El grup Herribiltza disposa de senyals d'entrada en Donibane Garazi, col·locant les de basca en la part superior i les de francès en la part inferior. "Una llengua, per a viure, necessita un territori on s'utilitza de manera prioritària i predominant", ha assenyalat el grup. Herribiltza és el Col·legi de Congressos Ciutadans Bascos, "una institució de tota Euskal Herria que pretén garantir a les nostres mans el poder de decidir sobre les vides dels ciutadans i ciutadanes basques".
Informen que en més d'una ocasió han sol·licitat al Consell Departamental i a la Casa Consistorial la priorització de l'ús del basc: 19 de març, 27 de maig i 19 de juny. "La majoria de les institucions polítiques, econòmiques, socials i culturals del País Basc continental no donen prioritat i preponderància al basc, per la qual cosa condemnen la nostra llengua a morir", es pot llegir en la carta enviada per Herribiltza a les institucions. En aquest sentit, el grup de ciutadans ha fet el que no fan els càrrecs electes.
Aquesta setmana l'activitat s'ha organitzat en el marc de les trobades organitzades per Herribiltza en Behorlegi.
El problema de la falta d'ús del basc no se circumscriu únicament a la costa basca del Nord. La creença que als pobles típics de Baixa Navarra viuen en basc no és, en general, certa. Des de 1989 disposem de dades del Clúster de Sociolingüística que mesura l'ús del basc als carrers: fa sis anys l'ús era del 14,6% a Baixa Navarra, enfront del 10,5% en el mesurament de 2021. En general, al País Basc Nord, el basc segueix la seva tendència descendent des de 1997.
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]