No és res nou que les empreses transnacionals vulnerin els drets humans, mediambientals i laborals. Però cada vegada hi ha més demanda social per a controlar a les empreses transnacionals i obligar-los a complir aquests drets. Per això, les empreses han definit estratègies per a buidar la seva imatge negativa, utilitzant de manera superficial les lluites i inquietuds de la societat.
Greenwashing, purplewashing, pinkwashing, rainbow washing, vegan washing, … i per què no, euskalwashing.
L'empresa basca de ferrocarrils CAF ha de netejar la seva imatge des de la posada en marxa en 2020 de la campanya de denúncia de la participació de diversos grups socials del País Basc en la construcció i manteniment del tramvia de Jerusalem.
La setmana passada s'han lliurat els premis CAF – Elhuyar a la recerca i a la divulgació, periodisme i socialització en basca de temes científics i tecnològics. I en aquest cas, CAF utilitza el basc i la ciència en Palestina per a justificar la seva complicitat amb l'apartheid israelià.
El règim israelià d'ocupació, colonització i apartheid contra el poble palestí només pot mantenir-se gràcies a la complicitat internacional, en la qual les empreses juguen un paper fonamental.
A l'agost de 2019, un consorci format per l'empresa israeliana Shapir i CAF van guanyar un contracte per al desplegament de la xarxa ferroviària que uneix les colònies il·legals en el territori palestí ocupat, coneguda com el tren lleuger de Jerusalem (Jerusalem Light Rail per les seves sigles en anglès JLR). El JLR Jerusalem Aquest i Cisjordània forma part del pla sionista d'adhesió a l'Estat d'Israel.
És paradoxal que CAF doni suport a una sèrie de premis per a difondre i renovar la ciència en basca mentre col·labora en la consolidació del projecte colonial israelià en Palestina
El projecte suposarà el decomís de les terres palestines per a la construcció d'aquestes, un altre obstacle físic per al lliure moviment de la població palestina. A més, el tramvia connecta les colònies il·legals d'Israel en el territori ocupat de Palestina i a la ciutat de Jerusalem, facilitant el trasllat de la població de la potència ocupant (còlon) al territori ocupat.
La complicitat de CAF amb l'apartheid israelià, a més de ser moralment reprotxable, pot portar dificultats a filials com CAF i Solaris per a guanyar nous contractes. Perquè hi ha una campanya internacional perquè ciutats i governs de diferents països puguin cancel·lar tots els contractes que tenen amb CAF fins que es compleixi el dret internacional.
L'empresa francesa Veolia va haver d'abandonar el mateix projecte il·legal de JLR en 2015, després de perdre milers de milions de dòlars en negocis internacionals, a conseqüència d'una campanya permanent de BDS a Europa, els EUA i diferents països àrabs.
En aquest sentit, resulta paradoxal que CAF doni suport a una sèrie de premis per a la divulgació i innovació científica en basca, mentre col·labora en la consolidació del projecte colonial israelià en Palestina. Des de 1948, Israel ha tractat de desarabizar Palestina, sobretot en els territoris de 48 (actualment l'Estat d'Israel), on els àrabs israelians no tenen els mateixos drets que els israelians. Des de 1967 manté l'ocupació militar a Cisjordània i Gaza, que ha impulsat la construcció d'una muralla de més de 700 quilòmetres de longitud, a més de controls militars, assassinats, atacs, detencions i altres violacions de drets humans, i segueix sense reconèixer el dret a la volta de refugiats palestins, que en l'actualitat superen els 5 milions.
No obstant això, sembla que a CAF no li importa molt el desenvolupament científic i la innovació en Palestina (molt difícil en el context de l'ocupació colonial), ja que, malgrat les pressions dels treballadors, sindicats i col·lectius socials del País Basc i de les demandes de la societat civil i de l'Autoritat Nacional Palestina, a Jerusalem Est ha continuat construint un tramvia il·legal.
Per això creiem necessari realitzar una reflexió interna en Elhuyar i en la producció basca, en aquest cas per a justificar les vulneracions de drets humans que una empresa basca realitza en Palestina, i convidem a Elhuyar a revisar la participació de CAF en els premis de l'edició de 2024.
Així mateix, insistim que CAF ha de resoldre el contracte de subministrament i manteniment del tramvia de Jerusalem Est.
Alaitz Amundarain, Richard Wendling i Eneko Carrer
Grups BDS d'Araba, Navarra i Bizkaia
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
