Segons la Confederació Basca, la diputada de Morbihan, Florence Lasserre, del V Camp de Votació d'Ipar Euskal Herria, ha aprovat –el 13 de febrer- la proposició de llei sobre les llengües territorials presentada en el Parlament francès pel diputat de Morbihan Paul Molaca, qui ha afirmat que ha participat en un “debat apassionat” en el qual no ha participat Lasser. Les associacions que treballen a favor del basc "no és veritat", ha denunciat Fermuki.

La Confederació afirma que, desgraciadament, per dos vots no s'ha aprovat l'esmena en la qual es reconeixia el model d'immersió. Entre aquestes dues veus faltaven la del diputat Florence Lasserre i el diputat vincent Bru, del VI camp de votació.

Aquí Florence Lasser –només en francès– publica el text en la seva pàgina web.

A continuació, document complet de la Confederació Basca:

En un article publicat per e-mail en el seu web (1) La Diputada Florence Lasserre del V Àrea de Votació d'Iparralde comenta que la proposta de llei que el Diputat de Morbihan Paul Molac ha posat sobre les llengües territorials en el Parlament Francès ha estat aprovada el 13 de febrer després de les “intenses discussions” en les quals no ha participat. Ho diríem després de les ardents discussions en les quals Maluruski no ha participat...

Lamentem que només per 2 vots no hagin acceptat l'esmena que reconeixia el model d'immersió. En Iparralde faltaven dos vots per a aquest reconeixement del model d'immersió en el qual es plantegen l'ensenyament bilingüe públic, privada i les ikastoles, el diputat Florence Lasserre i el diputat Vincent Bru del VI camp de votació. Aquest últim, encara que ja estava en el Parlament i ha votat la proposta final, no ha participat en els debats. Per a què serveix elegir als diputats si no participen en els debats sobre els temes del seu territori?

Si bé és cert que en el seu article Lasserre Anderea escriu que “descobrir cultures territorials és beneficiós per a l'alumnat” o que “el domini d'una llengua territorial fa a una persona més intel·ligent”, participar en els debats d'iniciació al reconeixement de les llengües territorials que volen els ciutadans d'aquí i votar les esmenes seria un senyal d'intel·ligència... Més lluny, la Sra. Lasserre continua insistint en el “risc de crear guetos lingüístics” i en el “entramat cultural i excloent cultural”, com si apostar per les llengües territorials fos una confluència amb les velles ideologies del passat. Invocar la lluita per les llengües territorials amb termes com “comunotarismo” i “autoritarisme cultural” és perversa i arriscada. El doble discurs d'aquest tipus (aquí un discurs, un altre a París) perjudica el treball que duem a terme per a transmetre i revitalitzar les nostres llengües. A més, la comparació entre el passat/tradició i la modernitat també és obsoleta per a no dir ofensiva. Direm que és qüestió de no adonar-se de la rica dinàmica cultural entorn del basc...

La Sra. Lasserre també escriu que “a l'Estat no se li pot demanar en nom de la reparació històrica que s'apliquin les polítiques a favor de les llengües i cultures territorials”. Dit això, se situa a l'altura del diputat de Bastien Lachaud de France Insoumis, qui va mostrar una actitud ultra-jacobina en els debats sobre la proposta de llei de Molac, juntament amb el ministre d'educació Jean-Michel Blanquer, que va participar per a assegurar que els diputats dels grups Mòdem i La République en Marche no votarien a favor de l'ensenyament de les llengües territorials.

No obstant això, coincidim amb la Sra. Diputada en un punt: les llengües no han de dependre de la instrumentalització dels moviments polítics. Per això li convidem a reconsiderar les seves paraules, a evitar comparacions d'altres èpoques i a escoltar-la amb el “autoritarisme cultural”...

Baiona, 21 de febrer de 2020