La presentació ha comptat amb la presència de la presidenta d'UEMA, Iraitz Lazkano, Iñigo Arandia de Tinko Filmeak i representants dels ajuntaments participants en el projecte. Iraitz Lazkano explica que darrere del projecte hi ha voluntat de reforçar l'oferta cultural en basca: “És responsabilitat de les administracions promoure la producció audiovisual en basca i apostar per la seva integració en les programacions. Per això hem posat en marxa aquesta iniciativa, per a fer el que a nosaltres ens correspon com a administració local, la qual cosa és a les nostres mans, per a demostrar que si hi ha voluntat es pot fer, però també per a demanar que ens acompanyin als qui tenen més competència en aquesta matèria que nosaltres”.

El president d'UEMA ha parlat sobre els estudis sobre consum cultural a Euskal Herria: “Les últimes recerques han demostrat que el consum cultural en basc està molt per sota del castellà. Això ocorre en tot el País Basc i també en els municipis euskaldunes. L'estudi publicat per la UEMA sobre el consum audiovisual dels joves també ha posat de manifest que els adolescents veuen en les pantalles continguts en castellà, sobretot, el que està afectant de manera notable als hàbits lingüístics”. De cara a incidir en el consum, el president d'UEMA ha considerat imprescindible que hi hagi oferta i ha parlat de la necessitat d'impulsar les possibilitats de viure el temps lliure en basc: “Un dels principals objectius d'UEMA és garantir la possibilitat de viure en basca en els municipis euskaldunes, i la iniciativa Zinuema neix per a fer un pas més cap a aquest objectiu”.

L'alcalde d'Igorre, Illart Gumizio, ha reflexionat sobre la programació cultural que es duu a terme en els municipis: “Sempre hem volgut fomentar que la ciutadania pugui gaudir de la cultura en basca, i per a això ens esforcem durant tot l'any a organitzar activitats i actuacions. En l'àmbit audiovisual, el nombre d'obres creades i duplicades en basca no és molt elevat, per la qual cosa és important fer un esforç conscient per a sumar i portar als nostres pobles els treballs realitzats i traduïts en basc. Crec que també depèn de nosaltres la familiarització de la ciutadania amb el consum de continguts en basc, i, en aquest cas, si garantim l'oferta audiovisual en basca, no serà tan rar per a la ciutadania veure pel·lícules i documentals en basc”.

Panorama de l'oferta en basca

L'objectiu principal de Tinko Filmeak és donar resposta a la falta d'oferta de cinema comercial en basc. Iñigo Arandia, de Tinko, explica que fa gairebé 30 anys es va començar a treballar i que la situació actual no és molt millor. Arandia recorda les dades facilitades pel moviment popular "Euskaraz": “Avui dia, les pel·lícules en basca que creguin els seus productors poden arribar a ser 2-3 en el millor any, i l'organització Zineuskadi, dependent del Govern Basc, duplica entre 10 i 12 pel·lícules a l'any, totes o gairebé totes dirigides als nens”.

L'associació Tinko també ha ofert dades sobre les plataformes de streaming que han revolucionat els hàbits de consum al cinema: Filmin, per exemple, va tenir 65 en basc al setembre de 2021, i un any després té 83; Netflix tenia 3 l'any passat i té 44 enguany; Disney+ no té cap contingut en basc. En paraules d'Arandia, “en l'últim any s'ha incrementat l'oferta en basca gràcies a la nova llei audiovisual i a la pressió de moviments com el d'Apantallament Euskaraz, però l'ofert en aquestes plataformes no és prou com per a un oci normalitzat en basc”.

Oferta de Zinuema

Iñigo Arandia destaca que el programa pilot contribuirà a dissenyar una oferta més estable demà: “Volem provar si en un futur seria factible portar el programa a una escala major, a una oferta local i sobretot setmanal”. Arandia explica que s'han volgut testar treballs en diferents formats per a preparar el programa de Zinuema: “De fet, avui dia no és factible realitzar una programació anual exclusivament amb pel·lícules en basca, per això són obres de diferents formats perquè el nombre d'esdeveniments que es poden gaudir en basc en una sala de cinema sigui major”.

Sistema de bons

Per a veure els treballs, a més de les entrades per sessió, hi haurà un sistema de bons que permetrà veure 10 continguts amb flexibilitat per 20 euros. S'han imprès 1.500 bons que hauran de ser canviats per la targeta d'entrada abans de les projeccions. Les persones que adquireixin el bo tindran una entrada més econòmica que els particulars que adquireixin la targeta diària.

Valoració del públic per a mirar cap endavant

L'organització ha contat que després de les actuacions es realitzaran enquestes de valoració per a recollir l'opinió del públic: “Per a mesurar correctament aquesta prova pilot serà molt necessària la valoració dels espectadors; quin format els ha agradat, si els ha semblat una entrada barata o cara, si la repetirien de nou… Volem saber què vol veure cada tipus de públic, recollir la seva opinió, si s'han complert els aforaments, si sempre o en quins casos no, per què…”. Per a avaluar tot això, es podrà emplenar una enquesta després de cada actuació i entre tots els que responguin se sortejarà una televisió wifi de 55 polzades.

Tota la informació: www.zinuema.eus