Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Els tomàquets agroecològics del País Basc emeten un 38,6% menys de CO₂ que els tomàquets d'Almeria

  • Els resultats de l'estudi impulsat per EHNE Bizkaia han confirmat que els tomàquets produïts en el model agroecològic tenen un menor impacte en les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i, sobretot, en el consum d'energia en comparació amb els tomàquets produïts en el model agroindustrial. En aquest sentit, el fet de ser autòcton i consumir en les vies de comercialització local és fonamental, ja que hi ha diferències importants en les fases de transformació i transport.

Ontziratze eta logistika fasean dago bi ereduen arteko alderik handiena. Irudian, plastikotan ontziratutako Almeriako tomateak. Pere Papasseit/ CC BY-NC-SA 2.0

21 de octubre de 2024 - 06:00
Última actualització: 09:13
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'agricultura és un dels principals responsables de les emissions de Gasos d'Efecte d'hivernacle (GEI) que impulsen el canvi climàtic. Els Sistemes Alimentaris en el seu conjunt (de producció a balafiament) suposen entre un 21 i un 37% de les emissions globals de GEI. No obstant això, els models agroecològics poden reduir un 40% les emissions de GEI i oferir possibilitats d'embargament de carboni del sòl.

Partint d'aquestes afirmacions, acabem de realitzar un estudi amb EHNE Bizkaia per a contrastar la petjada de carboni generada pels aliments agroindustrials que mengem fora de temporada, amb la petjada d'aliments produïts de manera agroecològica en el nostre entorn. Per a això, hem triat un aliment molt benvolgut que es consumeix fora de temporada a Euskal Herria, el tomàquet –més del 80% del tomàquet que consumim és importat–. En aquest estudi s'han mesurat les quantitats d'energia i emissions de carboni consumides en el cicle de vida del tomàquet, des de la producció fins a la transformació i el transport.

Els resultats més significatius obtinguts són:
• Els tomàquets agroecològics del País Basc emeten un 38,6% menys de CO₂ que els tomàquets d'Almeria i consumeixen un 46,2% menys d'energia no renovable. En tots dos casos la producció i el transport són les baules que més emissions de CO2 generen. La major diferència entre tots dos models es troba en la fase d'envasament i logística, ja que en els tomàquets agroecològics les emissions de CO₂ i el consum d'energia no renovable són un 91% inferiors a les d'Almeria. Aquestes diferències estan relacionades amb el model de venda, ja que els tomàquets produïts al País Basc es comercialitzen a través de la venda directa, i en ser envasos reutilitzables, la petjada de carboni es redueix dràsticament.

• Quant al transport, en el tomàquet agroecològic local es redueixen les emissions de GEI en un 60%. En els d'Almeria, els camions realitzen 950 km per a arribar a la CAB i altres 20 km per a arribar amb furgoneta al mercat minorista. En el model agroecològic es fan 43 km per a repartir els tomàquets en els grups de consum de la zona. No obstant això, cal destacar que els projectes de producció hidropònica (amb hivernacles calefactors) que pretenen ampliar la temporada de tomàquet, encara que se situen al País Basc, tenen una despesa energètica i una petjada de carboni molt superiors als models d'Almeria.

• En la fase de producció hi ha menys diferències entre tots dos models. En l'agroecològic les emissions de CO2 són un 6,6% inferiors a la producció d'Almeria i el consum d'energia no renovable és un 14% inferior. Això té a veure amb l'eficiència en l'ús d'energia dels hivernacles d'Almeria, ja que la quantitat de quilos de tomàquet per hectàrea és molt elevada.

Per tant, si tenim l'objectiu de reduir les emissions de GEI associades al Sistema Alimentari, les decisions polítiques haurien de promoure el consum d'aliments agroecològics de temporada i reforçar les vies de venda directa.

En aquest sentit, el programa de mandat que acaba de presentar la consellera d'Alimentació, Amaia Barredo, ens genera molts dubtes, ja que encara que preveu impulsar el relleu generacional del sector, els projectes que prenen força en el programa són l'aposta pel cultiu d'hivernacle i el desenvolupament de centres d'emprenedoria per a promoure la indústria alimentària basada en les noves tecnologies.


T'interessa pel canal: Elikadura
Acomiadant la tardor per a abraçar l'hivern
Desembre té el color marró de les fulles: de les fulles que han quedat en el sòl, sota la noguera nua. La noguera ha acabat el seu cicle. Descansarà: enfortint les tiges, alimentant-se, té com a objectiu nodrir. Mirant cap a dins, és hora de formar les entranyes, després... [+]

2024-11-22 | Ahotsa.info
A través de les cistelles, Errigora farà la major aportació a la cultura basca de Navarra: 230.000 euros
En l'última campanya Puzka s'han venut més de 16.000 cistelles, i el benefici obtingut es destinarà a les associacions que treballen a favor del basc.

"En les hores de menjador de l'escola ocorre moltes coses, no és només un lloc per a menjar"
Durant dues hores o dues hores i mitja l'espai del menjador acull a un grup de nens i joves. En aquest espai per a menjar, jugar i conviure, parlarem dels límits d'intervenció del responsable del menjador, dels criteris que se segueixen, del rol dels monitors i de la seva... [+]

Karine Jacquemart (Record especial de Lurrama enguany)
"Els sistemes d'alimentació i agricultura actuals no ens fan autònoms"
Karine Jacquemart, directora de l'associació francesa Foodwatch, estarà en la fira Lurrama, una cita dedicada a l'agricultura sostenible i popular. Amb l'objectiu de garantir el dret a l'alimentació a tota la ciutadania, s'estan duent a terme diverses accionis –mobilitzacions... [+]

2024-11-05 | Estitxu Eizagirre
Ona de centrals fotovoltaiques i eòliques
Àlaba, filla que volen sacrificar?
En aquest reportatge hem posat números a la pluja de macroprojectes d'energies renovables en Hego Euskal Herria. En el mapa dibuixat per les dades, Navarra es manté roent i Àlaba concentra el 75,4% de les energies centrals que les empreses volen fer en la CAB. Això sí, els... [+]

2024-10-28 | Garazi Zabaleta
Artotxiki
Artobeltza, mill, quinoa i productes vegans a Estella
Des de nen, Gillen i el seu germà Bittor Abrego Arlegi han viscut en el caseriu, en Terra Estella, al poble d'Igúzquiza. La família ha estat ramadera però quan el caseriu i les parcel·les van quedar a les seves mans, els dos germans van decidir fer un volt al projecte:... [+]

Novembre amb el color del foc, l'era de les llavors
Què és per a tu la cuina? Per a mi, el lloc de la foguera, el costat de la foguera. És el cor de la casa, un lloc on cuinar amb manyaga i afecte. Després, un lloc on menjar, degustar, compartir i gaudir entorn de la taula. Entrem en la cuina per a menjar el de temporada.

2024-10-21 | Garazi Zabaleta
Llibre "Haziak"
“Amb el llibre volem animar a la gent a començar a produir llavors”
Miguel Arribas Kelo i Marc Badal, autors del llibre Haziak, porten molts anys treballant en el món de les llavors. A més de les explicacions pràctiques sobre la reproducció de les llavors, s'han recollit elements històrics, econòmics, polítics i culturals, per la qual... [+]

El Govern Basc blinda el servei d'empreses de servei d'àpats en menjadors escolars
El Parlament Basc va aprovar en 2019 un nou model per a les escoles que volen actuar sense empreses de servei d'àpats. En el seu lloc, el Govern Basc ha publicat recentment una ordre que obliga els centres a prestar un servei a través d'empreses de servei d'àpats. Mentrestant,... [+]

2024-10-08 | ARGIA
Creen la marca de qualitat 'Nou de Navarra'
La nova marca col·lectiva 'La Nou de Navarra' reuneix vuit productors de Terra Estella, Zona Mitjana i Ribera Alta. En aquesta campanya es comercialitzaran unes 200 tones de nous, aproximadament el 46% de la quantitat de nous que es produeixen a Navarra.

Jabirón
L'agulló, que no és medusa
Aquest estiu no hem vist massa meduses a les nostres platges. Però centenars de persones han estat ateses en els llocs del Cantàbric, des de Galícia fins al País Basc. Meduses? No. Caravel·les portugueses llavors? Tampoc. En aquesta ocasió, els agullons d'un peix han estat... [+]

2024-09-18 | Estitxu Eizagirre
Llavors i qüestions de futur
El coneixement pràctic de l'elaboració de la llavor i la visió política de les llavors. Miguel Arribas Kelo i Marc Badal han unit les seves forces en el llibre Haziak. Hi ha moltes qüestions en joc en cada llavor: biodiversitat vs estandardització, autonomia vs dependència... [+]

2024-09-16 | Estitxu Eizagirre
El llibre 'Haziak' es presentarà el 20 de setembre en el Centre Alimentari d'Azpeitia
La primera presentació del llibre serà el divendres 20 de setembre, a les 18.30 hores, en el Centre Alimentari d'Azpeitia. Participaran en el programa els autors Miguel Arribas Kelo i Marc Badal, el traductor Markel Lizasoain, la dissenyadora Maitane Gartziandia i el fotògraf... [+]

2024-09-16 | Garazi Zabaleta
Verdures vives
Projecte de producció hortícola en Berrobi
Iñaki García Grijalbo Mapi, del projecte Hortalisses Vivas, ha mantingut des de sempre una estreta relació amb l'agricultura. Paradoxes de la vida, en la parcel·la que avui dia és l'aparcament d'un gran comerç, els membres de la família tenien horta en el barri... [+]

Eguneraketa berriak daude