L'Ertzaintza vulnera el dret a ser atesa en basc en una comissaria de Bilbao
- El bilbaí Manu Agirre ha volgut presentar aquest dimecres una denúncia en la comissaria de Zabalburu, on es troba ingressat. Però ha tingut problemes per a realitzar els tràmits en basc. Agirre ha hagut d'esperar més d'una hora al fet que aparegués un ertzaina capacitat per a parlar en basc. La ciutadania ha presentat una queixa davant l'Observatori dels Drets Lingüístics. No és la primera vegada que li ocorre.
El succés s'ha produït a dos quarts de sis de la tarda en la comissaria de Zabalburu a Bilbao. Manu Agirre s'ha acostat a la comissaria per a presentar una denúncia per agressió sexual a una menor. No obstant això, han respost que, dirigint-se als ertzaines en basc, ha d'esperar, perquè entre els treballadors no hi havia ningú que sabés basc. Una hora més tard, se li ha comunicat que pot acudir a les comissaries del carrer María Díaz d'Haro o Deusto per a rebre el servei en basc. Finalment, un ertzaina basc ha arribat a Zabalburu i li ha dit a Agirre que "encara que durant molts anys no hagi parlat en basc, ho intentarà".
Els tràmits s'han realitzat de forma regular per problemes de comprensió de l'idioma de l'empleat. Agirre ha anomenat al Govern Basc Elebide per a denunciar la violació ocorreguda en la comissaria, però no ha respost a les preguntes dels imputats. També ha presentat una queixa davant l'Observatori dels Drets Lingüístics (Fundació creada pel Consell d'Entitats Socials del Basc). Agirre ha explicat que rebre el servei públic en basc a Euskal Herria és un dret: "Que en un dels llocs més utilitzats per a gestionar aquest tipus de tràmits a Bilbao no estigui garantit en basc no és una opció voluntària per a l'ertzaina que és allí. Això és una qüestió d'organització estructural". Tanmateix, no és la primera vegada que se li ha produït un accident amb l'avió.
En 2020, l'Observatori de Drets Lingüístics va registrar 1.148 queixes relacionades amb vulneracions de drets lingüístics, unes 400 més que en 2019. Moltes d'aquestes queixes van ser rebudes per les forces de seguretat, especialment per l'Ertzaintza. Aquest organisme públic ha establert l'objectiu de garantir l'atenció en basca en el Pla de Normalització de l'Ús del Basc 2018-2022. No obstant això, malgrat els avanços, els drets lingüístics de la població no es garanteixen.
Perfils de basc
Segons el pla, si un ciutadà vol ser atès en basc i l'agent encarregat del servei no sap la llengua, ha de trobar un altre policia que sàpiga basc. Com li ha passat a Agirre. Però no són molts els ertzaines que saben basc. En l'OPE de febrer de 2021 es van oferir 700 places, de les quals 462 corresponien al nivell B2, mentre que altres 238 no tenien la data de preceptividad del perfil lingüístic. Segons dades difoses per l'Observatori, dels 7.407 ertzaines registrats en 2017, el 51% no disposava d'un nivell de basc acreditat. Per tant, ser atès en basc en els serveis públics d'Euskal Herria és un exercici difícil.
Sempre he cregut que Euskal Herria era com Sardes, a l'altura de Ziro Handia, que sabia perfectament que els costums i la passió per la independència d'un poble o comunitat són claus per a fomentar la seva autoestima, i que bastava amb utilitzar-les amb sentit per a conciliar... [+]
Laborantza lizeoetan tokiko hizkuntzetako irakaskuntza sailen sortzea eztabaidatua izan da frantses legebiltzarrean. Legearen zuzenketa proposatu du Iñaki Etxaniz legebiltzarkideak.
