La jornada Xoka Jite disidenteak, organitzada per Ehgam Navarra, té com a objectiu acostar la dissidència a la llengua en la diversitat sexual. “Per a això utilitzem la paraula que inventem. Més enllà de la toka i el racó, també és una soga. És a dir, un sistema de gènere no binari”, explica Kepa Yecora, membre d'Ehgam Navarra. Subratlla que es tracta d'una col·laboració amb Laba i Bilgune Feminista: “És molt important amb qui i amb quins objectius fem aliances”. Els dies 5, 13 i 19 de novembre, a les 19.00 hores, actuaran en Laban (Pamplona).

L'any passat també van abordar el tema, ja que van veure que hi havia molt a reflexionar entorn d'aquest tema. Ana Jaka va participar com a ponent abans que Ehgam formés part de Navarra. Al costat de Gatx Eizagirre, bollera transfeminista no binària, van parlar sobre la música basca. És a dir, que a través del basc les persones sexualment dissidents es denominen a si mateixes i a les pràctiques i els recursos que es poden crear. “Ha estat un procés d'apoderament. No em veia usant el llenguatge com a instrument de lluita. Després d'això, he vist que és molt bonic fer un volt a la llengua”, ha dit Jaka.

5 de novembre, Decolonización d'Ekhi Petriati i Amaia Zufiak de Bilgune Feminista. Parlarem sobre els nostres racons. Volien que fora la primera de les jornades de l'any passat, però a causa de la vaga feminista, no van poder fer-la. “Ens sembla molt important analitzar d'on i com fem els discursos. El discurs té dos vessants; d'una banda, hegemònic: som espanyols, francesos, europeus i blancs. D'altra banda, som bascos, a Navarra. Volem analitzar com fer aquests discursos en una llengua minoritzada i en un poble que vol l'autodeterminació”, ha explicat Yecora.

Es tracta d'un intent de mirar a l'interior i a l'exterior i de crear discursos que tinguin en compte experiències diverses: “En la mesura en què som colonitzats hem d'analitzar si els discursos que generem són els que hem fet o els que hem imposat”. Afegeix que és clar que els discursos no es poden construir només amb les experiències i expectatives de les persones de classe mitjana: “Hem de portar altres vivències al centre, però en basc”.

Reflexionant des de la cultura

El segon programa, el 13 de novembre, serà presentat per Itxaro Borda i Juanjo Olasagarre. El Cuir literari oferirà una xerrada. Es tracta d'analitzar les característiques de la literatura kuir, com es veuen els oradors i quins són els seus referents.

El cicle finalitzarà el 19 de novembre amb l'actuació de Bollobertsoak. A més dels bertsolaris Amaia Agirre, Mirin Artetxe i Maider Arregi. “En el teatre és més habitual parlar amb els actors després dels espectacles. En això ens hem inspirat”, ha dit Jaka. Té un “gran” interès pel tema, ja que fins a conèixer les actuacions de brioix no tenia molt d'interès en el bertsolarismo: “Fins ara les formes se'm feien molt estranyes. Els bertsolaris Brioix ens han fet un bonic regal a tots els que estàvem lluny del bertsolarismo".

A més, ha afegit que en l'imaginari del bertsolarismo “hi ha homes blancs guipuscoans que estan al País Basc ”. Per això, ha agraït la labor realitzada pels bertsolaris de brioix per a portar les dissidències a la plaça: “Em sembla important veure que no és alguna cosa fet per un individu, sinó que estan organitzats i són un col·lectiu”.