El 18 de novembre va començar el “Euskaraldia”, una iniciativa que té com a objectiu fomentar l'ús del basc entre els vascoparlantes i els que no parlen basc durant dues setmanes. Encara que crec que aquesta iniciativa té mancances en alguns contextos i no hi ha millor xapa que “Bon dia!”, diria que l'Euskaldia és útil i que sovint l'objectiu està mal entès.
En primer lloc, voldria respondre a aquells que en els últims dies “Eukaraldia és una qüestió provisional” o amb afirmacions similars qüestionen l'eficàcia d'Euskaraldia.
Encara que tinguin raó, crec que han entès malament l'objectiu de la iniciativa, perquè la clau és aquí: tenir una qüestió puntual fa que sigui més fàcil que “euskaldunizar habitualment”. És a dir, excusa als qui volen euskaldunizarse per a parlar en basca o per a demanar-los que parlin en basca.
I no, encara que l'euskaldunización no es dugui a terme en dues setmanes, és un impuls per a iniciar aquest procés, que després cal seguir.
Per això, qüestiono la utilitat que té per als “euskaldunzaharras” i “parlants tradicionals”. I no, no em refereixo als que parlen “basc i castellà 50/50”, ni als quals “parlen basc*”, ni em refereixo als que acaben d'estudiar basc o estan aprenent basc. Em refereixo als bascos que parlem el basc en el dia a dia i amb naturalitat, i qüestiono la seva influència en aquests contextos. I és que, per als quals habitualment parlem en basc sense posar una xapa, no veig la utilitat d'Euskaraldia. Per contra, els vascoparlantes habituals som útils per a Euskaraldia, perquè som per al basc, és a dir, perquè ajudem als nous vascoparlantes i oïdors a introduir el basc en el dia a dia, si parlem basc, clar.
Però aquesta funció la realitzarem el 18 de Novembre o el 18 d'Abril. Dit això, em situo en aquest últim grup. Encara que prefereixo parlar en basc en l'opció i parlo en basca amb tota normalitat, moltes vegades parlo en castellà amb amics que ho entenen. Encara que quan m'adono de la situació començo a parlar en basca, per a aquestes situacions Euskaraldia no val. Hi ha molts bascos en aquesta situació, i posar una xapa no ens protegeix d'aquestes situacions, perquè sabem que l'altre ens entén o sap parlar en basca i, no obstant això, s'imposa al castellà.
I quan em deixo anar en basc, la gramàtica en castellà i la influència del diccionari és gran. Els calcs de la gramàtica erdal o els calcs erronis del diccionari són presents en el meu basc, i per a millorar-los Euskaraldia em val poc, perquè serveix per a fomentar l'ús del basc, i encara que fins a un cert punt serveix per a millorar la qualitat del basc, en superar aquesta barrera no serveix.
En definitiva, encara que Euskaraldia és una iniciativa eficaç, moltes vegades és mal entesa i criticada. L'objectiu és un altre, segons els organitzadors d'Euskaraldia: “és un exercici social massiu per a canviar els hàbits lingüístics orals entre parlants que entenen el basc”. És a dir, difondre el basc, no aprofundir.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bagira prozesuaren emaitza, Herri bidea bide-orria izan zen. Bide-orri honetan, abertzaleen helburua herriari boterea itzultzea dela aipatzen da, eta boterea itzultzeko, herriari burujabetza maila maximoa emanen dioten instituzioak herriari eskaintzea adierazten da. Zehazten da... [+]
La Policia Municipal de Donostia-Sant Sebastià encara no ha donat solució a la falta de personal en la seva plantilla. Durant l'estiu la plantilla s'ha vist reforçada amb la contractació de desenes de policies locals per a atendre les diferents necessitats i serveis que... [+]
Les exigències de basca d'Osakidetza són abusives. Sens dubte. Estem col·locant i mobilitzant als professionals sanitaris en aquesta línia. Sense estar en contra del basc, amb poques intencions d'aprendre i molt menys d'utilitzar.
La nova plataforma de referència és “Unides... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
La quadrilla és una dels senyals d'identitat dels bascos. Tot basc té una quadrilla o, almenys, això és el que s'espera d'un basc nat. No és per a menys, perquè podríem dir que la Quadrilla és la unitat social d'Euskal Herria, l'àtom o component bàsic de la nostra societat... [+]
L'endemà passat, l'ona publicitària anunciadora de l'Ironman de Vitòria deia: “Anything is possible”. Tenia una cita amb un amic en la Plaça Nova de Vitòria-Gasteiz i, en el camí, vaig veure altres cartells, suports publicitaris i carpes. Alguns en anglès (“Finish... [+]
El soroll genera greus problemes de salut i qualitat de vida. Guernica-Lumo, malgrat la seva aparent bellesa i hospitalitat, té seriosos problemes en matèria de soroll.
A mode d'introducció, es mostrarà el fet anterior. A l'altura del carrer Iparragirre de Guernica es trobava... [+]
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]