Quan prenem el testimoni de la carrera i rebem l'agraïment i l'entusiasme dels altres, és inevitable que es noti l'interior ballant. És més, després de tota la vida lluitant pel basc i contra les imposicions en castellà. Això és el que els ha ocorregut 23. A molts protagonistes de la Korrika, entre ells Kontxa Laspiur Zabala. “Vaig néixer en basc en 1924 i em moriré en basc”, ha subratllat Laspiur, que complirà 100 anys, sense poder sostenir les llàgrimes, a un munt de mitjans de comunicació units a l'altura d'Ipurua a Eibar. Va prendre el testimoni per primera vegada en la Segona Carrera, en Arantzazu, i recorda el moment: “Vam ser representants de set territoris, i jo des de Guipúscoa, allí. Vam fer uns metres”.

La Kontxa Laspiur, ex professora d'AEK que ha euskaldunizado Eibar durant 100 anys, ha pres #23KORRIKA #HARROHERRI pic.twitter.com/6ofknb9mae

— AEK (@AEK_eus) March 20, 2024

En el quilòmetre 1.520 ha recorregut també diversos metres en cadira de rodes, impulsats per la seva família, i al llarg de desenes d'alumnes i professors de basc d'Eibar. Segons Laspiur, el poble de Guipúscoa és castellanoparlant, i els qui saben basc el fan també en castellà. No obstant això, l'ambient entre els quals s'han anat a reconèixer al seu company Kontxa en aquest quilòmetre és especialment vasquista. De l'abraçada a l'abraçada, els assistents —gairebé totes les dones— anunciaven amb orgull que La Petxina va ser la seva professora de basca.

Ensenyament del basc en la clandestinitat

“Entre 2000 i 2003 vaig fer una conversa amb ell en AEK”, compte Julia Carballo Rey. Als 78 anys i acompanyat d'un bastó, no correrà, però no podia faltar a la cita d'agraïment de Laspiur als eibarreses i bascos. Ens sentim orgullosos: “Va començar a fer classes de basc en la clandestinitat, en els bars i en les associacions, i després ha estat en AEK des del principi”. Laspiur espera a Korrika envoltat d'un munt d'alumnes.

També Carballo va començar a euskaldunizarse en la clandestinitat. És d'origen gallec i va arribar a Eibar als 15 anys: “Quan vaig arribar vaig sentir alguna cosa; tenia clar que havia d'aprendre basc”. Va començar a acostar-se al basc a les aules d'Elgues i assegura que mai va tenir “por”, encara que treballaven en la clandestinitat. “Com el meu sogre sempre em deia: “Aquí es parla basc, i no perdrem el basc!”.

Altres dones jubilades i mestres d'AEK han continuat posant en valor el que ha fet Laspiur: “Sempre han estat molt euskaltzales. El seu germà Imanol també va ser un dels quals va treballar en la metodologia i creació de l'ensenyament del basc”. Per tant, han lligat bé la cadena de transmissió i han passat tota la seva vida lliurant el que ells han rebut als seus descendents. Els reunits en el quilòmetre 1.520 reivindiquen el basc amb fermesa inicial i ens recorden orgullosos de ser bascos a Eibar. Mentrestant, darrere dels alumnes i professors que han conegut la clandestinitat, els nens de l'escola esperen l'arribada de la festa de la Korrika. Potser a l'escola els ensenyen d'on venen.

'Harro Ondarru'

El dimecres a la tarda entra en Bizkaia 23. Korrika, des de Mutriku fins a Ondarroa, per la fina frontera entre Guipúscoa i Bizkaia. Els euskaltzales han baixat cap al port i han vist des de lluny el seu poble corrent per darrere del testimoni, asseguts en una cadira de rodes, cridant “Harro Herri Ondarru i ru-ru Ondarru”. Diu que ha tingut l'honor de portar el testimoni i està molt emocionat veient el seu poble des de dalt. Les acolorides llums de la furgoneta que presumeix Herri s'han quedat petites davant la immensa ikurriña llançada per Gure Esku. Andrea continua defensant als veïns d'Ondarroa amb l'orgull de la Korrika: “Gora Euskal Herria askatuta, gora Korrika, gora gure hizkuntza!”.