El 5 de març, el Tribunal del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) va rebutjar el recurs interposat per l'Ajuntament de Villava contra una sentència de setembre de 2023. La sentència ordenava l'eliminació de l'escut d'Euskal Herria pintat en el frontó municipal de la localitat. Per això, en el frontó de Villava s'han eliminat els escuts de Bizkaia, Llaurava, Guipúscoa, Zuberoa i Lapurdi, s'ha retirat el de Navarra i la resta d'espais han quedat buits. Sota l'escut s'ha esborrat “Euskal Herria” i s'ha col·locat “la pilota basca”. L'alcalde de Villava, Mikel Oteiza, ha assenyalat que, després de diverses alternatives, s'ha decidit mantenir part de l'escut original amb l'objectiu de detectar l'absència de territoris suprimits, segons ha informat Euskalerria Irratia.

En una nota de premsa difosa pel Tribunal, es va indicar que la presència de l'escut en el frontó municipal és “una manifestació de posicionament a favor d'una determinada posició política” i que atempta “contra la neutralitat política que han de tenir els poders públics”. Oteiza ha afirmat que no es tracta d'una declaració política, sinó de “una expressió cultural de la identitat basca”. La denúncia va ser interposada per UPN 10 anys després de la col·locació de l'escut, segons ha informat Naiz en un comunicat.

Escut “missatge visual” per a TSJN

Prèviament a la TSJN, el Tribunal Administratiu de Navarra també havia ordenat la retirada de l'escut d'armes. Segons el TSJN, l'escut “suposa com a símbol enviar un missatge visual al receptor”. “El missatge visual està carregat de significats, i part d'ells, en el context jurídic, polític, administratiu i social actual, està molt lluny de limitar-se a un objectiu ornamental o a la denominació de realitats històriques, culturals o esportives buides”, va assenyalar el TSJN.

El Tribunal no nega que el terme "Euskal Herria" pugui ser "neutre i no partidista", però fa referència a les actuacions polítiques: “Tampoc es pot oblidar l'evident activitat política que vol integrar Navarresa en la Comunitat Autònoma del País Basc, ni la seva legítima pretensió de crear una realitat jurídica política que avui no existeix i que abasta els set territoris”.