Comptat per un amic: El seu fill de 14 anys li diu que l'última Korrika li ha fet viure d'una altra manera la del «basc». Per exemple, ha servit per a «treure de l'armari» a alguns companys i companyes que, com ell, se centren en l'euskaldunidad. Diuen que els ha servit per a veure que la comunitat del basc és abundant, fort i àmplia. Li fa sentir que no està només, que forma part d'una cosa gran i important. Li ha animat a expressar-se amb orgull en basc.

Durant uns dies. A la casa de l'empobrit les alegries solen ser curtes, i així ho sembla també en la dels bascos i euskaltzales d'aquest adolescent. I és que, juntament amb l'alegria, ha manifestat a la seva mare la seva pesar: «Ha estat com tenir una gerra perforada a les mans, pensava que estava plena, però s'ha buidat immediatament». La mare li pot respondre que no es perd aquesta aigua, que cadascuna de les gotes que va omplir el vaixell durant la Korrika ara està en una altra part, encara que sigui de manera individual. No sap si ha convençut al seu fill. No sap si ell parla de convenciment...

De fet, el basc no és en va una llengua minoritzada, és a dir, el resultat d'una història de dominació –i que encara es duu a terme– duta a terme en diverses formes de subestimació i càstig. O millor dit: no és inútil la comunitat de parlants minoritzats, ja que els pitjors i les penes es manifesten contra els parlants, els parlants sofreixen la dominació lingüística. En conseqüència, són moltes les càrregues afegides per l'existència d'una comunitat de parlants minoritzats, moltes d'elles complexes. Un dels més representatius és la feble percepció individual i col·lectiva de nosaltres mateixos. Nosaltres mateixos menyspreem la nostra importància, la nostra força d'influència.

La veritat és que m'acosta l'experiència del nen de 14 anys, el dubte de la seva mare... Jo també estic així... Estava convençut que la qüestió de la llengua anava a tenir una presència destacada, per exemple, en la campanya electoral al Parlament Basc. Tenint en compte la grandària dels reptes de cara al futur, pensava que la normalització del basc seria present en les línies de proposta de l'eix dels partits que se situen en la vasquidad. És més, a la vista que en la Korrika s'ha demostrat un país orgullós i un ampli consens social. No ha estat així. Per desgràcia, sembla que en els encreuaments de propostes i debats per a formar el pròxim Govern la normalització i la regeneració del basc no és un eix, ni una línia vermella. I podríem ampliar el panorama al País Basc Nord i a Navarra. En això som nació.

No és fàcil d'entendre perquè els partits ens estan dient que han reconegut qüestions que estan directament relacionades amb el benestar de la ciutadania. Per tant, sembla que la garantia dels drets lingüístics o la possibilitat i llibertat de viure en basca estan fora dels paràmetres de benestar... No és fàcil d'entendre perquè, a més de la variada i extensa activitat cultural basca, la recerca sociolingüística i els experts més destacats ens estan dient que està en dubte la recuperació del basc, perquè els agents del País Basc Nord han pres l'alarma d'emergència lingüística...

Si s'entén, la clau també per a aquesta necessitat de trobar en les càrregues i complexos afegits per la minorització: sembla que als aspectes que se situen en la vasquidad els costa creure en la força i l'acord que la societat ha expressat a favor del basc; fins i tot, en el benefici que la vasquidad aporta a la societat, en el benestar. Sense adonar-se que avançar en la normalització del basc és avançar en la garantia dels drets fonamentals de tots els ciutadans, aprofundir en la justícia social, la cohesió social, la llibertat, la convivència i la democràcia. Que parlem de la base del benestar quan parlem de la normalització del basc.

És urgent abordar l'assumpte. De fet, el ressò de l'emergència no prové només del País Basc Nord, sinó també a Catalunya, que hem admirat com a model en matèria de revitalització lingüística, està difonent el diagnòstic de l'emergència lingüística. No en va. Estem veient que la supremacia lingüística dels estats està en auge. I, al mateix temps, demostrar com la variant actual de la globalització és una maquinària gegantesca per a dur a terme l'homogeneïtzació cultural; un instrumental aparentment infungible per a enfortir les llengües hegemòniques i afeblir encara més als minoritzats.

En qualsevol cas, que la minorització no ens encadeni en els complexos i desesperacions espirals afegits. Tenim vies per a afrontar la situació de disminució. I una d'elles és l'activació ciutadana, la capacitat d'influència de la societat muscular. Fort i imprescindible. Prova d'això ha estat la Korrika, que serà una mostra en la primavera de 2025. Prova d'això és el dia a dia de milers de ciutadans. Imprescindible, però insuficient. L'impuls de la ciutadania ha de convertir-se en una política lingüística sòlida per a garantir la normalització i la revitalització del basc: polítiques públiques eficaces, fortes i, sobretot, sense complexos, tant en el normatiu com en els recursos destinats a això. És a dir, cal actuar de la mateixa manera que en la resta d'àmbits considerats prioritaris i estratègics per al sector urbà.

Hi ha impuls de la ciutadania... Ara es va a espejar en les eleccions i prioritats dels agents polítics... Sacsegem i creem complexos: el món està en contra de les comunitats lingüístiques minoritzades, però tenim nosaltres mateixos i les nostres llengües a favor del món.