Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Dirigint visions errònies de l'estatus dels bascos


27 de març de 2023 - 10:09
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'entrevista més interessant que he llegit últimament sobre l'estatus dels bascos és la realitzada en Larrun 283 per Asier Basurto i Lander Arbelaitz al sociòleg Iñaki Iurrebaso. Per cert, el tribunal ha qualificat la tesi de Iurrebaso com a Excel·lent cum laude .

Després de travessar l'era de substitució fins a 1970 –II a Espanya. Cal eximir en part el renaixement republicà–, durant uns 25 anys, vivim la recuperació (1971-1996) i des de llavors estem en l'era de la inacció. Estic convençut que coincideix amb la percepció de la majoria dels bascos conscients!

La visió que predomina en l'opinió pública és que anem ascendint a poc a poc en la competència, però que estem en un ús lent o retrocedit, sempre en relació amb la competència en basca. Aquest sociòleg ha actuat d'una altra manera: en lloc de mirar qui sap basc i qui no ho sap, ha optat per un altre enfocament: qui es desembolica millor en basc, qui millor en castellà/francès, i cadascun de manera similar. I, guiat per aquesta perspectiva, el parlant els ha agrupat en set grups de competència, i així ha arribat a la conclusió que la visió principal que hem esmentat més amunt, que és la que roman immòbil o retrospectiva en la capacitat i en l'ús, és una visió equivocada.

Iurrebaso ha estimat que en l'actualitat prop del 82% de les entrevistes són necessàriament en castellà, ja que la majoria de la població només sap castellà. La dada d'ús no pot ser superior al 18%

Reflexionant sobre les dades d'aquests set grups, en un extrem els euskaldunes (1%), en l'altre els castellanoparlants (63,9%), i els cinc conjunts molt heterogenis d'euskaldunes, es posa de manifest que la nostra principal feblesa es troba en la capacitat de molts bilingües, i no en el seu ús, com ens ha dit fins ara el mantra conservador, conservador, que nega les necessitats de noves polítiques lingüístiques. En l'ús sí que tenim el problema, clar, però la raó és que pocs i pocs saben basca, que no voler fer-ho, perquè sí que estan millor en castellà, però els que s'esforcen en basc s'asseguin euskaldunes.

Resumint les dades i traduint la classificació dels parlants a tres grups: 195.000 parlants es desemboliquen millor en basc (7%), mentre que 222.000 (8%) es desemboliquen de manera similar en totes dues llengües, i 2.230.000 més es desemboliquen millor en castellà (85%), encara que molts d'ells també saben basc. Iurrebaso subratlla que el desequilibri és enorme, ja que gairebé tots els que es desemboliquen més fàcilment en basc saben l'altra llengua, però la majoria dels parlants que parlen en castellà no saben basc en aquest nivell.

Els que volem parlar en basc a Euskal Herria, en quantes ocasions podem fer-ho en basca? Després d'analitzar la composició de les xarxes de relacions, Iurrebaso ha estimat que actualment al voltant del 82% de les entrevistes són necessàriament en castellà, ja que la majoria de la població només sap castellà. La dada d'ús no pot ser superior al 18%. Utilitzant la mateixa font de càlcul, s'observa que l'ús del basc se situa entorn del 15%, molt més prop del màxim possible que del mínim possible.

La primera conclusió és clara: si no augmentem aquest 7% i aquest 8% en la capacitat del basc, estarem en ús entorn del 10-15%, com estem fent actualment.

A més de demanar el que correspon a les institucions, què podem fer els qui volem viure en basca? Necessitem un sentiment de comunitat

A més de demanar el que correspon a les institucions i als partits polítics –noves i millors polítiques lingüístiques i nova consciència de gravetat–, què podem fer els qui volem viure en basca? Necessitem un sentiment de comunitat. I en la societat individualista consumista en la qual vivim no és fàcil, però és necessari.

Pensant en la sostenibilitat dels bascos, em venen a la memòria els jueus. No els actuals israelians militaritzats, sinó les comunitats jueves que, com a disperses, van mantenir la consciència jueva després de la massacre del seu temple principal i de la seva ciutat santa. I en el mirall del Jueu de Joxe Azurmendi es veu a un basc.

Com és sabut, en el centre de Nafarroa Garaia i a Ribera, Vitòria-Gasteiz i Balmaseda, i després de la seva expulsió per ordre dels reis catòlics espanyols en Baiona, a Euskal Herria hem tingut molts jueus. Només a Navarra uns 50, en l'Edat mitjana, i en Baiona fins avui. Emparats pels reis navarresos, especialment per Carles III el noble, i excepte el famós pogrom d'Estella de 1328 –sis mil morts, alegre, com Menahem Ben Zerah (1308-1385) van viure i van comptar en la seva pell: a Estella, Andosilla, Viana, Funes, Gares i Sant Adrián, van viure millor fins a finals del segle XV.

A Espanya cal ser espanyol i parlar espanyol, i a França francès, i francès! I ens assimilen i ens assimilen

Què les cohesionava? Sens dubte, les religions. Per part de la classe social, hi havia prestadors bancaris de diners enriquits en la cort, però també hi havia fusters, preparadors de cuir i petits comerciants. I els idiomes? A un costat de la història de dues mil anys, en el segle XX, en general, es parlava de la llengua de l'Estat que habitava Europa (molts dels intel·lectuals jueus han estat els menys jueus i alemanys, com Marx!), i en el millor només en la litúrgia s'utilitzava l'hebreu net i sagrat. Per tant, en la història, completament considerada, es pot dir que la religió es va mantenir més que la llengua. No obstant això, quan es va crear l'Estat, l'hebreu va ser posat en ple centre i tots sabem com ha ressuscitat.

Com nosaltres, els jueus també han tingut el xoc més dur amb l'Estat nacional modern. L'Estat nacional modern proclama davant la llei que tots som iguals. Però si tots som iguals, no podem ser diferents. I a Espanya cal ser espanyol i parlar espanyol, i a França francès, i francès! I ens assimilen i ens assimilen. Els jueus s'han salvat en l'actualitat, creant l'Estat d'Israel i donant lloc a l'hebreu, entre altres llocs. Algun dia podem ser políticament independents i posar el basc en el centre? Sense augmentar aquest 15%, i sense consciència de comunitat ni pràctiques, com a basc difícilment podem tenir sostenibilitat.

Pako Sudupe

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


Hem al·legat en contra del Pla Energètic de Navarra que no planifica

L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.

En la lectura... [+]


2024-11-22 | Joan Mari Beloki
La Russofòbia abans i ara (II)

Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]


Nom i existència d'Umandi

Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]


Basc amb memòria

L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]


Aposta de futur

He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.

No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]


2024-11-20 | LAB sindikatua
Els transportistes també hem d'anar al servei

El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.

Els lavabos són la clau... [+]


Estafa a l'habitatge

El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]


Gratuïtat en els centres concertats: per què?
Per a què l'ensenyament concertat?

La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]


2024-11-15 | Gorka Julio
S2 - Recuperar i reinventar xarxes

El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.

Els membres de DonesTech... [+]


Què volen les víctimes de la violència masclista?

Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]


2024-11-14 | Josu Iraeta
Per voluntat col·lectiva

Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.

Però,... [+]


Construint el País Basc del demà

En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]


2024-11-11 | Patxi Azparren
Procés constituent basc

Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]


L'any de la plataforma popular Meaka-Irimo
A vegades necessitem una amenaça per a saber la importància del que està en perill. I la magnitud d'aquesta amenaça depèn de la força que sentim dins de nosaltres per a respondre a una possible agressió. Quan t'adones, et veus a tu mateix treballant intensament per a... [+]

Eguneraketa berriak daude