El treball de Lourdes Oñederra (Donostia-Sant Sebastià, 1958) ha estat durant molts anys fer classes de fonètica i fonologia en la UPV/EHU, però no li ha impedit dedicar-se a altres camps com el d'acadèmic, articulista o escriptor de ficció. La seva passió és la(s) pronunciació(s) de l'idioma i la(s) regla(s) sobre aquest tema, i encara que es jubili no sembla que ho deixi. Ha parlat durant molt de temps i en profunditat sobre Euskaltzaindia, sobre els sons i les pronunciacions del basc, sobre la seva trajectòria…

Va ser alumne de Koldo Mitxelena, hereu de Txillardegi... No era massa important quan era jove?

Només en els cursos de doctorat Koldo Mitxelena vaig tenir professor i director de tesi; de fet, la meva tesi va ser l'última que va dirigir Mitxelena. Txillardegi sí que em va ensenyar durant la meva carrera, ens donava dialectologia. Mai m'he convertit en el seu hereu, però sí que és cert que quan vaig començar a ensenyar fonologia basca, un dels nostres principis fonamentals va ser la publicació de la seva Fonologia Basca.

Va començar a treballar en la Facultat de Lletres de Vitòria-Gasteiz en 1982. Des de llavors, què ets més el gasteiztarra o el donostiarra de Gasteiz?

Tots dos obertament. A mi m'agraden els plurals, més que els singulars. No puc triar.

En 2007 va ser nomenat membre d'Euskaltzaindia. Què va suposar això?

Por. En altres ocasions anteriors, em van dir a Hendrike Knor-i li proposarien el meu nom, però no ho va fer. Així que no ho creia. No em va donar molta alegria, perquè per a un lingüista la pràctica normativa és antinatural: sent lingüista, li interessa el llenguatge en si mateix, les seves variants, les seves variants, els seus parlants… I la norma i l'estandardització, des del punt de vista de la lingüística, és absolutament artificial. Una altra cosa és pensar que és necessari, en una llengua minoritzada, en la situació en la qual es troba el basc, més encara, però no diré que el vaig prendre a gust.

Es pot dir que en els últims anys Euskaltzaindia ha pres un altre camí? És a dir, de normatiu a observar l'evolució de l'ús de la llengua?

Des que jo vaig entrar, sempre he vist que Euskaltzaindia fa cas al que s'usa, que són poques les coses que es prohibeixen per complet i que el consell converteix en norma quan han tingut èxit. Vull creure que és així. Precisament els canvis que generen tantes queixes es refereixen a això, a mirar el que passa... M'agradaria creure que sempre ho és. Suposo que també hi haurà errors... És curiós com se li demana que solucioni els problemes davant els dubtes que ens incomoda, però ens agrada que cadascun beneeixi la nostra oportunitat. La producció normativa és molt difícil; a més, desagradable per a un lingüista vocacional.

Com a membre d'Euskaltzaindia, ha criticat amb llibertat les decisions preses, com la divisió masculina i femenina dels noms que Euskaltzaindia va voler regular...

Sí, això ho posaria entre els errors que hem esmentat ara. Per cert, m'agradaria aclarir que no vaig ser l'únic que va protestar. La resta dels lingüistes també es van oposar. Ja saps que en Euskaltzaindia no tots som lingüistes. Això és bo en si mateix, perquè es reflecteix en la societat dels vascoparlantes. Així ocorre en altres acadèmies d'idiomes. D'altra banda, sorgeix un gran problema perquè no necessàriament els criteris lingüístics són els guanyadors en algunes decisions, és a dir, no es té en compte la qualitat del llenguatge en si, per falta de coneixement. Una cosa semblant va succeir quan per sobre de les "cases de cultura" es van donar preferència a les "cases de cultura". No es va tenir en compte la funció morf-fonològica que exerceix en la composició basca l'eliminació del -a "," perquè ningú es va recordar de la morfologia, segurament... Diria que una cosa semblant va succeir amb el gènere dels noms.

És Euskaltzaindia encara una institució masclista?

No és una institució masclista, però continua havent-hi un masclista entre els acadèmics, que no tenen cap consciència del masclisme de les idees i actituds que consideren normals. Havia de dir que també hi ha membres feministes, però seria massa senzill imaginar una línia que posi a les dones d'un costat a un altre. La societat i la història són les que són i les que ens considerem feministes també hem de millorar. El feminisme és un aprenentatge permanent, però encara no han après la primera lliçó que el feminisme és donar avantatges a les dones (hauria de creure-ho). Per desgràcia, sí, hi ha una cosa així entre els acadèmics d'Euskaltzaindia.

Va començar l'any 1993 en termes de pronunciació i creu que té més relació amb el teatre que amb la gramàtica o amb qualsevol altre àmbit.

Mirant pel costat normatiu en 1993! D'altra banda, com a professor i investigador, portava més d'una dotzena d'anys en això. Suposo que per això em cridarien quan es va posar en marxa la Comissió de Pronunciació d'Euskaltzaindia en 1993... La idea d'associar-se amb el teatre no va ser massa reeixida llavors, i encara costa entendre en el món acadèmic. En resum, es tracta que la pronunciació és una cosa que s'inicia en la ment i es realitza amb el cos, com la representació. La gramàtica i el vocabulari s'aprenen de memòria i es guarden al cap, per a després sortir a través de la pronunciació, sobretot, o no. Els que aprenen basc o, partint d'un dialecte, els que aprenem el batua, hem d'aprendre a cantar, a representar, a posar paraules en pràctica d'acord amb una partitura que no teníem.

En 1998 es va publicar la Norma de Pronunciació Cuidada de l'Euskara Batua, en quin punt estem després d'haver fet els treballs?

En lloc d'explicar-ho i entendre-ho bé. Cal posar-ho en context i pensar per a què es va fer. No ha envellit tant com podria fer-ho la llarga sèrie d'anys transcorreguts. De fet, si es llegeixen els preàmbuls i altres articles que van sortir aquest any, diria que no ha perdut l'actualitat. Tal vegada podem explicar millor alguns detalls. Però el que més importa és que les normes que aquí es donen no han d'aprendre ni ensenyar com a imperatiu que cal aprendre de memòria, i el que és molt important és que, juntament amb un llenguatge cuidat, hem de mantenir vius altres llenguatges. Un llenguatge cuidat i despreocupat és absurd i viceversa: una manera d'empobrir encara més la llengua dels parlants pobres. Perquè el basc sigui una llengua sencera es necessiten parlants sencers, cosa que significa que els registres han de ser més d'un. Almenys hauríem d'estar en això.

Amb accent, ha dit vostè que, en lloc de pronunciar la lletra, caldria "cantar" per frases o grups de paraules, hi ha alguna manera de sistematitzar-la?

L'essència del ritme en basc no està en els accents, sinó en les síl·labes. En els cursos que imparteix Julia Marín, en els estudis que es realitzen a les escoles de teatre a tot el món, la gent s'apropia de donar una realitat fònica a les paraules i a les estructures gramaticals. La gramàtica o els diccionaris són mètodes diferents als que s'usen habitualment per a aprendre, però són mètodes i tenen els seus propis sistemes. En dir oralment les paraules i les estructures apreses de memòria, els alumnes sovint donen un accent per paraula, que es considera el llenguatge unificat o el dels euskaldunberris. Hem de superar això si és possible, també hem d'obrir el camí perquè els nous parlants adoptin melodies i ritmes vells. Per a això, segurament els experts en teatre, cant, etc. són més adequats que els lingüistes i filologistas, i és que també nosaltres hauríem d'aprendre d'ells si volem ser un professor de llengua complet.

Et queixes que Euskaltzaindia no ha posat suficient atenció a la pronunciació...

Ni Euskaltzaindia ni cap altre àmbit acadèmic, inclosos els lingüistes, per desgràcia. Com si la importància del cos li llevés pes, en la mentalitat de molts intel·lectuals. És difícil aprendre i ensenyar la pronunciació perquè és diferent. És més còmode parlar de textos, gramàtica, etc. La seva pronunciació és viva i imperceptible, sempre canviant. D'altra banda, pel que fa a l'ensenyament, es practica sovint com si es pogués aprendre per si mateix, es treballen la gramàtica i els diccionaris per als exàmens, excepte excepcions. No és una malaltia exclusiva del basc, però en el cas del basc pot tenir conseqüències generals més greus que en el cas de l'alemany. És cert que amb el domini de la gramàtica i del vocabulari el parlant és capaç de dir les coses. Sí, però com? En basc, a més, com els fonemes no se separen massa de les formes de les lletres, doncs, bo...sembla que la pronunciació surt gratis. Però ull, si es fa que l'alumne es fixi en els sons "difícils" ("tt", "z/s"), pitjor! Els malalts no sols no s'acontenten amb el destí, sinó que criden! Començarà a quequejar i la llengua li resultarà dura o terrible. A través de la lectura de textos, es poden representar els accents i ritmes, els sons, els diccionaris i les gramàtiques.

Vostè ha dit que s'està produint un "desvari" del basc i que, al mateix temps, no es necessiten més normes. Com es compagina?

Jo he dit això sobre les regles de pronunciació, però m'atreviria a pensar que en els altres és millor que les regles s'entenguin tan poc com sigui possible, però bé. Un parlant, en lloc de complir moltes normes, intenta guardar totes aquestes normes en la ment tan bé com sigui possible, no és lliure d'utilitzar i utilitzar la llengua com a eina pròpia. Ell és en certa manera l'instrument del llenguatge. Demanar més normes em recorda posar més temes per a oposicions, complicar coses per a mostrar no sé què? Crec que les normes ens agraden sobretot als professors i als examinadors. Tots hauríem de fer un esforç per aprendre de veritat una altra llengua per a viure-la. És cert que les normes també donen certitud, per a fer el camí, però el que passa és que s'entenguin bé les que estan. Els aspectes més bàsics de la pronunciació (diversitat de nivells, ritme, variabilitat) no poden ser apresos reglamentàriament.

Ha treballat en l'acadèmia, però també en la ficció, ara que s'ha jubilat tornarà a reprendre aquesta faceta?

Mai ho he abandonat del tot, però és cert que em vaig jubilar per a poder escriure amb fonament, amb gran pena de deixar les classes. Fa uns deu o deu anys em van diagnosticar pel temps que necessito per a cuidar un petit problema de salut, no treia aquestes hores mínimes per a treballar els textos al llarg de la setmana, fins i tot els caps de setmana! Puc fer alguna cosa, però també tinc un llibre de fonologia pendent...