Llúpol ecològic produït en els caserius del País Basc
- El projecte Euskal Lupuloa té el seu origen en un col·loqui col·loquial en el qual un amic que fa set anys elaborava cervesa li va dir que era impossible que la cervesa fos realment autòctona perquè no es produïa llúpol al País Basc. “Jo soc baserritarra i sempre he treballat en el món del caseriu. Vaig començar a investigar pel meu compte”. Gorka Iruretagoiena, creador del projecte Mujika, ens ha donat les explicacions.
Per a començar, Iruretagoiena va voler saber si a Euskal Herria va existir alguna vegada el costum de produir llúpol, i per a la seva sorpresa, va descobrir que en les dècades dels 40-50 es produïa en els caserius d'aquí. “No es produïa per a fer cervesa, s'utilitzaria per al bestiar”. Això li va demostrar que era possible conrear la planta aquí.
Explica que aproximadament el 98% del llúpol que es produeix en l'Estat espanyol es realitza a Lleó: “Vaig començar a investigar millor el món del llúpol de Lleó i vaig descobrir el monopoli mundial en aquest camp: Hopsteiner és una empresa de llúpol gegant que controla tota la producció de Lleó”. Els agricultors venen el llúpol a aquesta empresa, però és l'empresa la que sempre marca preus. L'any passat, per exemple, es va pagar als agricultors un quilo de llúpol de 4,80 euros, una varietat que l'empresa embeni entre 30 i 35 euros.
Cooperativa de tres caserius
Tres caserius de Villabona, Asteasu i Getaria treballen en aquest moment en el projecte Euskal Lupuloa i estan treballant en un model ecològic. “La producció ecològica de llúpol en el món no arriba ni a l'1%”. Van començar a provar amb diverses varietats procedents de Lleó, i al mateix temps van conèixer a un productor de llúpol ecològic de Catalunya i van començar a col·laborar amb ell. En l'actualitat compten amb 22 varietats de llúpol i el seu objectiu és portar dos o tres noves a l'any.
Tot el procés el fan ells mateixos: produir plantes, assecar el llúpol, fer pèl·let i comercialitzar. “La idea ha estat crear una xarxa entre nosaltres: repartim els beneficis de fi de collita en funció del treball de cada caseriu”. En els tres primers anys la planta no gana i requereix una inversió important: ocupa una altura de set metres i és necessari col·locar columnes i cablejat. No obstant això, la major dificultat l'han tingut en el camp de la certificació: “Hem tingut molts impediments per a certificar el llúpol. Com la gran empresa té el monopoli, volien que es vengués a través d'ells. Al final, amb prou feines, però aconseguim que un laboratori d'aquí certifiqués el nostre llúpol”.
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
