Als 90 euskaltzales que estem veritablement preocupats per l'ús modest del basc, han respost tres partits que es presenten als vots autonòmics de la CAB el 12 de juliol: EHBildu, PSE i Equo. En resum, els agrairem que hagin tingut en compte la crida a favor del basc.

Els preocupa el baix ús del basc? Sí, als tres partits. Socialistes i equenses diuen que es necessiten polítiques per a fomentar l'ús del basc, i EHBildu assenyala al responsable de l'ús humil del basc: més responsabilitat que els individus són els responsables de la política lingüística.

Pel que fa a la universalització del coneixement del basc en l'escolarització fins als 16 anys, EH Bildu advoca per un model d'immersió i condemna del sistema de models lingüístics. Model d'immersió amb les adaptacions locals perquè tot l'alumnat pugui viure el basc en un nivell alt al final de l'escolaritat obligatòria. Els socialistes fan referència a les reformes impulsades pel lehendakari, Patxi López, que consideren oportunes, i per als equos el sistema de models educatius està antiquat i han d'unificar-se en un únic model que garanteixi que tots els que estiguin en edat escolar aprenguin basca, oferint classes de reforç als alumnes immigrants.

Passant de l'educació bàsica a la universitat, el PSE diu que el Govern Basc deuria, en virtut de les seves competències, fer veure a les universitats privades la importància de la presència del basc. EHBildu, al costat de la reivindicació del Districte Universitari del País Basc, posa l'accent en la necessitat de reactivar i enfortir el moviment en favor de la Universitat Basca. Equo diu que en la universitat cal buscar l'equilibri entre les llengües oficials d'Euskadi i altres llengües de treball. I aquest equilibri no hauria de ser un obstacle perquè l'alumnat euskaldun rebi ensenyament en la seva pròpia llengua, però no hauria d'impedir que les universitats basques es converteixin en un espai obert al món.

Quant al lloc que ha d'ocupar el basc en l'Administració, passant de l'ensenyament a un altre àmbit clau, els socialistes i equenses assenyalen que tenen mesures per a fomentar l'ús del basc, i els i les ciutadanes d'Equo i Bildu afirmen que la direcció general de la política lingüística superior del Govern és imprescindible, dependent del Departament de Cultura, no del Departament d'Educació, ni d'altres departaments.

Si la pràctica lingüística dels partits de la CAB apareix en algun lloc destacat, és en el Parlament Basc de Vitòria-Gasteiz, sense menysprear a altres institucions. Per això, els socialistes creuen que ningú pot obligar-se a parlar en basc; ells tenen als bascos en el Parlament que també parlen en basc. En la perspectiva d'Equo, correspon als votants determinar si un candidat compleix els requisits necessaris per a ocupar un càrrec públic. Sense referència a la Llei, el poder de decisió correspon als votants. Per a EHBildu és necessari conèixer les dues llengües oficials per a garantir els drets de tota la ciutadania.

Com vivim immersos en el món audiovisual, què diuen d'EiTB? Equo vincula l'audiència a la independència ideològica i política, i diu que l'audiència creixerà quan augmenti la credibilitat. Per al PSE la qualitat dels continguts és clau per a recuperar l'interès per la televisió pública. Millor qualitat de l'audiència, més enllà de les fluctuacions lingüístiques. Per a EHBildu, els mitjans de comunicació euskaldunes, que s'expressen i difonen en basc, no poden estar sotmesos als mitjans de comunicació en castellà. Els mitjans de comunicació dels bascos reclamen la llibertat i l'elaboració de plans per a la normalització del basc en els mitjans de comunicació castellans d'Euskal Herria (ETB2, Radi Euskadi, etc.). Així mateix, la necessitat d'actualitzar la Llei de 1982, segons la qual EITB és "Ràdio Televisió Espanyola".

El qüestionari contenia una pregunta de gran profunditat política: Creieu que amb les competències que actualment té la CAB, la normalització del basc es pot dur a terme amb èxit, en un termini raonable? A aquesta pregunta ningú ha respost directament, amb un sí o un no. Per al PSE cal garantir els drets dels euskaldunes, però són partidaris que el basc es visqui en llibertat, a l'hora d'utilitzar-lo, sense que ningú se senti investit. Equo defensa la normalització lingüística i la igualtat de drets i manifesta la següent idea: “Avui dia la supervivència del basc no està en mans dels quals parlen, sinó dels que coneixen i no parlen”, i aquí hauria d'intervenir el Govern. Quant a EHBildu, és significatiu que en parlar d'EiTB es posi l'accent que la llei de 1982 està obsoleta i és fins i tot perjudicial.

Els socialistes també s'han mostrat a favor de la reforma de la llei de 1982, i Equo ha assenyalat que els canvis que es poden plantejar en la Llei de 1982 exigeixen un procés de reflexió i la participació de tots els agents polítics i socials perquè l'objectiu sigui que la majoria de la ciutadania entengui el basc com a patrimoni comú.

Des de la Plaça animem als partits que han respost i no han contestat al fet que en la campanya electoral del 12 de juliol el basc s'utilitzi més que mai, i finalment, volem dirigir a tots els vascoparlantes una petició seriosa: que en la votació no valorin en absolut les actituds de cada partit polític respecte a la nostra llengua, i els nivells d'ús que s'han posat a respondre, i que, per cert, s'han tingut en compte.

*Grup PLAZARA: Yolanda Viadero, Alberto Telleria, Pako Sudupe, Patxi Salaberri Muñoa,

MARTIN Rezola, Manex Ratlla, Gilen Mejuto, Xabier Martin, Gerardo Luzuriaga

Iñaki López de Luzuriaga, Karlos Gorrindo, Leonat Egiazabal i Jonjo Agirre