Han pres la paraula Rubén Sánchez, Aitor Barriocanal, Egoitz Urrutikoetxea, Yasmine Khris i Arantxa Caminos. Tots ells han subratllat que parlen des de les perifèries del basc (Zuberoa, Gasteiz i Iruñea), que la falta de recursos és molt gran i que cal construir aliances entre els oprimits.
Amb molt pocs recursos, què podem fer des de l'euskalgintza local per a oferir als nouvinguts l'oportunitat d'acostar-se al basc? Khris i Camins han explicat els ensenyaments del projecte ongi Etorri Iruñea, posat en marxa conjuntament pel programa LABA gunea i Kabia. Van organitzar un cicle íntim en el qual es van reunir persones nascudes a Navarra i persones procedents de l'estranger. Més que ensenyar basc, l'objectiu ha estat donar a conèixer la llengua i la cultura, crear adhesions i establir llaços entre les persones. Han subratllat la importància de les xarxes de relacions, projectes comunitaris i ser “part de la ciutat en la qual vius ” per a garantir el benestar emocional i crear vincles.
Goian és un projecte comunitari educatiu en el Casc Vell de Vitòria-Gasteiz, i a través del temps lliure, des dels seus inicis estan “posant el basc en el centre de totes les dinàmiques”. Aitor Barriocanal és un dels coordinadors i, igual que els pamploneses, té a la comunitat com a element central de la seva activitat per a la difusió del basc.
“Al basc se li pot donar un acolliment bonic, però no hi ha mitjans suficients per a continuar aprenent. Aprendre castellà i francès és totalment gratuït" (Ruben Sánchez)
Però és suficient que algunes persones s'acostin al basc a través de relacions informals? Per bonic que sigui, fins a on podem arribar així? Rubén Sánchez no és tan optimista: “Fem el que podem i està bé, però la realitat és que no arribem a un percentatge molt alt”. Sánchez ha advertit que cal mirar el mapa "íntegrament": “Al basc se li pot donar un acolliment bonic, però no hi ha mitjans suficients per a continuar aprenent. Aprendre castellà i francès és totalment gratuït. L'aprenentatge del basc ha de ser, almenys, tan gratuït com l'aprenentatge del castellà i el francès”.
Una de les llacunes és la falta de recursos dels projectes populars, però què hi ha de les polítiques lingüístiques de l'administració? Si en Hegoalde els pressupostos i les capacitats d'incidència són molt reduïdes, no diguem en Ipar Euskal Herria. Urrutikoetxea ha assenyalat la “segregació” que sofreix el basc sota l'Estat francès: no té suport institucional, és un poble i una cultura que l'Estat nega i per a la majoria dels quals venen desconeguts. A més, ha advertit que els discursos que construïm els bascos també han de basar-se en la realitat d'Iparralde, que sovint no es té en compte des del Sud.
En aquest context, el responsable pedagògic de Seaska ha plantejat el repte de la manera següent: en primer lloc, hem de tenir en compte que “es fa basc”, que és una opció, per tant, i en segon lloc, que cal “donar-li passo” a aquesta opció. És a dir, “hem de crear les condicions necessàries perquè les persones que venen a viure a Euskal Herria puguin fer i desenvolupar aquesta elecció, oferir una comunitat”. Desgraciadament, ara com ara, el model d'immersió en Ipar Euskal Herria i les Ikastoles són les úniques que ho fan, “nosaltres hem de fer amb el que podem, perquè l'Estat no dona cap recurs”.
"Jo no vaig néixer a Euskal Herria, però soc basc, i vaig aprendre basc en aquest fer país" (Yasmine Khris)
Per a construir aquestes condicions, des del punt de vista de Sánchez, hem de preguntar-nos “què pot oferir Euskal Herria, sense un estat o institució pròpia, amb una llengua minoritària, que Espanya i França no poden oferir”. L'experiència dels projectes d'acolliment duts a terme en el Casc Vell de Vitòria-Gasteiz ha posat en valor a persones i comunitats de totes les procedències, no sols donar l'oportunitat de ser part del basc, sinó també oferir les condicions per a mantenir i transmetre la llengua i la cultura pròpies. “Així aconseguirem activar a les comunitats amb problemes similars. El que podem oferir és la construcció d'un poble, a diferència de França i Espanya, que tingui en compte totes les llengües. Fer veure que podem fer un país que no sigui monolingüe imperialista, això és una cosa que podem fer amb les condicions actuals, sense tants diners”.
En aquesta línia s'han sumat també la resta de ponents. Khris ha insistit que “la clau és fer país”, i ho ha fet des de la seva pròpia experiència: “Jo no vaig néixer a Euskal Herria, però soc basc, i vaig aprendre basc en aquest fer país. No sé definir el que és el poble, però vaig aprendre la llengua per a participar en aquesta societat”.
Euskalgintzaren Kontseiluak antolatutako "Ongi etorri Euskararen Mundura" jardunaldiak izan dira Gasteizen ostegunean eta ostiralean. Egun bi bete-beteak, eta mahai gainean Euskararen normalizazio prozesuan euskal herritar berriak integratzeari buruzko praktikak... [+]
Entre moltes caigudes també hi ha assoliments. Una mare jove d'uns 35 anys em preguntava l'altre dia com aconseguien a la seva escola que els companys que no havien rebut el basc a casa aprenguin i parlin tan bé com els nens i nenes que eren euskaldunes de casa. A l'escola hi... [+]
– Com estàs, tio?
– Malament, malament. Subjecte a màquina.
– Li donaràs la volta perquè tu ets dur.
– No sé. Ara no ho sé.
Aquesta va ser l'última entrevista amb el seu oncle americà. Va ser pastor a Nevada, on va fundar la seva família, la seva nova vida. Han... [+]
UEMA, la Mancomunitat de Municipis Euskaldunes, va presentar el mes passat davant els mitjans de comunicació una campanya sota el lema Egin nirekin euskaraz. Han aparegut famílies que no tenen el seu origen a Euskal Herria, juntament amb representants d'UEMA. Diuen que sovint... [+]
Vam aprendre en publicar els resultats de l'última enquesta sociolingüística d'Euskal Herria a Navarra: Des de 2011 en la Comunitat Foral s'ha reforçat l'actitud contrària a la promoció de l'ús del basc i s'ha afeblit la més favorable. En Euskal Txio, veient a la gent no és... [+]