L'altre dia, en l'institut en el qual treball, un alumne em va llançar: “Si som deu persones i una no sap basca, és lògic i respectuós parlar en castellà”. Darrere d'aquesta cadena de paraules i de la persona que l'ha llançat, hi ha infinitat de vivències concretes que no es poden analitzar un a un: diàlegs quotidians, discursos, fets, imatges, vídeos… I en elles es pot apreciar una lògica que s'ha imposat a través d'ella, la lògica individualista i falsa pacifista que governa el món.

Aquesta mateixa lògica imperant a Euskal Herria (també) oculta les relacions de poder entre dos o més persones, provocades per la classe, el gènere sexual, l'origen, el color de la pell, el llenguatge, etc. D'aquesta manera, ens han portat a pensar com si tots fóssim lliures i iguals de poder, ocultant les causes i conseqüències sistèmiques de les nostres vivències i accions, fent-nos invisibles. Jo ho faig en basc o en castellà, què importa? Soc lliure de fer el que vull. A més, que ningú se senti malament, que ningú se senti malament. Respectem tot, que cadascun faci el que vulgui, la pau val molt…

Aquesta mentalitat, òbviament, oculta les relacions estructurals de poder entre nosaltres i estableix una pau aparent en benefici de l'opressor i de l'oprimit. Vaig traduir a aquest alumne la pregunta: “I si ho fem sempre que hi hagi un castellà, quantes vegades podrem parlar en la nostra llengua, en basca?”. Va sorgir el silenci d'uns segons i un altre alumne em va contestar: “Sí, però llavors tothom hauria d'aprendre basc i és molt difícil aconseguir-ho…”. Ttak, van començar a pensar a nivell col·lectiu, però clar, l'estructural és difícil de canviar, massa difícil per a algú que ha crescut envoltat d'individualisme.

Cada vegada més en els últims anys, tinc la sensació que els alumnes relacionen el basc amb l'escola i la norma, i en castellà, al contrari, amb la diversió i la llibertat. Mentre que a conseqüència de la lluita prolongada hem aconseguit institucionalitzar el basc en una mesura (petita), la diglòssia es manté en una situació violenta, però es parla poc d'això, tant a les escoles, com en les llars i al carrer. Aquesta crua realitat ha quedat oculta sota les regles de l'individualisme i de la pseudopaz. Perquè, com deia Aresti, la pau perjudica el basc, i a qualsevol grup pressionat.

Les realitats sovint no es veuen a simple vista, però si s'assenyalen sí. Per això crec que això és el que ens toca ara, en poques paraules, sense renunciar a la lluita institucional que s'imposa, hem de recuperar el carrer, superant la tendència de la primera a rebaixar la segona. Més enllà de l'exercici dels drets individuals i de les paraules mesurades, necessitem parlar dels nostres somnis com a poble, dels nostres enemics i dels nostres camins cap a les llibertats col·lectives. Desnormalizar les situacions que vivim en el dia a dia com a “normalitat” i sacsejar els carrers. I en aquests carrers, per a ajuntar forces amb altres moviments que volen la llibertat dels inferiors.

Davant aquest sistema que destrueix la vida, les llengües, els pobles i tot el que no li és rendible, i davant els estats que la perpetuen, davant els quals ens separen i ens aïllen entre nosaltres, davant els quals ens volen llevar l'esperança…, la necessitat vital de tots els moviments alliberadors és treballar la comunitat. Per a això hem de prendre consciència, ajuntar-nos, desfer-se dels complexos més vells, pensar en grup i actuar. Sembrar en el lloc, en totes les zones possibles, encendre baralles, provocar. No podem sols, amb els amics sí.

La nostra llengua i la nostra comunitat necessiten un nou assot. La Setmana d'Arrelament dels Bascos, que se celebrarà del 22 al 28 d'abril, ens ofereix una oportunitat per a això, un punt d'inflexió per a motivar-nos i empoderar-nos. Es tracta d'un exercici d'orgull col·lectiu, obert a tots els euskaltzales que vulguin participar.

Perquè els alumnes del nostre institut, com tots, tenen dret a ser conscients de la situació i a formar part activa d'una comunitat alliberadora, donem el carrer al basc!

Sugoi Etxarri Zabaleta, membre d'Euskal Herrian Euskaraz