Els bascos, estranys en les pantalles
S'acaba de concloure si ens fixem en el pressupost, la programació, el nombre d'espectadors i la repercussió mediàtica que constitueix l'esdeveniment audiovisual més important del País Basc: Festival de Sant Sebastià. I en aquesta edició, una vegada més, els bascos hem estat ciutadans de segona fila.
Només el 10% de la programació s'ha pogut veure en basca, bilingüe o subtitulat al basc. El reglament del festival diu clarament en el seu article 6 que totes les actuacions han d'oferir-se en castellà o en castellà. No hi ha referències al basc. Un festival amb un pressupost de 8M€ (més de la meitat de les nostres butxaques) discrimina els bascos. Acceptaríem de la mateixa manera que es concedeixi diners públics a un acte que fomenti la discriminació de gènere o raça? Aquí la meva pregunta.
El context del festival m'ha semblat una excusa perfecta per a fer un repàs de la greu situació que viu el basc en els mitjans audiovisuals, en general, i per a mirar d'enfront de la realitat.
Si saltéssim del festival a les sales de cinema, veuríem que la vulneració de drets que sofrim els bascos en: Només l'1% de les pel·lícules que s'ofereixen anualment als cinemes de tot el País Basc són en basc (2,3% en la CAPV). Quatre o cinc pel·lícules en basca que aconsegueixen arribar a les sales i 12 pel·lícules doblegades per als nens. Tampoc hi ha indicis d'èxit internacional de pel·lícules doblegades o subtitulades al basc. El desert.
En les plataformes de streaming que s'han convertit en el principal mitjà per a veure cinema i sèries, l'oferta en basca no arriba al 0,1%. És cert que en aquest últim àmbit la iniciativa popular ha mobilitzat a partits, institucions i empreses, i s'han aconseguit alguns avanços en les dues plataformes que dominen el mercat; fa un any en Netflix es podien veure 3 pel·lícules en basca o amb subtítols en basc, avui 40. Han passat de l'1 al 44 de Primevideon. Hi ha alguna cosa.
No obstant això, la presència del basc en les diferents pantalles i suports que dominen el nostre oci (telèfons intel·ligents, tauletes, televisió, cinema, ordinador...) continua sent nul·la, i això crec que està tenint una gran influència en l'ús del llenguatge (sense negar l'existència d'altres factors). Les últimes recerques han demostrat que l'ús del basc en els menjadors i als patis va descendint. També l'ús del basc al carrer, entre els anys 2006 i 2021, ha descendit més d'un punt a Euskal Herria. A més, en els últims 5 anys aquest descens ha estat molt acusat en els municipis més euskaldunes. Dades que permeten encendre totes les alarmes.
Us contaré una anècdota relacionada. Dues setmanes després de començar el curs, vaig trobar al nostre fill de 3 anys jugant en castellà a l'habitació.
– Sent potoko, de tu a tu? Ja saps que a la nostra casa et trobes en basca…! La seva resposta em va deixar congelada. – Demani'm papà, estic jugant!
L'emergència és evident. No sols en les famílies euskaldunes dels nuclis urbans, també en les zones respiratòries és cada vegada més freqüent que les quadrilles de pares i mares, encara que treballin en basca en la plaça, escoltin els nens i nenes jugar en castellà als superherois o el que sigui. És el fantasma de la substitució lingüística (Language Shift)?
Necessitem polítiques lingüístiques renovades i atrevides adaptades a la situació actual. En tots els àmbits, però especialment en els audiovisuals: és urgent que les institucions adoptin nous criteris, estructures i lleis que revolucionin la situació, no sols perquè els correspon ser garants dels drets lingüístics, sinó perquè el propi futur de la llengua està en joc. Entre altres, les lleis de l'Audiovisual Basc i del Cinema, i el Consell Audiovisual que les elabora i executa.
Alex Aginagalde, membre de la plataforma Apantallament Euskaraz
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]