Centrant-me el basc en tres cercles a la Pamplona en la qual viu, de menor a major, i en diferents percepcions dels últims anys. Un, el basc té un futur prometedor, entre altres coses, cada vegada tenim més i millors agafadors en el món de la creació. Gaudim! Dos, en el meu entorn més vascófilo, la situació és més estreta: molts saben basc, fan menys i, sobretot, es desplaça fàcilment al castellà. Els riscos per al basc són majors. I tres, aquí estan Pamplona i Navarra. En ells la situació és greu. Per descomptat, no són més que les meves percepcions, però generen en si mateixes una sèrie de sentiments: l'alegria que dona un llibre brillant, o sentir-se “ui, quin greu som” al carrer, o, com no podia ser d'una altra manera, acostar-se al dolor de Dolor de Lleulza, d'Enric Larreulza.
Doncs bé, el sociolingüista Iñaki Iurrebaso m'ha vestit de sociolingüística totes aquestes percepcions i sensacions en la LARRUN que acompanya a aquest número d'ARGIA. Algunes dades significatives del seu treball són que de 1906 a 1971 la transmissió del basc va sofrir un gran declivi, un gran auge entre 1971 i 2001, i des de llavors es troba en una parada en l'encreuament.
Però en aquesta cruïlla, i seguint una comparació de Iurrebaso, amb el 15% de l'ús del basc estem molt més prop de l'1% de l'ús de la irlande que del 80% de l'islandès. Els parlants que es desemboliquen millor en basc que en castellà som el 7% dels bascos, 195.000 ciutadans; 222.000 parlants (8%) es desemboliquen de manera similar en tots dos idiomes; i 2.230.000 (85%) millor en castellà. En conseqüència, almenys el 82% de les converses entre ciutadans han de ser necessàriament en castellà.
No obstant això, no es poden menysprear les nostres dades d'ús, ja que encara que molts euskaldunes es desemboliquen millor en castellà, decideix fer-ho en basc i transmetre el basc als seus fills. “Tenim una forta afinitat social –diu Iurrebaso–, que nosaltres en moltes ocasions no sabem valorar”.
L'ona vascófona que va paralitzar el declivi del basc a la fi del segle XX es va basar en ells, i l'auge es basarà necessàriament en ells. Només hauran d'encertar a gaudir tant com fins ara amb la llengua; a atreure als 200.000 bascos que tenen al seu costat a la pràctica diària; a sostenir els espais respiratoris en declivi; a exigir als polítics bascos i vascófilos que posin el basc en el centre més fort que fins ara; a reivindicar un impuls legal i material sense complexos a les institucions vasquistas; i, amb l'impuls de l'escola i de la família, continuar ampliant el conjunt de bascos que hem crescut en les últimes dècades.
Sí, d'acord, ningú ens va dir que ser basc era tan costós i tot això, però aquest és el panorama que tenim davant dels ulls. La societat basca i la ciutadania basca decidiran si volen o no convertir el basc en memòria.
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
–Sí, això serà un muntatge… o un acudit fet per algú… o una cosa treta de context…
–No, volguda, aquí està el vídeo, escolta l'entrevista.
-Oxtia, sí! –donant tornades als ulls en els forats.
J. no podia creure-ho. No obstant això, no és increïble, és... [+]