"Prou. Avui els representants dels ajuntaments d'UEMA hem vingut a dir que és suficient", amb aquestes paraules arrenca la compareixença urgent d'UEMA en Usurbil, el dijous a la tarda, l'endemà de conèixer la decisió del Tribunal Constitucional espanyol. Aquest jutjat de Madrid ha resolt que en els municipis d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, on tots els agents i representants saben basc, el funcionament intern de l'administració en basca "vulnera drets lingüístics".

El Constitucional espanyol ha revolucionat la Llei d'Entitats Locals que el Parlament Basc va aprovar en 2016 per majoria àmplia, en la qual es reconeixia la possibilitat que els ajuntaments puguin elaborar documents interns –actes, ordres del dia, diversos criteris i tràmits…– íntegrament en basc, sempre que no hi hagi regidors que al·leguin que no sap basc. És a dir, aquesta llei afectava especialment els pobles petits i bascos. Eren documents interns i no regulava el tracte amb els ciutadans.

Després de la decisió constitucional hi ha ultradreta, denúncia del VOX fa dos anys. Va acudir al Tribunal de Justícia del País Basc i des d'allí, aquest tribunal, davant el dubte que podia ser "incostitucional", ho va traslladar al Constitucional espanyol.

UEMA diu clarament que no parteix de zero: "Tenim en compte els problemes que fa uns anys vam tenir als ajuntaments d'UEMA en relació amb això, les prohibicions de fer actes en basca, les traves perquè els ajuntaments entrin en UEMA... I aquesta sentència ens porta de nou a la situació de llavors. La sentència és un atac directe contra els ajuntaments d'UEMA. I no partim de zero: en els últims temps hem rebut diverses sentències amb el mateix to. És evident que els tribunals estan desgastant el càstig legal per a fomentar el basc".

"Hem d'unir-nos"

Els municipis d'UEMA estan estudiant en aquests moments les conseqüències pràctiques de la sentència i els passos que poden donar ara. "La nostra intenció és continuar fent passos en l'euskaldunización dels ajuntaments d'UEMA, aprofundir en el camí recorregut en els últims anys", subratllen.

Però la situació necessita "resposta": "D'una banda, per a dir que la resposta és suficient. Cal suspendre l'agressió judicial".

A més, subratllen que necessita una "resposta jurídica sòlida": "S'està erosionant el marc legal que ha estat durant anys la fonamentació de la política lingüística i és hora d'adequar el solar legal de foment del basc en col·laboració. Després de les últimes sentències ja hem començat a fer alguns passos, però aquesta última resolució del Tribunal Constitucional ha reforçat la necessitat. Unim-ho, aconseguim un marc legal renovat per a fer passos decisius en la promoció del basc. Hi ha necessitat, tenim responsabilitat. Busquem camins".