Sobre l'oficialitat de les seleccions esportives basques
- L'acceptació de les seleccions esportives basques no és el debat actual. Des de fa 50 anys, diversos responsables esportius, tant de zangobaloi com de pilota, estan treballant en la creació de les entitats esportives oficials basques. Aquí estan els obstacles per a aconseguir aquesta oficialitat i quin seria el camí per a sortir de la barrera.
El PSOE ha necessitat diversos acords polítics per a investir a Pedro Sánchez com a president del Govern d'Espanya. En el marc de la iniciativa Euskal Herria Kirola impulsada en les últimes eleccions autonòmiques de la CAB, diversos partits polítics van poder donar la seva visió sobre l'oficialitat de les seleccions esportives basques.
Sens dubte, el tema té un component emocional, simbòlic i polític més enllà de la CAB, també en tot el País Basc. És sabut que el tema apareix sistemàticament en les cares programàtiques d'EAJ-PNB i EH Bildu, amb l'objectiu de portar una petició política a Madrid i a les federacions esportives internacionals. No obstant això, més enllà de les dues formacions abertzales (el 70% de la representació política en el Parlament de Gasteiz), el PSE i Elkarrekin Podem-IU també s'han acostat singularment a aquesta petició d'oficialitat, deixant només als dos partits unionistes espanyols d'ultradreta.
La majoria política a favor
Cal destacar la decisió escrita per primera vegada del PSE (força política 3 del parlament de Vitòria-Gasteiz) sobre el tema en qüestió. La versió en basca “Els Socialistes Bascos respectem i secundem totes les iniciatives impulsades per les federacions esportives basques que han posat en marxa accions per a participar en competicions oficials internacionals de caràcter voluntari i dins de l'àmbit privat d'autoregulació”. Per part seva, Elkarrekin Podem manifesta “Volem mostrar clarament el nostre suport a la reivindicació de l'esport basc, a la seva difusió, oficialitat i internacionalització. Demanem la participació de les seleccions basques que vulguin participar en competicions internacionals”. És la primera vegada que la branca basca de Pablo Iglesias parla amb tanta claredat. A la vista de tot això i a la vista del posicionament adoptat pels quatre principals partits del Parlament Basc, cal destacar clarament que la petició d'oficialitat de les seleccions basques per a la internacionalització representa a una gran majoria política. Fonamentalment el 90% del parlament autonòmic.
M'interessaria saber si aquesta exigència té en realitat un manteniment popular similar en la societat, fins a on està arrelada en els ciutadans, en els ciutadans de les diferents sensibilitats polítiques, fins i tot en els quals no acudeixen a votar. Suposem que pogués ser interessant una recerca, sempre que s'obrís una nova finestra a la sol·licitud.
Li interessaria saber si aquesta
exigència té un manteniment veritablement popular
en la
societat, fins a quin punt és arrelada en els
ciutadans, en els ciutadans de les diferents sensibilitats polítiques.
Cal destacar una vegada més la decisió del PSE sobre aquest tema, no necessàriament per la seva representació quantitativa o qualitativa en el Parlament de Vitòria, sinó perquè, no obstant això, veiem que el mateix partit gestiona ara el Govern d'Espanya.
La necessitat de convertir els acords en lleis
Tot això ens ha portat de nou a l'acord entre el PSOE i EAJ/PNB citat en els inicis de la crònica. Entrant en els detalls d'aquest acord, ens adonem que perquè l'oficialitat de les seleccions basques sigui legal, el Govern de Pedro Sánchez ha de modificar la Llei de l'Esport espanyola votada en 1990, i tot això com si no fos suficient en poc temps, ja que li queden una mica més de tres anys. Abans que el PSOE tregui un projecte de llei en el Congrés de Madrid, és de suposar que intentarà garantir la constitucionalitat d'aquesta nova llei si és coherent, per al que haurà de passar primer els filtres constitucionals, jurídics i fonamentalment polítics dels diferents estadis. Veient que les forces de dretes i conservadores cegues o ocultes continuen existint avui en diferents punts de decisió de Madrid, es pot dir que sense ser excessivament pessimista, tres anys no seran sobrants perquè els quatre partits polítics bascos i el pacte PSOE/PNB facin realitat aquesta exigència pactada en l'acord número 11 i es converteixin en llei.
I no vull començar a pensar que si es passen tots els filtres de Madrid i se superen, potser ha de passar altres punts d'altres tipus internacionals. Una marató de veritat, ple de tanques a més. EAJ-PNB, EH Bildu, PSE/PSOE i Elkarrekin-Podem, tant des del Parlament de Vitòria-Gasteiz com des del Congrés de Madrid, impulsaran i executaran realment aquest acord polític. Una cosa és signar acords, una altra és materialitzar acords i legislar.
Una vegada més està en joc la credibilitat de la política amb els temes més profunds. Dir el que havia de fer i dir el que havia de fer.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]