En els últims cinc anys el número d'euskaldunes ha augmentat gairebé 50.000 en Araba, Bizkaia i Guipúscoa. En 2016 eren 631.384 i en 2021 680.629, segons l'Enquesta Sociolingüística del Govern Basc cada cinc anys. El dilluns es presenta el VII. L'Enquesta Sociolingüística, i la consellera de Cultura, Bingen Zupiria, ha destacat que el basc és “llengua jove”, ja que ha augmentat considerablement el número d'euskaldunes entre 16 i 24 anys. En l'actualitat, els bascos representen el 74,5% d'aquesta franja d'edat, i en 1991 –el primer any d'enquesta– el 25%. L'enquesta s'ha realitzat entre la població de la CAPV major de 16 anys, amb un total de 261.000 bascos més en 30 anys.
El 54,8% de la població major de 16 anys entén el basc, dels quals el 36,2% és capaç de parlar-ho. No obstant això, el 44% d'aquests últims tenen més facilitat per a parlar en castellà. En els últims 30 anys el número d'euskaldunes que ho fan més fàcil que en castellà ha disminuït: en 1991 el 34,6% dels euskaldunes ho feia més fàcil en basc i en 2021 el 27,4%.
Per territoris, la diferència és gran: el 58,9% dels euskaldunes d'Àlaba ho fa més fàcil en castellà i el 8,5% en basc, mentre que el 24,9% restant ho fa a tots dos. Entre els biscains, el 53,5% és més fàcil en castellà i el 19,8% en basc, mentre que el 26,7% restant és més fàcil. A Guipúscoa, per contra, el 30,7% dels bascos té més facilitat per a parlar en castellà i el 38,7% en basc, mentre que el 30,6% restant ho fa en totes dues llengües.
Segons l'informe del Departament de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc, és el resultat de l'augment dels euskaldunes: “A mesura que hem guanyat els bascos, ha augmentat el número d'euskaldunes amb major facilitat per a parlar en castellà”. El coneixement del basc ha augmentat en tres territoris des de 1991. A Guipúscoa ha augmentat vuit punts, gairebé duplicant en Bizkaia i triplicant a Àlaba. Quant a l'ús, el 22% utilitza el basc tant o més que el castellà en la CAPV; el 40,8% a Guipúscoa, el 14,5% en Bizkaia i el 7,8% a Àlaba.
La facilitat per a parlar no sols condiciona el seu ús, sinó també el seu entorn geogràfic i sociolingüístic. L'enquesta revela que “la xarxa de contactes amb els bascos és molt limitada”. De fet, el 55,4% dels bascos viu en el que anomenen “zones erdaldun”, en pobles i ciutats on la població euskaldun és menys de la meitat. En l'informe s'aclareix que la garantia de la xarxa i la fluïdesa verbal són els dos factors principals per a l'increment de l'ús.
El 67% dels enquestats mostra una actitud favorable a la promoció de l'ús del basc, 12 punts més que fa 30 anys. S'han realitzat algunes preguntes per a mesurar l'actitud favorable. Per exemple, el 74,7% diu que per a accedir a l'administració caldria saber basca, el 89,3% opina que tots els nens haurien d'aprendre basc i el 49,3% creu que les ràdios i les televisions haurien de donar més programes en basc.
No hi ha espais respiratoris sense parlants propis. Els parlants natius són el suport, l'oracería, el puntal i la fonamentació de les zones respiratòries.
Però comencem pel principi: què són les zones respiratòries? La paraula Arnasa és una paraula traduïda al basc per... [+]
Kaleko 71.000 elkarrizketa eta 227.900 solaskide behatu dituzte UEMAko herrietan, eta 2017koa baino ikerketa are sendoagoa burutu dute. Erabilera orokorra ez da ia aldatu: bostetik hiru aritzen dira euskaraz. Adina eta generoaren arabera badira desberdintasun batzuk.