Els bascos, estranys en les pantalles
S'acaba de concloure si ens fixem en el pressupost, la programació, el nombre d'espectadors i la repercussió mediàtica que constitueix l'esdeveniment audiovisual més important del País Basc: Festival de Sant Sebastià. I en aquesta edició, una vegada més, els bascos hem estat ciutadans de segona fila.
Només el 10% de la programació s'ha pogut veure en basca, bilingüe o subtitulat al basc. El reglament del festival diu clarament en el seu article 6 que totes les actuacions han d'oferir-se en castellà o en castellà. No hi ha referències al basc. Un festival amb un pressupost de 8M€ (més de la meitat de les nostres butxaques) discrimina els bascos. Acceptaríem de la mateixa manera que es concedeixi diners públics a un acte que fomenti la discriminació de gènere o raça? Aquí la meva pregunta.
El context del festival m'ha semblat una excusa perfecta per a fer un repàs de la greu situació que viu el basc en els mitjans audiovisuals, en general, i per a mirar d'enfront de la realitat.
Si saltéssim del festival a les sales de cinema, veuríem que la vulneració de drets que sofrim els bascos en: Només l'1% de les pel·lícules que s'ofereixen anualment als cinemes de tot el País Basc són en basc (2,3% en la CAPV). Quatre o cinc pel·lícules en basca que aconsegueixen arribar a les sales i 12 pel·lícules doblegades per als nens. Tampoc hi ha indicis d'èxit internacional de pel·lícules doblegades o subtitulades al basc. El desert.
En les plataformes de streaming que s'han convertit en el principal mitjà per a veure cinema i sèries, l'oferta en basca no arriba al 0,1%. És cert que en aquest últim àmbit la iniciativa popular ha mobilitzat a partits, institucions i empreses, i s'han aconseguit alguns avanços en les dues plataformes que dominen el mercat; fa un any en Netflix es podien veure 3 pel·lícules en basca o amb subtítols en basc, avui 40. Han passat de l'1 al 44 de Primevideon. Hi ha alguna cosa.
No obstant això, la presència del basc en les diferents pantalles i suports que dominen el nostre oci (telèfons intel·ligents, tauletes, televisió, cinema, ordinador...) continua sent nul·la, i això crec que està tenint una gran influència en l'ús del llenguatge (sense negar l'existència d'altres factors). Les últimes recerques han demostrat que l'ús del basc en els menjadors i als patis va descendint. També l'ús del basc al carrer, entre els anys 2006 i 2021, ha descendit més d'un punt a Euskal Herria. A més, en els últims 5 anys aquest descens ha estat molt acusat en els municipis més euskaldunes. Dades que permeten encendre totes les alarmes.
Us contaré una anècdota relacionada. Dues setmanes després de començar el curs, vaig trobar al nostre fill de 3 anys jugant en castellà a l'habitació.
– Sent potoko, de tu a tu? Ja saps que a la nostra casa et trobes en basca…! La seva resposta em va deixar congelada. – Demani'm papà, estic jugant!
L'emergència és evident. No sols en les famílies euskaldunes dels nuclis urbans, també en les zones respiratòries és cada vegada més freqüent que les quadrilles de pares i mares, encara que treballin en basca en la plaça, escoltin els nens i nenes jugar en castellà als superherois o el que sigui. És el fantasma de la substitució lingüística (Language Shift)?
Necessitem polítiques lingüístiques renovades i atrevides adaptades a la situació actual. En tots els àmbits, però especialment en els audiovisuals: és urgent que les institucions adoptin nous criteris, estructures i lleis que revolucionin la situació, no sols perquè els correspon ser garants dels drets lingüístics, sinó perquè el propi futur de la llengua està en joc. Entre altres, les lleis de l'Audiovisual Basc i del Cinema, i el Consell Audiovisual que les elabora i executa.
Alex Aginagalde, membre de la plataforma Apantallament Euskaraz
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]
Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]