Sobre l'oficialitat de les seleccions esportives basques
- L'acceptació de les seleccions esportives basques no és el debat actual. Des de fa 50 anys, diversos responsables esportius, tant de zangobaloi com de pilota, estan treballant en la creació de les entitats esportives oficials basques. Aquí estan els obstacles per a aconseguir aquesta oficialitat i quin seria el camí per a sortir de la barrera.
El PSOE ha necessitat diversos acords polítics per a investir a Pedro Sánchez com a president del Govern d'Espanya. En el marc de la iniciativa Euskal Herria Kirola impulsada en les últimes eleccions autonòmiques de la CAB, diversos partits polítics van poder donar la seva visió sobre l'oficialitat de les seleccions esportives basques.
Sens dubte, el tema té un component emocional, simbòlic i polític més enllà de la CAB, també en tot el País Basc. És sabut que el tema apareix sistemàticament en les cares programàtiques d'EAJ-PNB i EH Bildu, amb l'objectiu de portar una petició política a Madrid i a les federacions esportives internacionals. No obstant això, més enllà de les dues formacions abertzales (el 70% de la representació política en el Parlament de Gasteiz), el PSE i Elkarrekin Podem-IU també s'han acostat singularment a aquesta petició d'oficialitat, deixant només als dos partits unionistes espanyols d'ultradreta.
La majoria política a favor
Cal destacar la decisió escrita per primera vegada del PSE (força política 3 del parlament de Vitòria-Gasteiz) sobre el tema en qüestió. La versió en basca “Els Socialistes Bascos respectem i secundem totes les iniciatives impulsades per les federacions esportives basques que han posat en marxa accions per a participar en competicions oficials internacionals de caràcter voluntari i dins de l'àmbit privat d'autoregulació”. Per part seva, Elkarrekin Podem manifesta “Volem mostrar clarament el nostre suport a la reivindicació de l'esport basc, a la seva difusió, oficialitat i internacionalització. Demanem la participació de les seleccions basques que vulguin participar en competicions internacionals”. És la primera vegada que la branca basca de Pablo Iglesias parla amb tanta claredat. A la vista de tot això i a la vista del posicionament adoptat pels quatre principals partits del Parlament Basc, cal destacar clarament que la petició d'oficialitat de les seleccions basques per a la internacionalització representa a una gran majoria política. Fonamentalment el 90% del parlament autonòmic.
M'interessaria saber si aquesta exigència té en realitat un manteniment popular similar en la societat, fins a on està arrelada en els ciutadans, en els ciutadans de les diferents sensibilitats polítiques, fins i tot en els quals no acudeixen a votar. Suposem que pogués ser interessant una recerca, sempre que s'obrís una nova finestra a la sol·licitud.
Li interessaria saber si aquesta
exigència té un manteniment veritablement popular
en la
societat, fins a quin punt és arrelada en els
ciutadans, en els ciutadans de les diferents sensibilitats polítiques.
Cal destacar una vegada més la decisió del PSE sobre aquest tema, no necessàriament per la seva representació quantitativa o qualitativa en el Parlament de Vitòria, sinó perquè, no obstant això, veiem que el mateix partit gestiona ara el Govern d'Espanya.
La necessitat de convertir els acords en lleis
Tot això ens ha portat de nou a l'acord entre el PSOE i EAJ/PNB citat en els inicis de la crònica. Entrant en els detalls d'aquest acord, ens adonem que perquè l'oficialitat de les seleccions basques sigui legal, el Govern de Pedro Sánchez ha de modificar la Llei de l'Esport espanyola votada en 1990, i tot això com si no fos suficient en poc temps, ja que li queden una mica més de tres anys. Abans que el PSOE tregui un projecte de llei en el Congrés de Madrid, és de suposar que intentarà garantir la constitucionalitat d'aquesta nova llei si és coherent, per al que haurà de passar primer els filtres constitucionals, jurídics i fonamentalment polítics dels diferents estadis. Veient que les forces de dretes i conservadores cegues o ocultes continuen existint avui en diferents punts de decisió de Madrid, es pot dir que sense ser excessivament pessimista, tres anys no seran sobrants perquè els quatre partits polítics bascos i el pacte PSOE/PNB facin realitat aquesta exigència pactada en l'acord número 11 i es converteixin en llei.
I no vull començar a pensar que si es passen tots els filtres de Madrid i se superen, potser ha de passar altres punts d'altres tipus internacionals. Una marató de veritat, ple de tanques a més. EAJ-PNB, EH Bildu, PSE/PSOE i Elkarrekin-Podem, tant des del Parlament de Vitòria-Gasteiz com des del Congrés de Madrid, impulsaran i executaran realment aquest acord polític. Una cosa és signar acords, una altra és materialitzar acords i legislar.
Una vegada més està en joc la credibilitat de la política amb els temes més profunds. Dir el que havia de fer i dir el que havia de fer.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Iazko udan ere Alacant aldera hurbildu ginen eguraldi hobea aurkitu nahian eta, urtero bezala, egun batez, Benidorm erraldoian sartu ginen hango giroan murgildu, zerbait hartu eta seme-alabekin izozki edo gofre bat dastatzeko asmoz.
Hiri bitxia da, denetarik aurki dezakezu... [+]
Ongi etorria eman digu Unai Mendizabalek A eredutik D eredura aldaketa egitea erabaki dugulako Judimendi auzo eskolan. Bidea malkartsua izango dela ere ohartarazi digu Armentia Ikastolako guraso eta Arabako Ikastoletako lehendakariak. Gure esker ona adierazi nahi diogu eman... [+]
Ez dira gutxi azken boladan euskara bere onenean ez dagoela eta bere transmisioa bermatuta ez dagoela ohartarazten ari diren ahotsak. Bestetik, inork ez du ukatzen hezkuntzak ezinbesteko betebeharra duenik euskara eta euskal kulturaren biziraupenerako. Erronka estrategikoa... [+]
Azken asteetan zenbait unibertsitatetako ate irekien jardunaldietara joateko aukera izan dut. Semea aztertzen ari da zer ikasiko duen datozen urteotan eta, erabakia hartu aurretik, komeni da aukera guztiak begiratzea. Unibertsitate bakoitzak badu bere misioa, bere izaera, bere... [+]
Bost urte igaro dira pandemiaren hasieratik. Pandemia horrek ekarri zuen denok zaintza eredua ezagutzea, inondik inora ere behar bezala ez zebilena. Egoitzetako kutsatzeen eta hildakoen datuak, batez ere pribatuetan, zifra hutsak baino askoz gehiago izan ziren.
2020ko... [+]
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Tasa edo zerga turistikoaren eztabaida urtetan luzatzen ari da, erakunde publikoetan ordezkaritza duten indar politikoen artean zabala den arren ezarri beharraren gaineko adostasuna. Eztabaidetako bat da zerga hori zein erakundek kobratuko duen: zenbait udalek (tartean... [+]
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
Azkar! Azkar! Adi egon, ez daukat astirik eta! Ohartarazi behar zaitut, denborak agian ez baitit uzt… Pipipipi-pipipipi! Pipipipi-pipipipi!
Goiz jaiki, eguneratuta egoteko irratia piztu, dutxa hartu, ilea lehortu, orraztu, bizarra kendu edota makillatu, kafea egiten den... [+]
Ez da berria, lehen ere ezagutu ditugu horrelako egoerak. Bere garaian hartutako erabakiaren emaitzak okertzen doazenean, zuzentzeko nahiko denbora balego bezala, eta ez da egia.
Hitz politak, itxaropentsuak, euskal gizartean pozik entzuten direnak, bai, baina badut beldurra,... [+]
Azpeitiko Udalak etxebizitza hutsei ezarritako kanona abian jarri berritan –eta Euskadi osora zabal daitekeela jakinda–, etxebizitza horien jabeen eta eskuineko alderdien kexak irakurtzen eta entzuten hasiko gara. Jabetzarako Eskubidearen inguruko mantra horiek... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Martxoaren 13an lau urte bete dira Fran Balda arbizuarra istripuz hil zela. Preso, iheslari eta deportatuen etxeratzearen alde egin zuen lan, eta haren bost kidek idatzi diote gutun hau.
Zinez txalogarria, eskolako irakasle talde jakin baten borondatez, eta zenbait gurasoren inplikazioz, A ereduko ikastetxe estigmatizatu bat D ereduko eskola bilakatzeko abian jarri duten prozesua Gasteizko Judimendi auzoan. Honela, posible egiten ari dira Araba, Bizkaia eta... [+]
2025-2026 ikasturterako matrikulazio kanpaina hasi baino bi aste lehenago, Hezkuntza Saileko arduradunengana jo genuen, itunpeko eskoletako gelen ituntze maila ez delako egokitzen demografiaren jaitsierara eta indarrean dagoen lege esparrura.
Hiri gehienetan arazo orokorra... [+]