Telesforo Monzon eLab és el Laboratori d'Estudis Bascos Herrigintza i el grup de recerca Part Hartuz de la UPV/EHU els qui realitzen el Nacionómetro. Per a aquest sisè mesurament s'han realitzat 1.422 enquestes a l'abril de 2024. En aquesta notícia hem recollit alguns dels resultats més significatius, però està disponible íntegrament .

Sentiments i adhesions

En el conjunt d'Euskal Herria, el sentiment basc és el que més inclinació té (7,8 en una escala de 0-10), per sobre dels sentiments espanyol i francès (6,4). En Ipar Euskal Herria hi ha dues identitats amb major inclinació (els bascos 8,8; els francesos 7,6) que a Àlaba, Guipúscoa i Bizkaia (els bascos 8,5; els espanyols 6,1). “La major diferència entre tots dos s'observa en la inclinació a la identitat d'Estat. En la CAPV és notablement inferior i la proporció de població amb una adhesió de 10 és del 13,7%, mentre que al País Basc francès és del 32,6%”.

A Navarra, per contra, el sentiment més positiu és el navarrès (8,5), seguit de l'espanyol (7,2) i el basc (4,8). A Navarra hi ha una altra dada significativa: “El sentiment basc genera una gran contrarietat en gran part de la ciutadania (el 23,2% manifesta una adhesió de 0)”.

 

 

 

 

 

 

Claus per al llenguatge i l'adhesió

El Metre ha preguntat per les claus més importants per a desenvolupar l'una o l'altra adhesió, i crida l'atenció la diferent importància que se li dona a la llengua.

Segons els ciutadans, les llengües (el francès o el castellà) són l'element més determinant per a sentir-se part de França o d'Espanya (7,8). A continuació van la possessió de documents oficials, “viure a França o a Espanya” o “compartir costums i tradicions”. Per contra, la clau per a sentir-se basc seria la “voluntat” (8,1), en segon i tercer lloc estan la “convivència a Euskal Herria” (7,9) i “compartir costums i tradicions” (7,8), en quart lloc viure a Euskal Herria (7,9) i compartir costums i tradicions (7,8), en quart lloc la possessió de documents oficials (7,4), en cinquè País Basc (7,3), i en sisè la “poder parlar en basca” (6,8). Als navarresos i navarreses que se senten navarresos i no bascos també se'ls ha preguntat sobre els principals suports del seu sentiment, i ser basc té una puntuació de 2,3.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Del bategat independentista

Si un referèndum se celebrés "en una situació consensuada i aprovada" dins d'Euskal Herria, el 35.2% de la població votaria a favor i el 26,8% en contra. Per contra, si es pregunta per la independización de França o Espanya, les dades canvien substancialment: es mostra “molt d'acord” o “molt d'acord” amb la independència el 25,6% de la població, però “desados” o “molt descontents” el 43%.

La Nació ha preguntat als ciutadans per l'acord o desacord entorn de tres frases amb la finalitat d'identificar les causes d'aquesta desigualtat. En primer lloc, “la consecució de l'Estat basc és indispensable, aconseguint-lo de qualsevol manera”: 53,7% “en contra” o “molt en contra”, 29,4% “a favor” o “molt a favor”. “Jo estaria a favor de l'Estat basc, si això no genera conflicte” i “l'independentisme no m'atreu” han estat altres dues preguntes: el 66% de la ciutadania ha estat d'acord o molt d'acord.

“Les hipòtesis anteriors es reforcen, és a dir, els imaginaris i les projeccions que activa l'independentisme no són positius en aquest grup de gent, i la comprensió o visió conflictiva d'un procés així fa que una gent es retiri”, conclou el Metre Nacional.