La peça de bronze amb forma de mà de 14 centímetres té més de dos mil anys. Apareix en el jaciment del llogaret dels vascons d'Irulegi, excavant en Aranzadi, a la vall d'Aranguren a Navarra, amb una inscripció lateral de quatre línies i 40 signes. El text està escrit en una variant de l'escriptura ibèrica, adaptada pels vascons de l'època al basc de l'Antiguitat; en la primera paraula es pot llegir “afortunadament”, una vegada realitzada la transcripció.
La presidenta de Navarra, María Chivite, ha donat a conèixer aquest dilluns la troballa en la compareixença celebrada en el palau Gongora d'Aranguren, prop del jaciment d'Irulegi. Al costat d'ella han estat la consellera de Cultura del Govern de Navarra, Rebeca Esnaola, l'alcalde de l'Ajuntament de la Vall d'Aranguren, Manolo Romero, i el director del jaciment de Mattin Aiestaran.
Els representants d'Aranzadi han donat una importància primordial al descobriment, ja que demostra que fa 2.100 anys els vascons escrivien i utilitzaven l'escriptura adaptada al basc antic: “Aquest descobriment és una fita en la història de la nostra societat, com en el seu moment va ser el descobriment de les pintures d'Ekain”, explica a aquesta revista el secretari general d'Aranzadi, Juantxo Agirre.
El descobriment demostra que fa 2.100 anys els vascons escrivien i utilitzaven l'escriptura adaptada al basc de llavors, segons els experts
La mà de bronze va aparèixer en el jaciment al juny de 2021, dins de les excavacions que està duent a terme Aranzadi, en el pòrtic d'una casa del llogaret de l'Edat del Ferro. Expliquen que els procediments i protocols han estat totalment vigilats des del principi.
Quan la peça va aparèixer, va ser traslladada directament a la Cel·la d'Arqueologia de Navarra amb la seva terra, a Cordovilla, per a la seva neteja pels arqueòlegs tècnics i restauradors del Govern de Navarra, tal com ho fan amb altres peces. Mesos després va començar el procés de neteja i va descobrir que tenia escrits.
Durant aquest temps han realitzat diversos estudis per a conèixer el context arqueològic, la datació, que data del primer quart del segle I a. C., i les conseqüències dels lingüistes. Ara volen presentar els seus resultats a la comunitat científica, en la revista Antiquity de la Universitat de Cambridge, i l'article ja ha passat el primer tamís de l'editor.
El basc antic tenia el seu propi sistema gràfic
El text ha estat investigat per l'epígrafista Javier Velaza i catedràtic de la Universitat de Barcelona, juntament amb el lingüista de la UPV Joaquín Gorrotxategi. Respon a les preguntes d'Aranzadi dient que la petjada és “extraordinària” per moltes raons, i sobretot pel llenguatge escrit: “Partint de la peça d'Irulegi, podem dir que existia un sistema gràfic propi en vascó”.
A pesar que el text està en l'alfabet ibèric, els vascons tenen lletres per a captar els sons de la seva llengua, com una espècie de “T” que va aparèixer en les dues monedes de l'època, per això diuen que parlem d'una variant basca pròpia. Només s'entén la primera paraula i transcriuen tot el text de la manera següent:
“Hem pensat que els vascons no eren capaços d'escriure textos successius, però això elimina aquesta idea”, explica Gorrotxategi a Aranzadi. Situat en el “cor” del territori dels boscos d'Irulegi, a escassos quilòmetres de Pamplona.
Un amulet per a atreure la felicitat
La làmina, amb forma de mà, té les ungles dibuixades en les puntes dels dits i un orifici. Aiestaran ha explicat que pensen que estaria clavat o penjat a la porta de la casa i que ho usarien com a amulet per a atreure la bona sort i espantar la desgràcia, d'aquí posar la paraula “feliç”.
A Osca (Aragó, Estat espanyol) apareixen altres peces soltes de manera manual, però sense inscripció, i a Iemen, el jaciment d'Escapolir, un altre exemple d'una mà de l'època amb inscripció per a atreure la felicitat.
Reportatge i entrevista en exclusiva aquesta setmana
ARGIA inclou un ampli reportatge en la revista d'aquesta setmana de la mà del col·laborador, arqueòleg i membre de l'equip de recerca Josu Narbarte, entre els signants de l'article científic. Diu que fins ara només teníem noms de persones o déus intercalats en deixants llatins, per la qual cosa Irulegi “és la frase més llarga en basca de l'Antiguitat”.
També hem entrevistat en exclusiva al director d'excavació Mattin Aiestaran: “Estem parlant del document segur més antic de l'antecedent del basc”, explica. El diàleg complet ja és aquí. Si vols impulsar aquest tipus de continguts i rebre la revista a casa, fes el d'ARGIA.
El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]
Tal vegada ho veieu en muntanyes o zones rurals, que busquen petjades subterrànies amb detectors de metall. Són detectoristas o piteros, s'afizan per jugar a la recerca del tresor. El detectorismo s'ha posat de moda i hi ha youtubers i sèries de televisió que parlen d'ells... [+]
Crec que en els últims anys s'estan construint dos relats ben diferenciats sobre la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua, etc. D'una banda, la qual cosa podríem dir "línia oficial" i per un altre, una línia basada en recerques recents i troballes... [+]
La mà d'Irulegi, amb més de 2.000 anys d'antiguitat, està sent un incentiu sense precedents en la consciència nacional d'Euskal Herria. El seu impacte, perquè els bascos se sentin tan forts i emotivament interpel·lats, ens convida a pensar el que realment hi ha darrere... [+]