Exposició en Ablitas d'un dels mosaics romans més importants trobats a Euskal Herria
- El gran mosaic romà descobert en 2017 en el jaciment del Villar ha estat restaurat i exposat a la casa de cultura d'Ablitas. La vila o granja del segle IV ocupa una superfície de 40.000 metres quadrats i es creu que està íntegrament, encara que només s'ha excavat un petit tram. Entre el patrimoni trobat es troben una escultura en bronze del déu Cupido, habitacions amb hipocráteres i el propi mosaic.
En Ablitas, a la Ribera de Navarra, encara pot haver-hi molts tresors arqueològics de l'època romana, que poden donar l'oportunitat de conèixer com vivia la gent de fa 2.000 anys. A poc a poc es va excavant el jaciment del Villar, no gaire allunyat del nucli urbà, i entre ells es troba un mosaic de gran grandària, un dels més importants trobats a Euskal Herria
El mosaic és de tres colors (blanc, negre i vermell) i mesura 2,35 metres quadrats. S'estima que té 235.000 tessel·les decorades amb 116 rosetes i 108 creus
Per iniciativa del Govern de Navarra i de l'Ajuntament d'Ablitas, el mosaic ha estat restaurat i exposat a la casa de cultura, al costat d'una exposició que explica el context. El mosaic és de tres colors (blanc, negre i vermell) i mesura 2,35 metres quadrats. S'estima que en total té 235.000 tessel·les decorades amb 116 rosetes i 108 creus. Probablement és similar a altres jaciments romans importants que es conserven en el Museu de Navarra.
El mosaic va ser descobert en 2017 al Villar dins d'una de les campanyes d'excavacions participatives que anualment realitzen al costat dels veïns de la zona, i des de llavors va sofrir danys a causa de la trajectòria dels animals rosegadors que estaven enlairant els tessel·les, i també per a no sofrir espoliacions o robatoris, per la qual cosa han decidit rehabilitar-lo i traslladar-lo.
El Villar, una gran granja
Les ruïnes romanes d'Ablitas es coneixen almenys des de 1925 –com diu l'arqueòloga María Jesús Berraondo–. A principis de segle, a més, va aparèixer un tresor de monedes iberoromanas, però fora del context estratigràfic i molt dispers.
Les primeres excavacions del Villar no es van realitzar fins a l'any 2010. El jaciment té la traça d'una clàssica granja romana, i els arqueòlegs diuen que la zona sencera pot tenir almenys 40.000 metres quadrats, dels quals uns 4.000 estan protegits i guardats amb una tanca.
Aquestes viles romanes o villae (en plural en llatí -ae) van portar a la Ribera de Navarra un tipus d'assentament rural innovador, totalment dedicat a l'agricultura. A més de les zones destinades a esclaus, animals i cultius, les granges també comptaven amb un espai urbà –vivia l'amo de la casa o el Dominus–, que és el que es troba protegit en el jaciment d'Ablitas, que ha vist per georadar que encara existeixen nombrosos edificis en el subsol.
Hipocalero: una casa amb calefacció
En les excavacions realitzades fins al moment s'han detectat alguns d'aquests edificis, entre ells els que posseeixen un sistema de calefacció o un hipocaust per a mantenir el sòl calent. Ablitaskoa és un dels jaciments millor conservats del País Basc.
En 2013 també es va trobar un objecte especial en un peristil o passatge: Una petita figura de bronze del déu Cupido, molt ben llaurada i conservada. Podia tenir una funció religiosa o simplement ser utilitzada com a ornament.
Calçada romana no gaire llunyana
El Villar es trobava en un lloc estratègic, pròxim a les ciutats de Cascantum i Belsinone, al costat de la ruta que unia Tarraco amb Asturica-Astorga. No és difícil imaginar, per tant, que els cultius produïts en la zona es traslladarien fàcilment a aquestes ciutats gràcies a la calçada romana.
Els romans utilitzaven una enginyeria complexa per a construir aquestes "autopistes" de quaranta metres d'ample i centenars de quilòmetres: netejaven els voltants, aplanaven i col·locaven nombroses capes de pedra arenisca i guix.
De fet, les millors parts d'aquesta calçada s'han conservat en la zona. A penes a mig quilòmetre del jaciment del Villar han desenterrat la part baixa de la calçada gràcies a la fossilització dels noms de “Camí dels Romans” o “Camí Emmallin” (ciutat de Belsione), entre altres.
En Ablitas, podem veure com eren les vies de comunicació, les cases, els nuclis rurals i l'art de fa dos mil anys. Tot això en un decorat únic.
Etiòpia, 24 de novembre de 1974. L'esquelet de Lucy va ser trobat en Hadar, una de les petjades més antigues dels avantpassats humans. L'homínid australià d'Australopithecus afarensis té entre 3,2 i 3,5 milions d'anys.
Llavors ho van considerar l'avantpassat de les espècies,... [+]
Mentre treballaven en un jaciment de l'època romana de Normandia, diversos estudiants d'arqueologia han fet recentment un curiós descobriment: a l'interior d'una olla de fang van trobar un petit flascó de cristall, dels quals les dones usaven per a portar el perfum en el segle... [+]
Un equip d'investigadors liderat per l'arqueòleg japonès Masato Sakai, de la Universitat de Yamagata, ha descobert nombrosos geoglifos en el desert de Nazca (el Perú). En total s'han trobat 303 geoglifos, gairebé el doble de geoglifos que es coneixia fins al moment. Per a... [+]
Treviño, segle VI. Un grup d'eremitas va començar a viure en les coves de Les Gobas i van excavar noves coves en el congost del riu Laño, ocupat des de la prehistòria. En el segle següent, la comunitat va començar a utilitzar una de les coves com a necròpolis. En el segle... [+]
El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]
En el desert de Coahuila (Mèxic), en el paratge denominat dunes de Bilbao, s'han trobat restes d'un esquelet humà. Després de ser estudiats pels arqueòlegs, conclouen que tenen entre 95 i 1250 anys i que estan relacionats amb la cultura de Candelaria.
La troballa ha estat una... [+]
La ciutat romana de Santakriz és un impressionant jaciment arqueològic situat en Eslava, prop de Sangüesa. Pel que sembla, allí va estar un poble fortificat de l'Edat de Ferro, i després es van instal·lar els romans en el mateix lloc. Juan Castrillo, propi sacerdot d'Eslava,... [+]
Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]
Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]
York (Anglaterra), d. C. Segle II. A la ciutat romana d'Eboracum es van construir diverses estructures i cases. Entre altres, van construir un edifici de pedra en l'actual Wellington Row i van col·locar un arc en la muralla que travessava l'Hotel Queen’s. Tots dos jaciments van... [+]
