Euskaraldia ha demostrat durant els dos anys que s'ha organitzat que l'opció de fer-ho en l'una o l'altra llengua pot ser individual, però també han pogut aprendre el difícil que és canviar els costums de la solitud. A través dels arigunes, enguany també han après a fer passos en el canvi d'hàbits en l'àmbit formal, en grups de treball i associacions, veient que és més fàcil portar endavant el rol en grup.

Un pas més endavant, en la Llanada, en primícia, aquest treball en equip s'ha emportat a l'àmbit afectiu (família i quadrilles). La Comunitat del Basc de la Llanada va néixer en 2017 amb un objectiu clar, el de canviar els hàbits lingüístics cap al basc, objectiu que continua mantenint fermament. Sobre la base d'això, en els últims mesos diverses famílies i quadrilles de la Llanada estan sent protagonistes d'una recerca que s'ha realitzat per primera vegada a Euskal Herria.

"La pandèmia ha dificultat les relacions entre les quadrilles"

En col·laboració amb el Clúster de Sociolingüística i sota la direcció de Pello Jauregi, des de casa o entre amics, cinc famílies i tres quadrilles de la Llanada estan aprenent i veient com canvien els hàbits lingüístics, gràcies al projecte pioner que ha portat a l'àmbit afectiu les metodologies Eusle i Ulerrizketa aplicades fins ara en el món laboral.

Mètode de comprensió en famílies

El mètode de comprensió s'ha aplicat fins ara en grups de tres, un d'ells en basc (parlant), i els altres dos amb més dificultats per a parlar en basca però més comprensius (entesos). En el dia a dia, en aquesta mena de situacions el castellà s'imposa en la majoria dels casos, per la falta de comoditat que genera la situació. Això dificulta que els parlants es fiquin en un cercle viciós; qui domina el basc perd les possibilitats de parlar en basca i els altres no fan progressos en basc perquè no ho usen.

Quan es posa en marxa el mètode Ulerrizketa en un grup de treball, es demana al parlant que mantingui el basc, almenys en set de cada deu. Les persones que entenguin hauran de fer un esforç especial perquè es respecti aquesta norma atenent tant en basca com en castellà. La pràctica ha demostrat que el basc s'imposa a poc a poc i que, d'aquesta manera, introduint de manera involuntària conductes automàtiques en el dia a dia, es converteixen en hàbit.

En l'adaptació d'aquest mètode a les famílies no s'han produït grans canvis, ja que les parelles seleccionades per a la recerca han estat triades amb un patró similar al dels centres de treball. Però s'ha canviat la regla fonamental: el parlant ha de tenir tendència a parlar en basca, una mica més de la meitat, cada família haurà de mesurar fins a on pot arribar i quant pot ser una mica.

"Un procés sense fi"

En la recerca participen cinc famílies de Lautada, una parella d'Ozeta, una altra de Mezkia i una altra d'Araia i dues de Salvatierra/Agurain. Tal com comenta Gentzan d'Araia, la proposta de participació majoritària va ser aprovada "per estar immersa des de fa temps en un procés d'euskaldunización sense fi", ja que "ha contribuït molt a donar una empenta als nous hàbits lingüístics de la casa, sabent que és un procés que cal alimentar permanentment". Les cinc famílies s'uneixen a la importància i interès del projecte i a la manera de donar la volta a aquest espai cada vegada més gran que ocupa el castellà en el seu dia a dia.

Però en aquest camí, que ha començat amb molta il·lusió i ganes, no tot ha estat de color rosa. Tal com comenta Nahiara d'Agurain, el canvi de rutina va ser "dur". "Sent la persona que havia de mantenir el basc, és difícil que es parli a algú en basc i ell respongui en castellà i que cadascun segueixi en basc".

Per part seva, Ana d'Ozeta ha afirmat que es tracta d'una "qüestió de comoditat" més que de dificultat: "Sabent que a la parella li costarà més entendre el missatge i tenint en compte que cal saber com parlar per a fer-li entendre, el cansament del dia a dia ens porta a la comoditat i al castellà".

Nens, acompanyants

Però en totes aquestes famílies hi ha nens, i en alguns casos han estat ells els que han demostrat la seva fortalesa per a seguir endavant. Edurne i Alex, de Salvatierra, tenen fills de 6 i 9 anys. "Al principi se'ls feia molt rar que la mare parlés basca al seu pare, deien que no entenia, però a poc a poc han anat veient que el seu pare ho entén en basc. Els hem demanat expressament que participin en aquest procés, perquè el pare entengui millor el basc i per a aconseguir una relació en basca entre nosaltres", ha dit Edurne.

Rebeka de Mezkia també ha admès que el seu fill li ha ajudat molt amb el seu pare, i en el cas de Nahia i Igor de Salvatierra era el fill més petit el que moltes vegades empenyia als seus pares a parlar en basc. Tots ells estan agraïts per l'experiència i se sumen a la Rebeka de Mezkia: "A partir d'ara, seguirem igual, cada vegada s'escolta més basc a casa, i això és molt positiu", ha afegit.

Metodologia Eusle

La metodologia Eusle és una pràctica vulneradora recolzada per l'equip. Com el seu nom indica, alguns membres del grup hauran de mantenir sempre el basc (seran els que sostinguin el basc) i la resta mai podrà demanar-los que parli en castellà.

Aquesta metodologia sol aplicar-se a grups de treball naturals i estables formats per col·laboradors amb una relació pròxima. Es necessita un consens del 75% del grup per a poder realitzar l'exercici, ja que això permet canviar els hàbits lingüístics. Els retenidors també s'acorden en grup, són triats i no voluntaris. Amb aquesta rutina s'ha comprovat que a poc a poc es va prenent la tendència cap al basc.

"A casa cada vegada s'escolta més basc; és molt positiu"

Tal com ha explicat Pello Jauregi, la decisió més destacada en l'adaptació de l'àmbit laboral a l'afectiu ha estat la de definir els rols dels participants. Sent els retenidors 1 de 5 en els grups de treball, es va veure la necessitat que tots els membres del grup tinguessin un rol en les quadrilles. En un grup afectiu era convenient tenir tot molt clar per a no crear friccions o malentesos. Es va definir molt bé com veia cadascun a l'altre, es va decidir entre tots quin era capaç de fer-ho en basc i quin no, acordant entre tots els rols.

La major diferència respecte als grups de treball és també el temps que passen junts, ja que els membres d'un equip passen entre 7 i 8 hores al dia i en una quadrilla és difícil de complir; si la interacció és normalment difícil, no diguem que enguany no és degut a la pandèmia. En finalitzar el procés caldrà veure quins resultats dona.

Possibilitat de canvi de xip

Són tres quadrilles que participen en la metodologia Eusle i que s'han establert en Salvatierra, però que compten amb membres de pobles veïns. Tots van prendre la proposta amb molta il·lusió, com diuen els de la quadrilla Txo Txerbel: "Encara que en la quadrilla la majoria sabem basca, normalment parlem en castellà, i quan ens van proposar participar en aquest projecte ens va semblar una bona oportunitat per a canviar el costum", ha afegit.

Però dur a terme el procés no ha estat fàcil. Les mesures preses amb motiu de la pandèmia han entorpit l'actuació de les quadrilles, la qual cosa s'ha detectat a l'hora de dur a terme el projecte. Encara que van començar amb ganes en la quadrilla d'Unai Martín, a poc a poc van anar perdent força: "La pandèmia va dificultar molt la metodologia, ja que ens reuníem una vegada a la setmana per a sopar en un ambient totalment euskaldun, i deixem aquest costum amb restriccions de moviment i no hem aconseguit donar-li la volta a aquesta suspensió", ha afegit.

La quadrilla de Jon Ruiz de Pinedo, per part seva, està a gust: "Tots hem vist canvis radicals en la nostra manera d'actuar i el temps ho dirà, però creiem que aquests canvis han vingut per a quedar-nos, per a no fer res. Als quals ja havíem estat ahobizi se'ns ha facilitat el paper, i aquest procés tindrà conseqüències positives”.

"Tots els de la Quadrilla hem vist canvis significatius"

Creuen que si aquest programa s'hagués realitzat en un altre any, el resultat seria el mateix, però tots estan convençuts que el procés d'enguany també deixarà resultats. "Creiem que aquesta experiència ens ajudarà a canviar el xip. Estem amb ganes, i creiem que això és el començament del nostre camí", han subratllat els membres de la quadrilla Txo Txerbel.

Esperar al resultat

Jauregi treballa en la coordinació del projecte que va començar a gestar-se al desembre de 2019. Reconeix que està satisfet amb el treball: "Estic vivint el procés amb molta il·lusió. És un honor treballar amb gent de la Llanada; he trobat moltes ganes, molta energia i gent preparada." La curiositat pels resultats que es produiran és la primera vegada que aquestes metodologies s'apliquen en l'àmbit afecte i s'agraeix que se'ls hagi donat l'oportunitat d'aplicar les dinàmiques existents en nous camps. Malgrat les dificultats, perquè en alguns casos ha funcionat millor que en uns altres, Jauregi creu que pot ser una experiència amb futur.

S'ha completat la primera fase del procés i en dos mesos es tornaran a reunir els participants amb Jauregi per a veure si s'han mantingut els assoliments obtinguts. Una vegada recopilats aquestes dades es realitzarà el balanç final i es coneixerà la taxa de fecunditat del procés, és a dir, el nombre de vegades que funciona sobre 10. La plana està poblada de camps fèrtils, per la qual cosa podem continuar sembrant terra.