El 14 de desembre, Euskaltzaleen Topagunea ha comparegut en el Kafe Antzokia de Bilbao per a donar a conèixer la iniciativa. L'organització ha canviat el seu nom i, segons ha explicat la coordinadora general de Taupa, Jasone Mendizabal, “ens hem atrevit a posar en dubte el que som i el que fem”. Topagunea vol “reinventar el que vol ser i fer”.

Topagunea ha realitzat un procés de reflexió en el qual ha tingut l'oportunitat d'escoltar les vivències i opinions de més de 200 persones. Amb aquest procés, han tret la conclusió que “el basc i aquest poble necessiten fer un salt”. I per a fer aquest salt, la presidenta Irati Iciar diu que Topagunea ha de moure's del seu lloc.

Taupamugimendua.eus generat

A partir d'ara, les associacions de basca continuaran sent el nucli principal de la iniciativa, però els ciutadans que no participin en elles podran participar en el moviment euskaltzale i vulguin fer les seves aportacions. La intenció de la institució és donar als euskaltzales que no estan en xarxa, oportunitats de participar en funció de les seves pròpies possibilitats i desitjos. Per a això, han habilitat la pàgina web taupamugimendua.eus, que permet accedir a prop de 3.000 usuaris. A través d'aquesta plataforma, els euskaltzales tindran continguts d'apoderament i informació, podran rebre i realitzar propostes d'activació, així com opcions per a subvencionar el moviment. Els principals reptes de la web són dues: d'una banda, proposar noves i innovadores alternatives d'activació, i per un altre, oferir a la gent oportunitats i espais per a fer propostes. Les activitats poden ser molt variades, com l'activisme digital, i sobretot el del carrer. Es poden fer propostes individuals, de caràcter grupal, així com propostes col·lectives que requereixen organització col·lectiva.

En aquest sentit, ha recordat que, mentre el moviment estudiantil desviï la nova direcció, a la primavera es convertirà en Euskaraldia i en els pròxims mesos les forces seran aquí.

Ampliar comunitat

El moviment, a més de teixir xarxes als euskaltzales, té com a objectiu crear una comunitat més àmplia: “Hem d'aconseguir una major implicació de la societat. Tenim la necessitat d'enfortir i ampliar el sentiment de la Llengua Basca”. En el camí cap a l'ampliació de la comunitat, han esmentat els treballs a realitzar, entre els quals es troben “la revisió d'imaginaris, discursos i comportaments, i la posada a prova de noves maneres de fer”.

El responsable d'activació, Jon Zapata, ha subratllat la necessitat d'organitzar una xarxa d'acolliment integral en l'ampliació de la comunitat. Al seu judici, “organitzar l'acolliment lingüístic comunitari és una estratègia estratègica” i el moviment euskaltzale haurà de fer-ho en col·laboració amb altres agents.

Repte: crear les condicions per a multiplicar l'ús

Eneko Gorri ha explicat que caldrà crear oportunitats per a reforçar l'ús, “perquè el que vingui sigui la ‘era de l'ús’”. A més, ha afegit que “per a això serà necessari que durant molt de temps els euskaltzales parlin basc en situacions i àmbits incòmodes, i també que es necessitin noves complicitats que afavoreixin aquesta actitud”.

A més de la voluntat dels parlants, el moviment ha reclamat que la qüestió del basc sigui una prioritat en l'agenda pública i que es cusen nous consensos socials, polítics i institucionals.

Eneko Gorri afegeix al final de la concertació: “Necessitem més euskaltzales activistes que, fins i tot contra corrent, optin per viure en basc i que donin cos a la transformació”.