Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Perquè aquesta és la realitat del basc!

“Perquè aquesta és la realitat del basc!” Quantes vegades hem escoltat els bascos en els últims temps aquesta afirmació. Amb diferents paraules, en diferents llocs (sentències dels tribunals, decisions institucionals, discursos dels polítics, articles d'opinió…). En definitiva, una afirmació que no és més que una estupidesa, s'està convertint en una gran càrrega política i en una posició política que pot tenir greus conseqüències. Perquè amb una suposada realitat objectiva es poden fer lectures molt diferents. I cosa que és més important, en funció del que es decideixi fer davant aquesta realitat, es desenvoluparan diferents actuacions polítiques, amb unes implicacions i amb altres conseqüències. Es podrien prendre decisions per a mantenir la realitat com a tal o, per contra, prendre decisions per a transformar-la. I si parlem d'opressions, injustícies i vulneracions de drets, no és el mateix perpetuar-les que afrontar-les per a establir la igualtat i la justícia.

Tal com es pot llegir en la sentència de la convocatòria d'ocupació per a la Policia Municipal d'Irun, atesa la realitat sociolingüística d'Irun, sol·licitar el basc com a agent municipal “és discriminatori per als parlants del castellà”. El Jutjat considera suficient amb què en la plantilla de la Policia Local es conegui el basc perquè un ciutadà pugui ser atès per pilotes de qui vulgui ser atès en basca. Malgrat estar en l'altra punta d'Irun i a l'espera que la ciutadania es quedi tot el dia. En breu, amb el desenvolupament dels traductors automàtics, en la pròxima sentència s'afegirà que és suficient que cada empleat públic tingui en la seva butxaca a un d'aquests per a comunicar-se amb el ciutadà que se li dirigirà en basc (també aquest ciutadà pesat que vol parlar en basc). Si no, testimoni del temps!

Pel fet que la situació del basc és tal, hem de demanar permís als nens de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa per a poder transmetre la llengua del seu poble. I com acabem de veure, si l'Assemblea de França ho autoritza, el Consell Constitucional està disposat a rectificar la col·lisió del poder legislatiu. El succeït en aquest cas és un clar exponent de la subordinació que vivim com a poble. Com una colònia normal, els bascos hem de suplicar a la metròpoli que ens ensenyi basca als nostres fills, gairebé de genolls, i quan l'Assemblea ens ha donat l'ambició als manupetos, ens veiem obligats a donar les gràcies.

A causa de la situació del basc, hem de demanar permís als nens de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa per a poder transmetre la llengua del seu poble a París

Però també podem escoltar una frase semblant en boca del Govern de Navarra i de la majoria dels polítics: “Aquesta és la realitat sociolingüística de Navarra”. Una frase que justifica la divisió dels drets dels bascos en tres zones de Navarra (no l'única en altres àmbits, ni en tota Europa). Aquesta frase suposa puntuar com a mèrit el coneixement de l'alemany en les convocatòries d'ocupació, fins al punt que el coneixement del basc, a més d'atorgar-li la següent puntuació, sigui considerat gairebé negatiu. Aquesta frase, a més, suposa que uns pocs milers de bascos de Navarra es presentin com a opressors de centenars de milers de no bascos.

El problema de fons és que les realitats polític-socials no són fenòmens naturals. Aquestes realitats són construïdes, com la resta de les estructures socials. I aquesta construcció es produeix per l'exercici de la competència de poder. Perquè no ha estat natural ser “La langue de la République est le français” i “El castellà és la llengua oficial espanyola de l'Estat. Manar “Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la”, com si fossin tan naturals com el sol i la lluna, encara que a vegades els estats francesos i espanyols ens volen transmetre així. En temps no llunyans a través de multes i anells, actualment amb sentències i normes. Colpejant amb la primera regla, ara que vivim en “democràcia”, amb sentències. Però sempre, abans i ara, han construït a través de la imposició i estan en constant reconstrucció una realitat sociolingüística concreta.

Una realitat sociolingüística en la qual els bascos, sent tossuts, intentem superar una vegada i una altra. Perquè, en el fons, aquesta és la denúncia que hi ha en les diferents sentències, en les lleis i en les declaracions: els bascos van massa lluny. Nosaltres, França i Espanya, els més alts dels estats moderns i nacions en els quals hem civilitzat el món (també vosaltres bascos salvatges), us hem deixat desitjar sobreviure, parlar basc en la cuina a la riba, utilitzar en certa manera el basc en l'àmbit públic. Però vostès, els bascos no, segueixen obstinats a fer del basc un idioma totpoderós, a “normalitzar”, a construir aquest invent “Euskararen Herria”. Els nostres privilegis també els voleu per a vosaltres. Perquè els diem que ja és suficient.

Els estats han decidit que ja és suficient i han pres el camí de la contrareforma. Ara ens toca als bascos decidir com actuarem davant aquesta involució.

A Euskal Herria Euskaraz porta dècades dient que el paradigma que s'ha utilitzat en els últims 40-50 anys per a “defensar el basc” ha donat el que devia; que les polítiques lingüístiques que han estat en vigor han arribat al seu punt àlgid. No hi ha dubte que ho hem avançat, però no és suficient, el basc segueix en una situació vulnerable. El repte d'aquest moment és aquí: fer un salt en el procés de normalització i posar en el camí de la recuperació de la llengua basca gràcies a la lluita dels euskaltzales, o, si no ho fa, caure en la tendència de darrere.

S'ha d'universalitzar el coneixement del basc, sent obligació de tots els bascos conèixer el basc, la qual cosa exigeix superar el sistema de models d'ensenyament obligatori i que l'euskaldunización d'adults sigui gratuïta.

Per tant, és el moment de materialitzar el salt. És el moment de fer realitat la reivindicació. Per a això, és necessari, entre altres coses, universalitzar el coneixement del basc, sent obligació de tot ciutadà o ciutadana basca conèixer el basc, la qual cosa exigeix superar el sistema de models d'ensenyament obligatori i que l'euskaldunización d'adults sigui gratuïta. L'Administració pública ha de ser per fi íntegrament euskaldun, no sols en els serveis a la ciutadania, sinó també en el seu funcionament. Els mitjans de comunicació públics només han de ser en basc; en castellà i en francès hi ha milers de cadenes quan els euskaldunes tenim una. En el món laboral cal establir exigències de basca en els serveis a la ciutadania, en la publicitat, per a poder accedir als contractes de l'administració; igual que els estats espanyol i francès no tenen vergonya ni límits per a imposar-ho, a Euskal Herria també hauria de ser així. Cal posar en marxa mesures perquè l'ús del basc sigui el principal en la cultura, l'oci, l'esport, etc.

Però és evident que per a poder dur a terme aquest programa necessitem tota la sobirania. Que no ha d'haver-hi cap intervenció de tots dos Estats. El principi és molt senzill d'entendre: només als bascos ens correspon decidir quin tipus d'organització lingüística volem a Euskal Herria, i no a ningú més.

L'única manera d'aconseguir tot això és aconseguir el mínim consens entre els agents sociopolítics d'Euskal Herria i posar en marxa la col·laboració. No hi ha més. Per això, davant l'ofensiva dels estats, EHE fa una crida als agents euskaltzales a consensuar i posar en marxa un acord de país per a fer el salt en la reeuskaldunización d'Euskal Herria.

Perquè els euskaltzales no estem disposats a acceptar aquesta realitat amb cap!

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Tecnologia
Quan no siguem capaces

Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]


Materialisme histèric
Volia escriure

Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]


2024-12-21 | Iñaki Lasa Nuin
Fagedes

Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.

Em resulta més fàcil unir les... [+]


Movent-nos?

Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.

La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]


Gobernu berriaren aurrekontu neoliberal zaharrak

 Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.


2024-12-20 | Nekane Txapartegi
Asteriscos *, perillosos per al patriarcat

Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...

A Suïssa,... [+]


2024-12-20 | Edu Zelaieta Anta
Mandra

No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]


2024-12-20 | Hiruki Larroxa
Somriure, mastegar i callar

Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]


2024-12-20 | Sonia González
'Humilladero' de la RGI

Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]


Fi de la República Àrab Siriana

El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]


Post-oasi

La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]


Un manifest del Dia del Basc

El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]


Camí a França i Espanya

A mitjan novembre, a través de l'efemèride d'ARGIA, he recordat que fa 25 anys que vaig renunciar a continuar jugant en la selecció espanyola. Aquesta efemèride m'ha donat l'oportunitat de mirar enrere i reflexionar.

He vist les competicions esportives internacionals en forma... [+]


2024-12-20 | Hainbat egile*
Pornografia en joves

Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?

Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]


Eguneraketa berriak daude