Segons ha informat el Moviment Feminista en una roda de premsa celebrada aquest dimecres a Bilbao, la Carta de Drets Humans d'Euskal Herria s'ha sumat a la vaga general convocada per al 30 de gener. Després de reunir-se el passat 14 de desembre membres del moviment feminista per a reflexionar sobre la vaga, han decidit adherir-se a la convocatòria. “La vaga general serà feminista”, han afirmat fermament.
Han mostrat la seva intenció de repetir la demostració de força que el moviment feminista ha realitzat en els últims dos anys en les vagues del 8 de març. En aquest sentit, les xarxes que el passat 8 de març van actuar en nombrosos racons d'Euskal Herria han considerat imprescindible continuar treballant, ja que van mostrar “força, capacitat mobilitzadora i transformadora”. A més, han demanat als sindicats i agents que formen part de la Carta de Drets d'Euskal Herria que assumeixin les reivindicacions del moviment feminista i que “posin damunt de la taula la responsabilitat de treballar-les a les comissions de vaga que es crearan als pobles i ciutats”.
Han llançat tres reivindicacions principals, “basant-nos en els ensenyaments de les últimes vagues feministes”: "No a la vida precària"; "Vides diverses sense violència masclista ni heterosexual"; i "vides lliures de racisme i guerra".
En relació a la primera reivindicació, tenint en compte que el capital converteix la reproducció de totes les formes de vida en un recurs econòmic, han exigit que “en aquest planeta amb recursos limitats es garanteixi la sostenibilitat col·lectiva de la vida i es reconegui la interdependència”.
Amb la segona reivindicació “enfront de les maneres de ser i de sentir que ens imposa el sistema”, han declarat que les dones, bolleras i trans es revolten. Entenen que això exigeix la rebel·lió davant totes les institucions de la societat, i que el sistema heteropatriarcal es reflecteix en totes elles.
Amb la tercera reivindicació s'ha posat en marxa el colonialisme i enfront d'ell s'ha proclamat la defensa dels cossos, del territori i de la terra: “Enfront de les ofensives racistes i feixistes que travessen els nostres territoris, exigim l'eliminació dels pactes que enforteixen l'ordre colonial, que espolien i destrueixen els nostres cossos i territoris, tant en el nord com en el sud global. Exigim el retorn de la sobirania als pobles en tots els àmbits de la vida, per a la seva supervivència i sobirania”.
El moviment feminista ha confirmat que la vaga general serà feminista, però ha subratllat que en el camí cap a aquest objectiu la resta de la societat necessita companyia. Per això, han demanat als sindicats i agents socials, així com a les comissions que es constitueixin, que acceptin les seves reivindicacions. A més, han realitzat altres requeriments: posar les vides en el centre i col·lectivitzar les cures.
D'una banda, s'ha parlat de la importància de posar les vides en el centre, “per a fer front a la violència, la desigualtat, la precarietat, els models hegemònics de sexualitat, la divisió sexual de les obres, el model de consum, la família patriarcal, la jerarquia del coneixement, el racisme, el cànon de bellesa i totes les opressions”.
D'altra banda, han proposat realitzar un “exercici col·lectiu de la gestió de les cures” perquè la labor de cures “no caigui en el procés, els continguts i les dones que formen part del moviment feminista el mateix dia”. “Sabem que tenim poc temps per a atendre i cuidar el procés d'organització de la vaga, però creiem que la nostra presència és necessària per a alimentar les lluites que tenim damunt de la taula”, han explicat.
Han recordat que, més enllà de la decisió de sumar-se a la vaga general en l'assemblea del 14 de desembre, també van tenir marge per a acordar algunes qüestions. Quant al procés fins al dia de la vaga, les feministes han decidit visibilitzar les reivindicacions de la vaga feminista i participar en les comissions de vaga; en aquest sentit, han fixat el 18 de gener com a dia per a dur a terme les accions.
Quant a la jornada de vaga, proposen vestir el braçalet morat, mostrar els treballs que les dones realitzen de manera gratuïta penjant els davantals en les finestres i balcons, i simbolitzar simbòlicament la presència de les dones que no podran estar en vaga –presos, empleades de llar, cuidadores, assassinades per la violència masclista…–.
Hego Euskal Herrian arrazoi soziolaboralak edo politikoak direla medio, greba orokor bat deitzeak bere jarduera guztia geldiaraztea bilatzen du. Batzuentzat urtarrilaren 30eko greba orokorra arrakastatsua izan da, eta beste batzuentzat porrota, bakoitzaren betaurrekoen arabera.
Urtarrilaren 30eko Greba Orokorraren biharamunean, grebak suposatu duenaren inguruan hausnartzeko tartea hartu dugu Sonia Gonzalezekin.