El dissabte es van reunir en Baiona nombrosos agents culturals bascos per a denunciar les traves del basc al País Basc Nord i exigir polítiques lingüístiques eficaces més enllà de la “aparença”. Més de 3.000 persones, segons el recompte de Kazeta.eus, van reivindicar el moment d'ampliar el nou quadre legal.
Els 22 alumnes i els quatre professors del col·legi Estitxu Robles de Baiona, que va arrencar la bicicleta en marxa des de Bordeus, van arribar a la manifestació i van ser aplaudits. En la capital labortana es van reunir nombrosos agents, convocats per la Confederació Basca: Azterketa Euskaraz, Euskalgintza Kontseilua, Hizkuntza Eskubideen Behatokia, AEK, Ikastolen Elkartea, Euskal Herrian Euskaraz, Gazte Euskaltzaleen Sarea, Iparra Hegoa, EH Bai i EH Bildu, i representants d'altres institucions van donar suport a la reivindicació.
En la lectura final, Xabi Ibarburu, president del Centre d'Estiu, i Elorri Falxa, professor de Seaska, van sol·licitar l'oficialitat del basc. Van denunciar els obstacles que tenen en Ipar Euskal Herria, com que el baix pogués passar en basc. Els alumnes de Seaska han adquirit el dret a passar el brebeta en basc, però en la resta de centres no és així: el dissabte van reivindicar la necessitat de fer els exàmens íntegrament en basc. “És hora de crear parlants complets capaços de transmetre el basc”.
VII. L'Enquesta Sociolingüística ha confirmat que en les generacions joves el basc s'està recuperant a poc a poc, però l'ús no: “Els bascos som cada vegada més marginats, l'ús s'està reduint i el nivell lingüístic s'està reduint”, van alertar en la mobilització. Demanen a les institucions que obrin un nou cicle per a revolucionar la situació, dient que cal fer “una inversió real” per a desenvolupar el “capital vital d'aquest país per a la supervivència”, el basc. Sent insuficient fins ara, van exigir més recursos econòmics i polítics i van exigir inversions “més enllà de l'aparent”.
De fet, Berria ha recordat que els representants de les institucions que han de prendre aquestes decisions no estaven en la mobilització. Faltaven Antton Kurutxarri, president de l'Organització Pública del Basc (EEP), Jean Rene Etxegarai, president del Col·legi Basc-Navarrès, i els parlamentaris d'Iparralde.
Les sol·licituds es van dirigir a aquestes institucions i als càrrecs electes locals des de l'àmbit basc. Van demanar més força al PSE i van subratllar la necessitat de l'Estat francès de desenvolupar una política pública per al basc, igual que Bretanya i Occitània. Els agents de la Confederació Basca van manifestar la seva disposició a participar en l'elaboració d'un nou conveni en favor del basc, però van qüestionar l'interès institucional. Van reivindicar que és el moment de canviar les lleis.
"Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara" jardunaldian parte hartu zuen Katixa Dolhare Zaldunbidek. Seaskak eta UEUk antolatu Udako Ikastaroen barne. Bere problematikak horiek ziren: Zer leku du literaturak hezkuntza programetan eta nola landu euskal... [+]
Iñaki Iurrebaso soziolinguistak euskararen egungo egoeraren argazkia egin du Baionan iragan zen Hizkuntz politikari buruzko ikastaroan, muga-gaindiko ikastaroen kari.
Euskararen biziberritzea Ipar Euskal Herrian jardunaldia antolatzen du ostiral honetan Baionan Euskaltzaindiak. Euskararen alde egiten dena eta ez dena eztabaidatzeko mementoa izango da. Eragileak eta politikariak bilduko dira egun osoan.
Laborantza lizeoetan tokiko hizkuntzetako irakaskuntza sailen sortzea eztabaidatua izan da frantses legebiltzarrean. Legearen zuzenketa proposatu du Iñaki Etxaniz legebiltzarkideak.
Berrogei argitaletxe eta diskoetxe, horietarik bederatzi berri, eta 120 salmahai bosgarren Ziburuko liburu eta disko azokan. Ekainaren lehenean ospatuko dute Baltsan elkarteak eta Argia hedabideak
Nola ezar euskara, gal-bidean, ahal-bidean eta zabal-bidean? Galdera horri ihardukitzen entseatuko da Mattin Irigoien Zabalik elkarteko kidea, ostegun honetan eskainiko duen mintzaldian.
Hirugarren urtez Xiberoako ikastolei bultzada emanen die Tulalaika bestak.
Aitzinkontua ez emendatzea bozkatu du Euskararen Erakunde Publikoak. Iazko bera izanen da, lau milioi t'erdi inguru. Horrek Euskalgintzako hainbat sektoreren kexua piztu du, eta EEPren izatea zalantzan jarri dute, gaur egun, tresna baliagarria ez delakoan. Hur Gorostiaga... [+]