La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit publicar-ho, haig de donar-los les gràcies per haver acceptat les diferents opinions).

Fa no gaire vaig llegir en aquesta revista una opinió que defensava el país d'acolliment euskaldun. Per molt respectable que sembli aquesta opinió, haig d'admetre que no puc estar completament d'acord i m'agradaria explicar el per què. La noció del poble basc d'acolliment defensa a una nació que accepta als immigrants i que, al mateix temps, viu en basc. Però no estic segur que això pugui existir.

Quant a la història d'Euskal Herria, el descens del basc va començar en el segle XIX. Per què? Per la immigració massiva de la industrialització i sobretot d'Espanya. És a dir, venien treballadors de tot arreu d'Espanya a treballar a les fàbriques d'Euskal Herria, aquests treballadors no veien la necessitat d'aprendre basca i, per tant, va començar el descens. Avui dia, si mirem el mapa lingüístic d'Euskal Herria, veurem que les ciutats que més immigració van rebre per la industrialització (Bilbao, Vitòria-Gasteiz, Barakaldo, Portugalete, Irun…) tenen un nivell de basc molt més baix que altres països que no van ser industrialitzats. És una cosa que està succeint avui dia en Iparralde; encara que les enquestes sociolingüístiques indiquen que el número d'euskaldunes va en augment, el percentatge no augmenta perquè la immigració que rep la comarca és major que l'augment del basc.

Subratllar aquestes dades no és feixista. Això no té res a veure amb el color de la pell de l'immigrant, sinó amb la llengua. És més, jo no veig als immigrants culpables, em poso en el seu lloc: he fet un camí llarg i perillós des d'un altre país cap al País Basc i, arribant-me aquí, necessito aprendre la llengua local per a comunicar-me amb els testimonis, per a trobar la professió… Per contra, a Euskal Herria hi ha dues llengües (basca i castellà o basc i francès, depenent del lloc), per la qual cosa hauré de triar entre elles. Quin serà més útil per a mi? Amb quin idioma puc comunicar-me amb el major nombre de persones? Quin idioma s'utilitza en altres països, si haig de tornar a emigrar, per a poder anar a un país d'ells? La resposta és senzilla a banda i banda dels Pirineus: Al Sud és espanyol i al Nord és francès. Aquestes dues llengües tenen més parlants que el basc, es parlen en altres països i, a més, és molt més fàcil trobar recursos per a aprendre. Per tant, el migrant que vingui a Euskal Herria triarà la llengua més gran per a la pèrdua del basc.

Per descomptat, això és generalitzar, hi ha migrants que decideixen aprendre basc. Tanmateix, són els mínims. Agafa el metre de Bilbao i fixa't en l'idioma que usen tots els migrants que són allí, quant basc escoltaràs? Passejar pels carrers de Baiona i fer el mateix. Quan la immigració és massiva i no es tracten d'integrar-se amb la llengua minoritzada del lloc, sembla que és per a la pèrdua de les llengües minoritzades.

Per tant, em pregunto: Com podem tenir un país d'acolliment euskaldun? Tal vegada hauríem de garantir la primacia del basc abans que fos el poble d'acolliment, perquè els immigrants puguin veure que el basc és la llengua principal i decidir aprendre. Però no podem esperar tant, l'emergència migratòria s'està produint ara. Avui dia cada vegada són més els migrants que venen a Euskal Herria, quan el basc continua sent una llengua minoritzada. Per això, repeteixo: com podem tenir un país d'acolliment euskaldun?

Cal tenir un debat sobre aquesta qüestió i cal buscar un model de migració que no disminueixi més el basc. És molt bonic repetir “Euskal Herria és un poble d'acolliment” i no veure els problemes que poden sorgir amb la migració. És molt difícil, no obstant això, presentar aquest debat sense que algú et digui que ets racista o feixista. Per això, seguim en la mateixa situació i el problema no es resol. Comencem a analitzar com podem ser el poble d'acolliment i, al mateix temps, com enfortir el basc. Aquest és el debat que hem de tenir com a societat, des del respecte mutu i des del respecte a les diferents opinions.

Aritz Arrieta