Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El basc necessita un carrer! Els bascos hem d'agafar el carrer!

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'altre dia, en l'institut en el qual treball, un alumne em va llançar: “Si som deu persones i una no sap basca, és lògic i respectuós parlar en castellà”. Darrere d'aquesta cadena de paraules i de la persona que l'ha llançat, hi ha infinitat de vivències concretes que no es poden analitzar un a un: diàlegs quotidians, discursos, fets, imatges, vídeos… I en elles es pot apreciar una lògica que s'ha imposat a través d'ella, la lògica individualista i falsa pacifista que governa el món.

Aquesta mateixa lògica imperant a Euskal Herria (també) oculta les relacions de poder entre dos o més persones, provocades per la classe, el gènere sexual, l'origen, el color de la pell, el llenguatge, etc. D'aquesta manera, ens han portat a pensar com si tots fóssim lliures i iguals de poder, ocultant les causes i conseqüències sistèmiques de les nostres vivències i accions, fent-nos invisibles. Jo ho faig en basc o en castellà, què importa? Soc lliure de fer el que vull. A més, que ningú se senti malament, que ningú se senti malament. Respectem tot, que cadascun faci el que vulgui, la pau val molt…

Aquesta mentalitat, òbviament, oculta les relacions estructurals de poder entre nosaltres i estableix una pau aparent en benefici de l'opressor i de l'oprimit. Vaig traduir a aquest alumne la pregunta: “I si ho fem sempre que hi hagi un castellà, quantes vegades podrem parlar en la nostra llengua, en basca?”. Va sorgir el silenci d'uns segons i un altre alumne em va contestar: “Sí, però llavors tothom hauria d'aprendre basc i és molt difícil aconseguir-ho…”. Ttak, van començar a pensar a nivell col·lectiu, però clar, l'estructural és difícil de canviar, massa difícil per a algú que ha crescut envoltat d'individualisme.

L'altre dia, en l'institut en el qual treball, un alumne em va llançar: “Si som deu persones i una no sap basca, és lògic i respectuós parlar en castellà”

Cada vegada més en els últims anys, tinc la sensació que els alumnes relacionen el basc amb l'escola i la norma, i en castellà, al contrari, amb la diversió i la llibertat. Mentre que a conseqüència de la lluita prolongada hem aconseguit institucionalitzar el basc en una mesura (petita), la diglòssia es manté en una situació violenta, però es parla poc d'això, tant a les escoles, com en les llars i al carrer. Aquesta crua realitat ha quedat oculta sota les regles de l'individualisme i de la pseudopaz. Perquè, com deia Aresti, la pau perjudica el basc, i a qualsevol grup pressionat.

Les realitats sovint no es veuen a simple vista, però si s'assenyalen sí. Per això crec que això és el que ens toca ara, en poques paraules, sense renunciar a la lluita institucional que s'imposa, hem de recuperar el carrer, superant la tendència de la primera a rebaixar la segona. Més enllà de l'exercici dels drets individuals i de les paraules mesurades, necessitem parlar dels nostres somnis com a poble, dels nostres enemics i dels nostres camins cap a les llibertats col·lectives. Desnormalizar les situacions que vivim en el dia a dia com a “normalitat” i sacsejar els carrers. I en aquests carrers, per a ajuntar forces amb altres moviments que volen la llibertat dels inferiors.

Davant aquest sistema que destrueix la vida, les llengües, els pobles i tot el que no li és rendible, i davant els estats que la perpetuen, davant els quals ens separen i ens aïllen entre nosaltres, davant els quals ens volen llevar l'esperança…, la necessitat vital de tots els moviments alliberadors és treballar la comunitat. Per a això hem de prendre consciència, ajuntar-nos, desfer-se dels complexos més vells, pensar en grup i actuar. Sembrar en el lloc, en totes les zones possibles, encendre baralles, provocar. No podem sols, amb els amics sí.

La nostra llengua i la nostra comunitat necessiten un nou assot. La Setmana d'Arrelament dels Bascos, que se celebrarà del 22 al 28 d'abril, ens ofereix una oportunitat per a això, un punt d'inflexió per a motivar-nos i empoderar-nos. Es tracta d'un exercici d'orgull col·lectiu, obert a tots els euskaltzales que vulguin participar.

Perquè els alumnes del nostre institut, com tots, tenen dret a ser conscients de la situació i a formar part activa d'una comunitat alliberadora, donem el carrer al basc!

Sugoi Etxarri Zabaleta, membre d'Euskal Herrian Euskaraz

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
El nostre cos és un camp de batalla

El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]


L'essencial és la gent

Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]


Boira

Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]


Per a viure en basc, la República del Basc

Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]


2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


Hem al·legat en contra del Pla Energètic de Navarra que no planifica

L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.

En la lectura... [+]


2024-11-22 | Joan Mari Beloki
La Russofòbia abans i ara (II)

Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]


Nom i existència d'Umandi

Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]


Basc amb memòria

L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]


Aposta de futur

He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.

No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]


2024-11-20 | LAB sindikatua
Els transportistes també hem d'anar al servei

El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.

Els lavabos són la clau... [+]


Estafa a l'habitatge

El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]


Gratuïtat en els centres concertats: per què?
Per a què l'ensenyament concertat?

La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]


2024-11-15 | Gorka Julio
S2 - Recuperar i reinventar xarxes

El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.

Els membres de DonesTech... [+]


Què volen les víctimes de la violència masclista?

Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]


Eguneraketa berriak daude