La Xarxa Ciutadana Sare ha presentat avui, 20 d'agost, un balanç de l'evolució de la situació dels presos en l'últim any. En l'actualitat hi ha 148 presos bascos, dels quals 142 estan en presons d'Euskal Herria, segons han informat fonts del Departament basc d'Interior. Els portaveus de la compareixença, Nahikari Iturbe i Joseba Azkarraga, han explicat que des d'agost de l'any passat el Govern Basc ha aprovat 32 progressions.

Des d'agost de l'any passat, segons dades de Sare, les comissions de tractament de les presons d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa han plantejat a l'Administració Central Penitenciària el pas al tercer grau en 34 casos, dels quals el Govern Basc ha aprovat 32. En total, han estat 29 els presos que han acceptat els recursos de l'Audiència Nacional. No obstant això, l'Audiència Nacional ha recorregut sis de les 32 sol·licituds admeses, per la qual cosa en quatre dels casos s'ha desestimat el tercer grau.

La Xarxa Ciutadana Sare ha denunciat que des de la dissolució d'ETA en 2018 el seu nom s'utilitza com a "comodí per a la confrontació social i política". Després dels canvis en el Govern Basc, la gestió dels centres penitenciaris d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa ha canviat de manera manual. María Jesús San José s'ha convertit en consellera de Justícia i Drets Humans, Alfonso Gómez com viceconsejero de Justícia i Inés Soria com a assessora. "S'ha millorat la infraestructura, s'ha creat un grup de treball amb personal de borses de treball, i ja s'han adoptat una sèrie de mesures que volen caracteritzar el Model Basc d'Institucions Penitenciàries", han explicat.

Per tot això, els membres de la Xarxa han sol·licitat a la Viceconsejería de Justícia: “Aplicar la política penitenciària ordinària sense privilegis, excepcions, discriminacions i criteris particulars”. Per a això, li han demanat que accepti les propostes dels professionals de les presons i que tingui una "actitud proactiva" respecte als límits establerts per les lleis. En particular, han denunciat que aquestes lleis fomenten criteris perquè els presos compleixin íntegrament les seves penes a la presó i impedeixen que se'ls llevin els anys de condemna complerts en altres estats de la Unió Europea.

Per tant, Sare espera que els nous responsables del Departament de Justícia "facilitin la interacció" amb els agents entorn d'aquestes qüestions. En concret, han agraït les relacions "positives i normalitzades" dels últims anys als responsables que acaben d'abandonar els seus llocs de treball: "Ens han escoltat, a pesar que les nostres peticions no han tingut una resposta positiva", ha afegit.

"Llums fosques"

Més enllà d'això, Sare ha considerat que l'actuació del Govern Basc des de 2021 ha estat "de llums fosques", encara que ha afegit que s'han fet passos endavant: "Amb menys determinació de la que és necessària, però s'ha avançat". Quant a la classificació penitenciària dels presos, han argumentat que la situació segueix "lluny de la normalització", ja que el nombre de progressions que s'han donat ha estat "molt limitat": "No s'ha donat opció al fet que un gran nombre de presos puguin passar a un tercer grau penitenciari", ha afegit. Segons Sare, més d'un centenar de presos i preses compleixen amb el requisit de trobar-se en llibertat en règim de semillibertat o sota condició.

En el camí de tornada a casa, no obstant això, es poden realitzar altres passos. Un d'ells és l'aplicació de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari, que permet sortir de presó per a treballar o estudiar durant el dia. Precisament, Sare ha observat un canvi en l'ús d'aquest article en el Govern Basc: "Al setembre de 2023 es va utilitzar en horaris molt curts, només per a labors de voluntariat o formació. No obstant això, posteriorment s'han ampliat els tipus d'activitats que poden ser objecte d'aplicació de l'article". No obstant això, Sare ha afegit que també s'hauria d'aprofitar per a "conciliar la vida familiar i per a ajudar a reconstruir les relacions socials i familiars".

D'altra banda, hi ha permisos penitenciaris de dos dies de durada cadascun d'ells. El fiscal no té possibilitat de recórrer els recursos, però Sare creu que el seu ús ha estat "limitat", a pesar que ha estat "fonamental" en el procés de reinserció: "Es demana que es reconeguin les autoritzacions perquè s'ha complert la meitat de la pena, i això és més del que s'estableix en la llei".

La valoració també és "negativa" pel que fa a la situació dels presos d'edat avançada. En roda de premsa han explicat que hi ha presos majors de 70 anys, que porten més de vint a la presó, i que la llei indica que el tercer grau és la millor manera de complir-los: "Tots aquests presos han complert vint anys de presó, sense sortir mai, i la seva salut és feble", ha afegit.