Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud o Àsia, descaradament, a la recerca d'un futur per a sobreviure, amb la intenció d'arribar a l'anomenat "primer món".
I, no obstant això, en aquesta ocasió, tremolosos, plens de por i incertesa, posant en perill la vida, fan els seus passos perquè aquestes persones puguin entrar a Europa i superar les barreres de filferro i les muralles; o quan, volent travessar la mar, fiquen els peus en la pastera, sense saber si al final de la travessia tornaran a tocar de peus a terra.
Quan es tracta el tema de la migració, encara que a penes hi ha referències, moltes d'aquestes persones són d'origen parlants de llengües minoritzades, en la seva majoria membres de comunitats lingüístiques en vies de desaparició. De fet, el mateix malbaratament colonial que ha provocat la degradació de les seves condicions materials de vida al llarg dels segles, també ha provocat el sotmetiment a la identitat i a la llengua dels seus pobles. Al llarg dels segles, igual que les riqueses de les seves terres han estat saquejades, les seves llengües pròpies també han estat oprimides en la substitució lingüística que avui segueix. El càstig i la violència que hem sofert els bascos en les nostres pròpies pells han estat els mateixos, ara, aquests parlants de llengües minoritàries que estan arribant a nosaltres i els seus avantpassats.
Els euskaltzales no permetrem que s'enraíce cap ‘feixisme basc’ al nostre poble. Enfront dels qui s'oposen a les persones migrants que suposadament aposten pel basc, ens posarem ferms
Els bascos sabem molt bé quins són els efectes i conseqüències de la colonització dels imperis. Quin és, si no, l'origen de la diàspora basca que avui idealitzem, si la majoria no són descendents de bascos que van haver de fugir dels fam, la pobresa i les guerres? Van ser milers els bascos que no van menjar en el caseriu i es van dirigir a Amèrica. Com a desenes de milers de persones van creuar la mar fugint de la repressió de la Revolució francesa, les Guerres Carlistes o la guerra de 1936. Ells també van haver de marxar-se dels seus llocs d'origen per a no tornar, convertint als bascos en migrants. Les pors i incerteses de les persones que avui dia arriben al nostre destí fugint de la pobresa i les guerres els portaven dins.
Com nosaltres també hem estat un poble oprimit i condemnat a la migració, sabem molt bé qui són els colonitzadors glotozidas i qui són els migrants; quines són les amenaces i els desafiaments que té el basc; quins són els estats i les forces polítiques que busquen la desaparició del basc i qui venen a viure amb nosaltres al nostre poble; fins i tot els qui estan disposats a aprendre la nostra llengua si facilitem i acompanyem en això. Ho diem clar: els migrants no són enemics del basc.
Per això, els euskaltzales no permetrem que cap "feixisme basc" arreli al nostre poble. Ens posarem ferms davant aquestes persones que suposadament lluiten contra les persones migrants per a defensar el basc. El feixisme sempre és feixisme, encara que sigui "euskaldun".
-Fora, corre! Ens cridàvem al març de l'any passat, mentre creuàvem el Pont de Santiago, amb diversos migrants entre nosaltres, travessant la frontera imposada que divideix el nostre poble. Sent Korrika una iniciativa que ens emociona especialment als bascos, el fet que aquesta última edició s'aprofités per a realitzar una iniciativa solidària d'aquest tipus ens va produir un orgull afegit.
El diumenge, 26 de setembre, tornarem a travessar la mateixa frontera, aquesta vegada en solidaritat amb totes les persones migrants i companys que seran jutjades per la seva participació en aquesta iniciativa. De fet, quan lluitem contra l'opressió del basc, estem lluitant contra tota opressió. Tal com diu la cançó, “mentre un continuï famolenc no ens sadollarem, no serem lliures perquè un lligat en cap lloc”.
Irati Areitio, Luken Etxabe, Sugoi Etxarri, Intza Gurrutxaga i Ibon Leibar, membres d'Euskal
Herrian Euskaraz
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]
Euskal Herriko Mugimendu Feministak aurtengo Martxoak 8ko mobilizazioak "faxismoaren, erreakzionarismoaren eta zapalkuntzaren aurkako aliantzak" ehuntzean ardaztu ditu.
Kepa Kortak Naiz-en idatzitako “Musikariaren jakituria” artikuluan faxismoa definitzeko... [+]
Harea-erloju baten bidez irudikatu ohi da denboraren joana. Ospatu berri dugu Saharako Errepublika Arabiar Demokratikoak 49 urte bete dituela iragan den otsailaren 27an. Urte hauetan guztietan, harearen pisuak ez du oraino estali Saharako populuaren askatasun-nahia eta... [+]
Datorren udaberrian, Stop AHT Zundaketak ekimenak bi urte beteko ditu. 2023ko maiatzean, ADIFek Itza, Sakana eta Goierriko udalei jakinarazi zien zundaketa geoteknikoak eta beste jarduketa batzuk egingo zituela AHTaren Nafarroako korridorea Euskal Y-arekin lotzeko alternatibak... [+]
UEMAk Telegram bidez banatzen duen “Euskararen Hemeroteka” kanalean honoko titularrak irakurri ditut bata bestearen atzetik: “Gipuzkoak euskararen aldeko bide-urratzaile izateko ardura hartu du”, eta jarraian “Udaltzainen hizkuntza eskakizunen... [+]
Iazko udan ere Alacant aldera hurbildu ginen eguraldi hobea aurkitu nahian eta, urtero bezala, egun batez, Benidorm erraldoian sartu ginen hango giroan murgildu, zerbait hartu eta seme-alabekin izozki edo gofre bat dastatzeko asmoz.
Hiri bitxia da, denetarik aurki dezakezu... [+]
Ongi etorria eman digu Unai Mendizabalek A eredutik D eredura aldaketa egitea erabaki dugulako Judimendi auzo eskolan. Bidea malkartsua izango dela ere ohartarazi digu Armentia Ikastolako guraso eta Arabako Ikastoletako lehendakariak. Gure esker ona adierazi nahi diogu eman... [+]
Ez dira gutxi azken boladan euskara bere onenean ez dagoela eta bere transmisioa bermatuta ez dagoela ohartarazten ari diren ahotsak. Bestetik, inork ez du ukatzen hezkuntzak ezinbesteko betebeharra duenik euskara eta euskal kulturaren biziraupenerako. Erronka estrategikoa... [+]
Azken asteetan zenbait unibertsitatetako ate irekien jardunaldietara joateko aukera izan dut. Semea aztertzen ari da zer ikasiko duen datozen urteotan eta, erabakia hartu aurretik, komeni da aukera guztiak begiratzea. Unibertsitate bakoitzak badu bere misioa, bere izaera, bere... [+]
Bost urte igaro dira pandemiaren hasieratik. Pandemia horrek ekarri zuen denok zaintza eredua ezagutzea, inondik inora ere behar bezala ez zebilena. Egoitzetako kutsatzeen eta hildakoen datuak, batez ere pribatuetan, zifra hutsak baino askoz gehiago izan ziren.
2020ko... [+]