(Nota d'ARGIA: A causa de la longitud del text, publicarem el treball de Joseba Barriola en tres parts. Aquesta és la segona part, lector. La primera, aquí)

C) Sobre la ubicació

Com fer una política lingüística eficaç, progressista, sense denunciar les constitucions lingüístiques d'Espanya i França? Com fer una política lingüística eficaç i progressista sense analitzar i denunciar el Mercat Globalitzat de Capital (propietat i control dels mitjans de comunicació, praxi lingüística dels gegants de la digitalització...)?

El projecte que es presenta per a promoure polítiques lingüístiques progressistes, en les principals decisions que es proposen, es redueix a l'espai de les institucions autonòmiques. I no es pot reduir al territori del Basc (les set províncies), perquè la vida del basc està lligada a les relacions equilibrades amb altres llengües. I no es pot restringir l'ús de la gramàtica del basc. La qüestió no és gramatical, la qüestió és de la vida del llenguatge i de la vida de tota la vida. Per a això, el fonamental no és ser un agent social, sinó ser un agent de vida. Perquè no són iguals. És a dir, la consciència lingüística és part de la consciència de la vida. I si no van lligats, el llenguatge es degrada o la vida es queda sense paraules.

a) Enfocament planetari: En aquest món globalitzat, més que mai, la política lingüística de les corporacions multinacionals, juntament amb la no-consciència lingüística de gairebé tots els estats i partits polítics, és glotofágica. Les constitucions i normes de França i Espanya, així com el sistema lingüístic social pràctic (mitjans de comunicació, control del procés de digitalització, ensenyament (de l'escola infantil a la universitat), oci, món laboral, sistemes de repressió, política...) d'aquests Estats, tot està organitzat sobre la base de criteris de desigualtat i a una perspectiva lingüística neo-darwinista: la competència i la lluita entre les llengües perquè guanyi el millor (el més fort).

Les llengües s'utilitzen en termes de poder per a destruir la vida humana i la diversitat biològica i els ecosistemes i per a adaptar les consciències a aquesta “no necessitat” amb resignació. I en aquest context, com estem en la sisena desaparició massiva de la diversitat de la vida biològica, estem en els temps de la primera desaparició massiva de les llengües humanes i de la degradació de les llengües que semblen poderoses.

El basc, igual que altres milers d'idiomes, es troba en una situació crítica. La degradació de la capacitat de parlar dels éssers humans està augmentant a gran velocitat. Les llengües "més poderoses", amb l'ús anormal de les llengües dels poders, estan en procés de degradació.

b) Panorama del País Basc. En el territori en el qual vivim, en el Territori del Basc, es parlen moltes llengües. La diversitat lingüística està en el nostre entorn. Totes elles són valuoses i poden ser enriquidores per al nostre desenvolupament humà. Però les situacions d'aquestes llengües són diferents.

***El Castellà i el Francès estan en situació anormal. L'ús públic dominant d'aquestes llengües està ple d'orgull, menyspreu pels altres, mentides i imposicions del pensament únic. Les llengües dels Estats, segons les Constitucions, o no existeixen legalment (a França) o són secundàries. En la majoria de les escoles que estan en territori espanyol no es parla de l'existència del basc, molt menys es treballa amb el vistiplau al basc, en el Parlament espanyol està prohibit parlar en basc, en totes les activitats a nivell estatal està exclòs el basc (fins i tot en els moviments socials transformadors). Totes les polítiques lingüístiques estatals (ja siguin d'institucions polítiques o de mitjans de comunicació o multinacionals espanyoles) envaeixen el territori del basc amb una certa comoditat. El basc és territorialment limitat i envaït de manera contínua amb "normalitat" en tots els àmbits de la vida.

*** Referent al basc: No existeix competència per a les decisions més elementals en relació amb les institucions polítiques autònomes, i les iniciatives que es poden adoptar (llei del basc, models escolars, polítiques de subvenció, plans d'euskaldunización de l'administració...) poden desenvolupar-se dins d'un límit (dins dels límits marcats pel mercat i el govern estatal) i sense posar en qüestió el sistema biocida. El basc és oficialment estimulat per a repetir els valors, coneixements i usos del sistema.

I, per contra, la creativitat crítica dels bascos i basques individuals i la seva pertinença a la comunitat lingüística basca i, a través d'ella, la consciència de pertinença a la humanitat i a la vida està feble, desestructurada, amb una feble força d'atracció?

*** Quant a la resta d'idiomes: quina actitud es promou sobre l'àrab, romanès, quítxua, wolof, guaraní... Què fem amb el nostre tresor lingüístic? Es fomenta la transmissió d'aquestes llengües als fills i filles dels pares d'aquests orígens, es converteixen en temes de coneixement i de joc a les escoles… Quina consideració es fa amb aquestes llengües. No és també això (respecte a totes les llengües del món -incloent el castellà i el francès- una actitud d'estimació), una característica essencial d'una política lingüística progressista?

No s'esmenta un punt clau de la ubicació. Com es troba la comunitat lingüística del basc per a avançar en aquest camí que es proposa? En tres ocasions apareix en el document la paraula “comunitat lingüística” (“atacant la dignitat”, “vulnerant els drets humans”, “comunitat lingüística minoritzada”) però no es diu res de la seva situació.

D) Principis

La igualtat (en aquest cas la igualtat de les llengües) és considerada com un dels paràmetres per a construir una nova societat. Què s'entén per “igualtat”? La igualtat és una característica de la naturalesa de les llengües. Totes les llengües serveixen per a formar l'animal humà. Totes les llengües són expressió de la potència de l'esperit humà en la seva diversitat. Aquesta és la seva funció suprema i, referent a això, la igualtat és de caràcter.

No obstant això, la situació de les llengües no és igualitària. No sé a què es refereix el document quan en l'apartat de principis diu: “Igualtat per a construir una nova societat…”. Cal aclarir. La igualtat amb la situació del Castellà o del Francès? Què significa la igualtat amb l'estat àrab, guaraní, romanès o wolof? Per a qui es reivindica la igualtat lingüística i els drets lingüístics? Només per al basc o per a totes les llengües que són al nostre poble? ….

En aquest apartat de principis, després de dir l'anterior (“caldrà deixar a un costat la discriminació i posar en marxa polítiques per a garantir la igualtat”), es descriuen les característiques generals de la política lingüística. La política lingüística és ineludible, és transversal, és equilibrada, és social i política.

***La política lingüística és ineludible, sempre es fa… fins i tot quan no es fa. La conseqüència que d'això es dedueix no és lògicament adequada. “Per tant, no prendre mesures en matèria de política lingüística és també fer política lingüística per a mantenir la situació actual”. Sí, però… Qui no pren mesures? No és una mesura no donar a conèixer l'existència del basc a les escoles i universitats de Madrid i no tenir presència? Però, d'altra banda, prendre mesures no significa que siguin per a bé, ja que pot haver-hi mesurades de política lingüística a favor del basc, que són bastant perjudicials.

***És una política transversal: en la indústria, en l'ordenació del territori, en l'oci… “Des de totes les polítiques es fa política lingüística”. Sí, és cert. Però és clau analitzar si els continguts que s'alimenten d'aquestes polítiques lingüístiques transversals estan dirigits a treballar la vitalitat del basc i de les llengües.

***La política ha de ser equilibrada i, per tant, amb l'escola no és suficient per al món laboral (botigues, perruqueries, fàbriques d'armes, turisme, corredor de l'hidrogen…), i al món digital, i a l'oci i… si no es fa el salt… Sí que és així. No obstant això, parlem de l'espai físic, i al mateix temps no apareix l'àmbit de les funcions dels idiomes. I avui dia, a tot el món, i per descomptat també en el nostre, en el món del basc, la funció lingüística més important, per a una humanitat en col·lapse, és el treball d'un component de defensa de la pluralitat de vides humanes que s'està destruint, d'una pluralitat de llenguatges.