimes quatre dècades les persones que s'han euskaldunizado en la societat basca han estat moltes més, i no hem aconseguit atreure'ls. El principal repte d'aquesta dècada seria, per tant, portar-los a la comunicació en basca. En aquest sentit, ha subratllat la necessitat d'elaborar un pla general de comunicació, que fins ara mai havia tingut la CAB, i que inclogués un pla de comunicació en basca. Al mateix temps, va afegir que, perquè la dècada arribi com cal, a partir d'ara, les polítiques educatives, lingüístiques i de comunicació hauran d'anar de bracet.

També es va dirigir a àmbits més concrets com els mitjans de comunicació en castellà. En la seva opinió, també en ells es fa la comunicació en basca, és un àmbit oblidat i convindria tenir més en compte, així, com a Catalunya ha succeït amb El Periódico i La Vanguardia , que tenen versions en castellà i català, perquè aquí també s'euskaldunice la premsa en castellà.

Es tracta d'un tema de molt de temps, que ha suscitat grans debats i que ara sembla que ha tornat a cobrar importància. En els Premis Rikardo Arregi de 2018, el conseller Bingen Zupiria també va centrar la seva atenció en l'àmbit de la premsa bilingüe, destacant el treball a realitzar per a reforçar la presència del basc en aquests. També en aquests cursos el tema ha tingut el seu lloc destacat, ja que el dimarts es va celebrar una taula rodona de mitjans en castellà amb els responsables de Gara, El Diario Vasco i Notícies de Guipúscoa.

Amezaga va assenyalar que en les últimes quatre dècades el clima de conflicte ha influït molt en el desenvolupament i la col·laboració dels mitjans de comunicació en basc, però que l'ambient actual és molt diferent, i que això també és favorable a la comunicació en basca. Com a mostra d'això, Amezaga també va fer referència a l'acord aconseguit en matèria de finançament entre les institucions i els mitjans de comunicació en basc.

Libe Mimenza es va fer amb l'honor de ser la coordinadora de Behategi i va deixar una gran pluja de dades en el seu discurs: Cartografia dels mitjans de comunicació íntegrament en basc. Va informar sobre la creació de l'observatori i va desgranar la trajectòria de la institució. També va explicar alguns estudis realitzats fins ara, com la creació d'Hekimen Analytics o el gran creixement dels mitjans de comunicació bascos durant la pandèmia, emmarcat també en el creixement digital de tots els mitjans de comunicació. Qui vulgui consultar aquestes dades i més, pot fer-ho en Behategia.

Català estret: audiovisuals i 5G

El professor Enric Marín Otto va venir a donar a conèixer les alarmes vermelles de la situació del català. Títol de la seva intervenció:De Broadcast a Broadband, el nou sistema audiovisual, l'idioma, la cultura i la sobirania. Es va centrar totalment en la indústria audiovisual, fent referència a dos gegantescos trens als quals es veu obligat a arribar: Els que són OTT o Over The Top (Netflix, Google, Amazon...) i la nova revolució tecnològica 5G.

Va retrocedir 40 anys, en l'època de l'estatut d'autonomia de Catalunya, i va deixar clar: “No negociem bé l'economia, però sí la cultura i la llengua”. Com a conseqüència, “en els últims 40 anys el procés de recuperació de la llengua ha estat un èxit, i l'educació i TV3 han estat claus”. Va distingir tres fases: una, 1980-2000, amb un clar procés de recuperació; dos, 2000-2010, amb parada; i tres, 2010-2020, amb un lleuger retrocés.

On està de tornada? Sobretot en nens i joves. Aquests se submergeixen immediatament en el camp de les OTT, que en part viuen aquí i que a Catalunya, sobretot, són en anglès i en castellà: “Per tant, el que relacionen amb la vida, la socialització i l'aventura les viuen en anglès o en castellà”. El català, i la resta de les llengües petites, està perdent aquest tren, i és inevitable abordar el tema. En cas contrari, està lliure. Va parlar d'aquest dramatisme.

Es va mostrar clarament independentista, però de cara a la dècada passada va assenyalar la següent paradoxa: “Quan hem guanyat grans espais en l'àmbit polític, els hem perdut en el de la llengua”. Durant tot aquest temps, va explicar que a Catalunya han anat molts migrants, “i no els hem guanyat per al català, per què? Perquè la llengua hegemònica del carrer i dels audiovisuals és el castellà”.

Trigaria molt a portar a col·lació el seu ardu i interessant discurs, perquè es va dedicar amb tot rigor al passat i a la situació actual. I per a citar la tercera columna del seu discurs va prendre la paraula 5G: “Això no és un canvi més, amb el canvi de l'analògic al digital estem vivint un canvi d'era i les polítiques de fa 40 anys no serveixen per al dia d'avui, cal fer noves”.

En referència a la sobirania tecnològica, va explicar com l'Estat espanyol ha anat guanyant a poc a poc els espais de comunicació: “En 1984 la meitat de la televisió era en castellà i l'altra meitat en català, i l'Estat es va espantar. Felipe González va obrir el camí a tres canals més, i així van arribar Antena3, Tele5 i Canal Plus. Baixem automàticament del 50% al 25%. I després va arribar l'època de Zapatero amb la Televisió Digital Terrestre. Continuem empetitint-nos, nosaltres tres cadenes i ells vint-i-cinc pics”.

Després van arribar les retallades de la crisi de 2008 –continua Marín–, les retallades de l'època d'Artur Mas: “En la televisió pública es van retallar un 33%!”. Imminent arribada de la fibra òptica: 200 cadenes de televisió en la llar, de les quals només el 3% en català, representen el 15%. “I després des d'Espanya diuen que TV3 fa independentistes quan la majoria dels mitjans són a les seves mans”. Però com va repetir en diversos temes, “això és per a un altre capítol”.

Després de tot aquest retrocés gradual, arriba ara el 5G, que estarà bastant estès a Europa per a 2025 –“tots els mòbils disposaran ja de 5G” – i que suposa una batalla geopolítica – estratègica. Segons va explicar, l'Estat s'ha encarregat durant aquestes dècades de mantenir bé el marc electro-magnètic, sense cedir cap competència a les autonomies. Per a avançar, va considerar imprescindible lluitar en aquest àmbit, tant a nivell nacional com de la Unió Europea, i de manera conjunta: “En l'Estat, els bascos i els catalans junts; i a Europa amb els escocesos, danesos i altres llengües més petites, siguin o no l'Estat”.

En deu passos, va fixar en profunditat les mesures a adoptar, que ha elaborat el Consell Audiovisual de Catalunya, i va aprofitar per a assenyalar que als bascos també ens vindria bé el consell audiovisual. I connectada amb tot això, també va llançar la seva opinió sobre el moment que viu el “procés” en aquest complicat moment: “Ara hem de fer un pas enrere per a recuperar la llengua i la cultura, i després seguirem amb l'hegemonia política”.

La importància de crear en basca

El director d'Hekimen, Igor Astibia, va participar en la sessió de la tarda amb la xerrada Hekimen, reflexió sobre el sector dels mitjans de comunicació bascos. Segons va explicar, Hekimen es troba immers en l'elaboració d'un pla estratègic per als mitjans de comunicació en basc. L'operació es va iniciar abans del tancament de la COVID-19 i el tancament va ser suspès. Abans del seu retorn a Espanya, Hekimen va visitar Barcelona per a conèixer les experiències dels experts i en el seu discurs, Astibia va traslladar algunes de les idees rebudes allí. El gestor de continguts, la col·laboració, les inversions, el 5G, el traductor automàtic, la formació, l'enfortiment dels mitjans audiovisuals i l'agència de notícies van ser els encarregats de portar a la sala.

Per a finalitzar la jornada es va celebrar una taula rodona sobre l'àmbit digital: Comunicació en l'àmbit digital: Lorea Arakistain de Puntu Eus, Josu Azpillaga de Codesyntax i Josu Aztiria d'Elhuyar, sota la direcció de Leire Palacios. L'explicació de l'activitat d'aquests també trigaria molt a donar a la crònica que ja s'ha allargat molt i, per tant, haurem de deixar-la per a una altra ocasió. De totes maneres, val la pena esmentar un parell d'idees que van quedar sobre la taula. Una, "la lluita no és només tecnològica", està al nivell del basc en termes de capacitat, però es va posar l'exemple de les interfícies dels ordinadors i mòbils, que són les més utilitzades en basca, però que són les minoritàries en els seus aparells. Això no és un problema tecnològic. Dos, cada vegada es consumeix més en basc i el 80% dels continguts es consumeix des dels mòbils, no des dels navegadors dels mitjans de comunicació. Es parla molt dels avanços que poden donar l'automatisme i la traducció, i sí, es va admetre que s'ha avançat molt, per exemple amb el traductor neuronal, però es va assenyalar que per a avançar en la tecnologia es necessita cada vegada més contingut en basca, i que a més, el contingut creat específicament en basc té importància, i que per a això es necessitaran inversions.