Una família informa que al nen que va néixer el 22 d'octubre no li han permès posar el seu nom en basc. Conten que els pares van intentar registrar el seu nom en el registre "com es fa amb tots els nens". Al principi els van dir que no estava en la llista d'Euskaltzaindia i que no podien posar-la. Els pares es van dirigir a Euskaltzaindia i van respondre que no hi havia cap problema –l'ha ratificat també Euskaltzaindia–, després de la qual cosa el jutge Rodríguez Ruiz va continuar rebutjant, que no podien posar al nen el nom d'Hazia.
L'argument del jutge Rodríguez Ruiz ha estat: Que Euskaltzaindia no té la denominació pròpia d'Hazia "", que no figura en cap registre civil espanyol i que no s'ha demostrat que existeix aquest nom en una altra llengua que no sigui el basc. A més, diu que posar el nom d'Hazia a una persona seria "antidignitat", perquè la paraula llavor també té sentit sexual. "Hazia té connotació sexual i és un substantiu que sol anar lligat al verb bota", ha arribat a dir el jutge, com ha recollit el periodista El Diarion Iker Rioja, un dels pocs periodistes que ha informat del nom del jutge.
Els pares no van retrocedir ni van signar cap document. Així, si la nena no està registrada en unes poques hores que van ser amenaçades per l'administració, el jutge decidirà el seu nom. Així, el jutge Rodríguez Ruiz, en lloc del seu nom en basc, li ha posat "Zia", segons les seves paraules, que és equivalent fonèticament i semànticament a "Hazia", "no té connotació negativa" i està registrat en alguns llocs com a nom propi.
Els pares han decidit enfadar-se i han difós en la premsa el que els està passant. Deixen clar que el nom del nen és Hazia i que continuaran lluitant. La decisió ha estat recorreguda.
Atacs contra els bascos
La prohibició dels noms en basc no és d'ahir al matí. Tal com va rescatar la periodista de Berria, Amagoia Gurrutxaga, hi ha molts testimoniatges que demostren que els noms en basc han estat perseguits, amb comportaments contra la llengua i els parlants.
La prohibició del jutge Rodríguez Ruiz ha arribat de ple el dia de l'aniversari de la decisió de Guernica. Al novembre de 1949, en aquell 2, fa 73 anys, com pot observar-se en el document inferior, l'alcalde franquista no sols va prohibir els noms en basc, sinó que, si estaven escrits en làpides, va arribar a ordenar el canvi de pedres.
Com pot llegir-se en l'article de Wikipedia, La prohibició del basc, està documentada la utilització de noms bascos en l'Edat mitjana, però després de la conquesta de Castella a Navarra, el cristianisme es va imposar als bascos i se'ls va imposar els noms erdales dels sants, prohibint altres noms i controlant-lo a través dels registres parroquials.
En 1871 es va recollir en l'Estat espanyol, per llei, mitjançant la Llei del Registre Civil, que tots els cognoms d'origen basc havien d'estar escrits en castellà i que els noms bascos estaven totalment prohibits. Dècades després, Sabí Arana d'una banda i Luis Eleizalde per un altre, van fer un gran esforç per a crear l'onomàstica basca. No obstant això, aquests noms en basc van ser immediatament prohibits per l'Església Catòlica i, després de la guerra de 1936, els noms bascos van ser completament prohibits. L'ús de noms bascos al carrer també podia ser motiu de sanció, com assenyala un testimoni en aquest vídeo de fons.
En la república francesa s'han prohibit durant segles els noms en basc, i avui dia en Iparralde no es poden canviar els cognoms de la grafia francesa a la basca.
Disposició d'Euskaltzaindia a favor d'Hazi
El dijous a la tarda Euskaltzaindia ha enviat una nota als mitjans de comunicació. En la mateixa es detalla que l'Acadèmia de la Llengua Basca va donar explicacions a la família sobre el nom d'Hazia i se li va indicar que no veia inconvenient en l'idioma per a posar al nen el nom d'Hazia, com ocorre amb altres noms derivats d'un nom comú (Amets, Haizea, Lizar, Nahia, Zeru, Zuhaitz…).
A més, Euskaltzaindia ha anunciat que en els pròxims dies està disposat a redactar un informe i posar-lo a la disposició de la família perquè l'utilitzin en la tramitació de la qüestió.
Euskalgintzaren Kontseiluak eta Bizkaiko Foru Aldundiko langileak elkarretaratzea egin dute langileen egonkortzearen eta euskalduntzearen alde.
En alguns territoris del País Basc el basc és oficial, en altres oficial o negat segons el meridià i, per contra, si anem cap al nord, tolerat (no oficial).
En els últims temps, alguns tribunals han dictaminat que els funcionaris públics no han de tenir coneixement de basc... [+]