Per a la Confederació Basca, aquesta iniciativa és una continuació lògica del treball que va dur a terme juntament amb l'associació Kontseilua en el marc de la campanya de les eleccions locals de 2020. Va preguntar als candidats si guanyaven les eleccions el compromís de posar en marxa (o aprofundir) una política lingüística a favor del basc. El compromís va ser signat per 60 llistes de 33 països. Amb aquesta nova iniciativa, l'associació vol animar als candidats que ja s'han compromès a passar d'un compromís a una acció concreta.

Quant als de la llista Itsasuko Herriari, en la campanya dels vots del poble van donar a conèixer clarament la seva adhesió a aquesta Xarta.al endemà de les eleccions es van posar a la feina, aprofundint en les relacions amb el consell europeu, punyint les propostes i començant a dibuixar el full de ruta. Al setembre de 2020 es va dur a terme la primera reunió de treball, en la qual van mostrar el seu interès pels temes més candents amb les diferents zones d'actors (en elles la Confederació Basca). Després d'aquesta trobada, la Confederació Basca i els electes d'Itsasu van decidir posar en marxa un treball conjunt i estendre la desmarcha a tots els pobles possibles.

Presentacions

Des d'aquest començament d'any, una trentena de localitats i un pol territorial han tingut l'oportunitat de presentar la Xarta Local. Durant tot aquest temps, els electes majoritaris han estat vists personalment per l'alcalde o per l'alcalde. Fins ara tots s'han mostrat interessats i estan disposats a discutir amb la resta d'electes locals la possibilitat d'acceptar la Xarta Local.

La Confederació Basca i els electes d'Itsasu volen aprofitar la roda de premsa per a convidar als pobles que no han vist i que poden ser interessats a entrar en contacte amb ells. La Xarta Local la pot signar qualsevol poble (partint de la seva situació real i a pesar que fins ara s'han fet poques coses pel basc) i la Confederació Basca i els electes d'Itsasu estan disposats a acudir a la presentació.

Principis generals i avantatges de la Chart Local

La Xarta Local recull les mesures que es poden prendre a favor del basc en diferents àmbits:ensenyament, justícia, administració i serveis públics, mitjans de comunicació, activitats culturals i equipaments, vida econòmica i social, relacions transfrontereres.

Per a poder signar la Xarta Local, la col·lectivitat territorial ha de seleccionar almenys 35 opcions. Els compromisos de Xarta són bastant generals com per a implementar una política lingüística. A cada poble li correspon aplicar els compromisos que ha contret en funció de les seves possibilitats. No obstant això, amb l'objectiu de concretar cadascun dels compromisos i d'ajudar al fet que el poble triï les opcions, s'ha elaborat un annex en el qual es proposen una sèrie de mesures que es poden prendre a favor del basc en una única oposició. Aquest annex ha estat creat per a ajudar als pobles (prenent opcions, marcant el full de ruta…) però són les opcions de la Xarta Local les que el Consell Europeu té en compte.

Es formarà un grup d'inspectors en paral·lel que durant 18-24 mesos s'informarà sobre l'avanç dels compromisos per a complir amb l'objectiu de la chartada. Aquesta Bildu no sols és un instrument d'ajuda dels pobles, sinó que és un vincle que s'adhereix al consell europeu.

Encara que els avantatges de la Xarta Local ja estan en l'aplicació en algunes zones, les opcions de la Xarta Local i les mesures concretes que figuren en l'annex, l'aprovació de la Xarta Local aporta dos avantatges principals a la col·lectivitat signant:

- Declaració oficial del Consell d'Europa: El Consell Europeu de la Xarta Local, per part seva, és l'encarregat de recopilar les Xartas, comprovar si el procediment és respectat, donar el seu vistiplau, comprovar si les preferències que rep la col·lectivitat estan complertes i penjar els resultats de les avaluacions en la seva pàgina web. Sobretot, com la decisió de signar la Xarta Local es pren en el consell de la localitat, als pobles que utilitzen el basc “naturalment” sense un conveni especial, se'ls dona l'oportunitat de “oficialitzar” el treball que porten en el seu dia a dia.

- Visibilització del treball a favor del basc: com ja s'ha esmentat, les opcions que pren la col·lectivitat i el seu grau de compliment apareixen en la pàgina web del Consell d'Europa. Gràcies a això, a més dels habitants del poble, tothom pot veure el que fa un poble en concret a favor del basc. En general, atès que les polítiques públiques a favor del basc s'emporten amb diners públics, és lògic que s'actuï amb transparència i es facin públics els resultats.

Calendari

En principi no hi ha termini per a signar la Xarta Local i una col·lectivitat territorial pot prendre la decisió de subscriure-la en qualsevol moment. Per a sortir de l'art, a Alsàcia han signat aquesta distinció unes 20 col·lectivitats, unes ho van fer en 2014, unes altres en 2015…

Quant a Iparralde, el calendari previst per a la posada en marxa d'aquesta nova iniciativa és el següent:

- De gener a la fi d'abril: Presentació de la Xarta als pobles i pols
- Fins a mitjan juny: debats als pobles sobre el principi d'acord de la Xarta i elecció de les
oposicions - Finals de juny / principis de juliol: roda de premsa pública amb els primers pobles que estan disposats a
signar - Setembre/octubre: Després del vistiplau de Xartak pel Consell d'Europa, vot formal en els consells
locals - Novembre/Desembre: La signatura oficial de Xarta i el procés de posada en marxa d'una política lingüística comuna.

Aquest calendari és indicatiu i, com s'ha dit, a partir de la roda de premsa un poble pot prendre la decisió d'analitzar i signar Xarta en qualsevol moment.